Barnasants 2023: Teixint complicitats
La XXVIII edició del projecte de cultura en xarxa, Barnasants, incorpora quatre noves seus al País Valencià i ofereix dèsset concerts des de febrer fins a juny
Després de la inauguració a Catalunya amb les Orquestres per la Llibertat i, a Mallorca amb l’espectacle, El tocadiscos de Joan Fuster, el Barnasants torna a terres valencianes, per quart any consecutiu, mantenint el caràcter confederal d’un territori que comparteix llengua i cultura.
Quatretonda (la Vall d’Albaida), Onil (la Foia de Castalla), la Universitat d’Alacant, situada a Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí), i el Centre Museístic la Beneficència, amb la col·laboració de l’Àrea Cultura de la Diputació de València, s’uneixen a les seus històriques valencianes: Bellreguard (la Safor), Octubre Centre de Cultura Contemporània i El Micalet (València), Sagunt (Camp de Morvedre) i Godella (l’Horta Nord). Els dèsset concerts que tindran lloc a casa nostra inclouran presentacions de treballs discogràfics, produccions pròpies i actuacions especials que reafirmen aquesta cadena creada sense pressa, però sense pausa, amb les baules de diversos indrets del domini lingüístic. El director del Barnasants, Pere Camps, destaca el sentiment d’incertesa del projecte perquè quan finalitza cada edició no sap exactament amb quin suport econòmic podrà comptar des de les institucions: “Hi ha un gran problema de burocràcia, especialment a l’Institut Valencià de Cultura, del qual no en rebem res. L’any passat tinguérem un dèficit de 20.000 euros al País Valencià que vam haver de subsanar amb la nostra caixa de resistència. Després de 28 anys caldria tindre convenis que generen estabilitat. L’única manera de solventar-ho seria creant un ateneu de la cançó a València, un altre a Barcelona i un tercer a Palma. El futur es juga en la solidesa de projectes culturals com aquest. La voluntat de tirar endavant i avançar en la idea confederal és basa en el teixit d’aquesta xarxa, any rere any”.
El cartell de 2023 recorda l’assassinat de Víctor Jara amb el vers que inicia la cançó, El manifest, ‘Jo no cante per cantar ni per tindre bona veu’. Un tema que ha traduït el compositor xativí, Feliu Ventura, i que ha esdevingut l’editorial d’aquest Festival Internacional de la Cançó d’Autor. La frase, en paraules de Camps, “representa el més profund de la ideologia del Barnasants. A Víctor Jara li van llevar la vida perquè no cantava per cantar i era un referent de la nova cançó xilena i llatinoamericana, juntament amb Quilapayún i molts altres. El mes de setembre farà 50 anys que el van torturar i assassinar després del colp militar que va enderrocar el govern democràtic de la Unitat Popular del president de Xile, Salvador Allende”. Eixa és la raó de l’actuació extraordinària de Nano Stern, cantautor pertanyent a la fornada de la nova cançó xilena que va créixer en plena dictadura pinochetista, i que oferirà, el 19 de maig, un concert especial d’homenatge a Jara a la Beneficiència de València. Aquest esdeveniment marca el posicionament del Barnasants no només en la defensa de la llengua sinó també en el carácter internacionalista del festival, la relació fraternal amb els pobles i l’intercanvi de cultures, perquè el Barnasants, “no programa per programar ni per tindre molts m’agrades en xarxes socials’, rebla el Pere activista cultural qui vol subratllar, amb un exemple, el caràcter polític del projecte: “Va haver-hi una cantant melòdica italiana que es va negar a cantar el mític tema, Bella ciao, argumentant que fer-ho era política, i jo li dic que la decisió de no cantar aquesta peça popular italiana adoptada com a himne antifeixista, també és fer política. Al Barnasants pensem que, amb l’intercanvi d’idees i sumant complicitats, podrem canviar les hegemonies culturals que portaran als canvis dels sistemes injustos”.
Concerts
A les nostres comarques el cicle arranca amb el nou disc de Pep Gimeno, Botifarra, ‘Ja ve l’aire’ (El Mico Entertainment 2022), el 4 de febrer a la Casa de la Cultura de Bellreguard. Es tracta d’un recull de cançons de treball en clau femenina i la recuperació de melodies tradicionals que s’han complementat amb arranjaments i revisions. En aquesta gira,Pep Gimeno s’envolta d’una banda, formada per Tóbal Rentero, Jordi Pastor, Robert Moreno, Miquel Pérez i Martina Sabariego. A més, Feliu Ventura ha tingut una important participació com a lletrista.
Un dels concerts especials, pel que significa pel panorama de la cançó d’autor actual, és el de Petita Festa, protagonitzat per Toti Soler -guitarrista imprescindible i company etern d’Ovidi Montllor-, i Gemma Humet, jove cantautora trencadora i que alhora segueix l’estel de les seues predecessores. Música i poesia en la màxima expressió. La cita és el 18 de febrer, a la Sala d’Audicions del Centre Social de Quatretonda.
Una de les presentacions rellevants serà la de Cesk Freixas, que musica per primera vegada el poemari d’un dels escriptors contemporanis més celebrats, Roc Casagran: “Direm Nosaltres”. El concert serà l’11 de maig al Paranimf de la Universitat d’Alacant. Ferran Isabel, director del Servei de Llengües de la UA destaca la tasca del seu departament des d’on es treballa amb la mateixa metodologia que el Barnasants, cooperant amb diverses iniciatives que potencien l’ús de la llengua des del cinema, el teatre o la música. La mostra la tindrem el 15 de juny en la Festa del Voluntariat pel Valencià amb Esther. La cantautora vinarossenca presentarà el seu segon treball, Les cartes que mai vaig cremar, editat per Primavera d’Hivern.
Humi Guill Fuster, alcaldessa d’Onil, creu en el projecte de cultura en xarxa que planteja el Barnasants. Hi participarà amb l’espectacle teatral i musical, El tocadiscos de Joan Fuster, creat i dirigit per Pau Alabajos. L’ajuntament d’aquest poble de l’Alcoià, amb 7.600 habitants, programa tots els caps de setmana activitats culturals i enguany, amb motiu de la celebració del centenari del naixement de l’escultor, Eusebi Sempere, crearà un espai expositiu permanent.
Altres concerts destacables són els del cantautor de Dénia, Sergi Contrí, qui celebrarà 20 anys de trajectòria amb l’espectacle “La sal a la sang” el 17 de febrer a l’Octubre CCC; El 10 de març, al Teatre Micalet de València, Tomàs de los Santos, amb l’actriu Elsa Tronchoni, desplegaran un recull de cançons i rapsòdies basades en El poema de la rosa als llavis (1923) de Joan Salvat Papasseit; Maria Del Mar Bonet i Borja Penalba el 3 de març al Teatre Capitolio de Godella; Albert Pla l’11 de març a la Casa de Cultura de Bellreguard; l’homenatge col·lectiu a Ovidi Montllor al Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt el 21 d’abril o l’espectacle Va de Dones que clourà el cicle de Bellreguard el 29 d’abril.
Enguany, diverses veus valencianes actuaran en altres llocs del domini lingüístic dins del marc del Barnasants: Borja Penalba i Mireia Vives, Miquel Gil i Noèlia Llorens ‘Titana’, Clara Andrés, Andreu Valor, La Maria, Pau Alabajos, Tendur, Gem, Hugo Mas o Tomàs de los Santos.
En l’edició encapçalada pel vers, ‘Jo no cante per cantar’, tenim una nova oportunitat de gaudir de la bellesa, la sensibilitat i la profunditat de la cançó d’autor. Com remarca el seu fundador, Pere Camps, “durant més de 50 anys la nova cançó es caracteritzava perquè explicava coses que ens acompanyen en la nostra vida i en les nostres lluites fent-ho de la manera més poètica i lírica. La cançó d’autor és com el teatre o el cinema d’autor on, en un text de tres minuts, s’explica allò que Shakespeare necessita en hora i mitja damunt les taules del teatre o el que Truffaut expressa en una pantalla de cinema durant un parell d’hores.”
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi