OVIDI: 25 anys de vacances
Alta Fidelitat, columna per Amàlia Garrigós

Ovidi Montllor i Mengual va ser un dels artistes més complets i compromesos que van adherir-se al moviment de la Nova Cançó en els anys 70 del segle passat. Autor, intèrpret, actor, rapsode i músic, va destacar per la seua intensitat dramàtica i poètica. Però, la fortuna li va girar massa vegades l’esquena i els reconeixements li van arribar massa tard. La seua grandesa no mereixia el tracte que va rebre en els darrers anys de la seua vida: despatxat de la discogràfica, oblidat per la majoria de programadors i vetat en els mitjans de comunicació. La marginació d’Ovidi, la malversació del seu talent, és una prova de la indigència moral i intel·lectual amb què determinada classe política va planificar l’anomenada «Transició» que va deixar en la cuneta als creadors de cultura que havien lluitat per la llibertat durant la dictadura de Franco
El 10 de març serà el 25é aniversari de ‘les seues vacances’ i hem de recordar l’ostracisme a què va ser condemnada seua figura i el seu treball. Tot i això, hi ha una petjada farcida d’esperança, que arriba al present de les noves generacions de creadors i creadores que s’estan trobant amb un personatge extraordinari que difon un missatge vigent al segle XXI.
Ovidi procedia d’una família de llauradors i proletaris. Sa mare mai no va anar a l’escola i als nou anys ja treballava a la indústria del paper. Son pare, nascut a La Torre de les Maçanes, a la comarca històrica de la Foia de Xixona. també de ben menut treballava d’obrer en una fàbrica tèxtil alcoiana. D’ell va aprendre la disciplina i el rigor en el treball. Abans de ser actor, cantant i poeta va tindre 36 oficis diferents. Tal i com relata l’escriptor alcoià Jordi Tormo en l’obra ‘Ovidi Montllor, un obrer de la paraula’ (Sembra LLibres), Ovidi va ser un obrer de la cultura, però sobretot fou un treballador apassionat i incansable de les paraules.

Deia la periodista Montserrat Roig sobre l’artista alcoià que ‘el rigor del seu art és la revenja davant d’aquells que, per qüestió de classe, no li ensenyaren res i volgueren tancar-li la porta de l’art i de la cultura. Per això, tampoc no oblida els que no han tingut mai res.’
Després de molts esforços i de formació autodidacta va aconseguir fer bones cançons i ser un professional del teatre, la televisió i el cinema bastint una extensa trajectòria professional, que compta amb més de vint àlbums editats i amb la participació en més de mig centenar de pel.lícules. Ell, al remat, se sentia a mig camí entre el món dels obrers del seu Alcoi i els intel.lectuals urbans de Barcelona.
En una entrevista a TVE l’any 1978 quan s’acabava d’estrenar la democràcia, Ovidi parlava de les seues cançons d’urgència pensant-se que en poc temps quedarien desfasades. Ben al contrari, les podia continuar interpretant amb absoluta actualitat. Igual que ara. El contingut de la seua discografia revela un procés social i polític paral·lel al moment actual.
Comenta i participa-hi