Alcoi encara les pròximes eleccions amb un mapa polític que segueix molt fragmentat
Fins a nou formacions polítiques diferents podrien presentar-se als pròxims comicis, en una divisió que afavoreix clarament al PSOE La continuïtat de Francés i la renovació de candidats de l'oposició marquen la cita electoral
La fragmentació es consolida com un element característic del mapa polític alcoià. A quatre mesos vista de la celebració de les pròximes eleccions municipals, sis formacions diferents han anunciat el seu candidat a l’Alcaldia, en una llista que es podria ampliar amb altres tres incorporacions. La divisió afecta tant a la flanc dret com a l’esquerre i té un gran beneficiari: el PSOE de Toni Francés, que aspira a millorar els resultats que va obtindre en 2019 venent un missatge d’estabilitat i aprofitant la inexistència d’una alternativa clara de govern. L’altra gran dada per a l’imminent cita electoral és la renovació de candidats en els partits de l’oposició, ja que fins a quatre formacions diferents han anunciat cares noves per al cartell.
Els temps en els quals els electors alcoians havien de triar entre un màxim de dues o tres propostes diferents han passat a la història. L’actual disseny del saló de plens, integrat per set formacions polítiques diferents (huit si es compta un edil no adscrit), podria repetir-se al llarg de la pròxima legislatura. Fins al moment, sis formacions polítiques han anunciat la seua candidatura: PSOE, PP, Compromís, Podem, Guanyar, i Acció Democràtica Independent. Es dona per segura la presència de Vox, a l’espera d’una presentació oficial i altres dos partits podrien unir-se a la llista, si finalment Ciutadans es decideix a presentar-se i si es formalitza una proposta del col·lectiu independent localista “Por nuestro Alcoy”.
Quart mandat de Francés
Toni Francés optarà un quart mandat en l’Alcaldia després de resoldre els dubtes entorn del seu futur. L’alcalde seguirà en la política local després del fracàs en el seu intent de convertir-se en secretari provincial del PSPV per a fer el salt a l’escena autonòmica. Resolta la incògnita entorn de la capçalera del cartell, les especulacions es deslliguen entorn de la composició de la candidatura socialista. La continuïtat en els llocs importants, la incorporació d’independents, la desaparició de noms destacats o la marxa de dirigents alcoians a la política autonòmica aniran marcant l’actualitat del socialisme alcoià conforme s’acoste la data de les eleccions. Respecte a les perspectives, el PSOE encara el 28-M amb l’aspiració d’aconseguir una majoria absoluta, ja que confia que el desgast de dotze anys de govern es veja compensat per la falta d’entitat dels seus contrincants.
Per part seua, el PP ha sigut el protagonista de la gran notícia política de l’últim any. L’abrupte i inesperat canvi de portaveu -substituint al periodista Quique Ruiz per un desconegut Carlos Pastor- ha sigut una sorpresa que ningú esperava. Després d’una legislatura en la qual Ruiz ha destacat per fer una potent oposició al PSOE, la seua substitució per un home sense currículum polític que esgrimeix com a única qualitat la seua amistat amb el president regional del PP, Carlos Mazón, és una decisió molt difícil de justificar. La recuperació del vot del PP a Alcoi, després de la desfeta de Ciutadans, es pot veure aombrada per un canvi arbitrari del candidat a l’Alcaldia, que ha provocat rebuig en l’opinió pública i en alguns sectors del propi partit.
Divisió a l’esquerra
A l’esquerra del PSOE continua regnant la més absoluta de les divisions i en els últims quatre anys no s’han produït acostaments després de les fortes diferències registrades en les eleccions de 2019. Hi ha un canvi total de cares en els tres partits. Màrius Ivorra es veu desplaçat de la capçalera de Compromís, sent substituït pel secretari del grup, Àlex Cerradelo, en un intent de trencar la tendència a la pèrdua de vots que venen patint els nacionalistes en els últims comicis. El candidat a l’Alcaldia de Guanyar serà un autèntic veterà de la política alcoiana, Sergi Rodríguez Castelló, que assumeix la representació d’aquesta formació després de la marxa de Sandra Obiol abans que acabara la legislatura. Després de vegetar quatre anys en la irrellevància, Podem presenta com a candidata a Trini Rubio. L’anterior cap de llista Naiara Davó va passar a la política autonòmica i el seu successor Christian Santiago ha decidit deixar la política.
Mentrestant a Gandia Compromís, Podem i EU tancaven fa unes setmanes un pacte per a presentar una candidatura conjunta, a Alcoi aquesta possibilitat és molt remota i ni tan sols s’han anunciat negociacions. Cal recordar que la divisió del vot de l’esquerra va afavorir la posició del PSOE en les passades eleccions, permetent governar a Toni Francés amb la tranquil·litat dels seus 12 regidors, actuant quasi com si disposara d’una majoria absoluta.
Pel que respecta a la resta de la dreta, l’activitat preelectoral s’està veient envoltada per la incertesa. Es dona per segur que Vox concorrerà als comicis de maig i s’assenyala que possiblement repetirà el seu actual regidor, David Abad. Per la seua part, Ciutadans encara no ha buidat la incògnita sobre si presentarà o no una llista. De totes maneres, el partit taronja acudiria a aquesta cita molt afeblit per les fortes divisions internes viscudes en els últims quatre anys. Així mateix, el partit Acció Democràtica Independent ha anunciat la seua intenció de presentar una candidatura encapçalada per Marcos Martínez, regidor trànsfuga de Cs, que actualment està en el grup dels no adscrits. Un segon col·lectiu, presentat amb el nom de “Por nuestro Alcoy”, va anunciar mesos arrere que presentaria una llista, encara que fins al moment no ha donat més senyals de vida. Amb l’excepció de Vox, l’oferta a la dreta del PP apareix com molt afeblida i amb uns plantejaments polítics molt difusos, en una circumstància que podria suposar un important trasllat de vots a les arques dels populars.
Desgast
La cita electoral del 28 de maig es presenta amb un element important, però difícil de quantificar: el notable desgast patit pel PSOE després de dotze anys en el govern. Acaba la legislatura de la pandèmia i els grans temes de la passada campanya electoral segueixen pràcticament en el mateix punt. Millora del barri antic, rehabilitació del Molinar i generació de noves àrees industrials a penes han registrat avanços substancials. El gran projecte per a l’illa de Rodes està en una fase molt inicial i el Museu de Camilo Sesto es perfila com a única inauguració significativa d’aquest mandat municipal. Saber si els socialistes pagaran electoralment un creixent sentiment decepció que hi ha al carrer és potser la principal incògnita d’aquesta campanya electoral.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi