23 anys sense bulevard
L'Ajuntament reactiva el projecte de l'explanació del ferrocarril, que va donar els seus primers passos en 1995 • Aquesta important obra s'ha vist ralentida durant més de dues dècades pel seu alt cost econòmic i per la seua conflictivitat
L’Ajuntament d’Alcoi va iniciar el passat mes de setembre les negociacions amb les associacions de veïns per pactar el disseny definitiu del bulevard. El govern socialista engega el tercer intent en els últims 23 anys per desenvolupar una infraestructura que pretén integrar urbanísticament la zona de l’explanació de l’antic ferrocarril Alcoi-Alacant i convertir-la en un gran eix vertebrador entre els barris de l’Eixample, Santa Rosa i Batoi. Estem davant una obra complexa, que al llarg del temps ha xocat amb les polèmiques ciutadanes i amb els problemes de finançament. Caldrà esperar a veure si es compleix la dita de “la tercera és la bona”. Només el temps ens donarà la resposta.
El projecte del bulevard enfonsa les seues arrels en els temps de José Sanus. L’any 1995, l’alcalde socialista anuncia que els serveis tècnics municipals estan estudiant l’engegada d’una gran connexió entre els barris de la Zona Nord i Batoi a través dels terrenys de l’explanació del ferrocarril. Es tracta de recuperar un tram urbà de 2.600 metres de longitud a través de l’obertura de vials i d’àmplies zones enjardinades i per a vianants. Encara que no es donen excessius detalls, el cost total d’aquesta actuació es xifra en mil milions de les antigues pessetes. Des d’un principi, la corporació municipal busca suports externs per a aquesta iniciativa. Sanus obté el compromís del president de la Generalitat de l’època, Eduardo Zaplana, per incloure el bulevard en un gran paquet d’inversions a Alcoi en el qual també figuren el pont de Santiago Calatrava entre el Viaducte i la Zona Nord i l’auditori de l’antiga fosa de Rodes. El president autonòmic popular incompleix totes les seues promeses i Sanus completa els seus 21 anys en l’Alcaldia sense poder desenvolupar aquesta obra.
El projecte roman adormit fins que el PP, després de la seua arribada a l’Ajuntament, decideix reactivar-ho. Durant l’etapa popular es completa un primer tram entre el pont Rafael Terol i la costa de la Salle, construint-se també una passarel·la de dos carrils sobre el Barranquet de Soler. No obstant això, l’arrencada de l’obra és rellenteix en enfrontar-se amb un fortíssim rebuig ciutadà. La corporació, presidida llavors per Jorge Sedano, planteja un bulevard de tres carrils, pensat sobretot per desviar tràfic dels carrers de l’Eixample i de Santa Rosa. Partits de l’oposició i veïns s’enfronten obertament a aquesta proposta, en considerar que parteix en dues una zona de la ciutat en la qual existeixen quatre col·legis, que quedarien aïllats pel gran vial. A més, assenyalen que es desvirtua la filosofia inicial del projecte, en quedar reduïts a mínims els usos per als vianants i els equipaments. S’acusa al PP de voler fer una segona circumval·lació, que serà absolutament innecessària després de l’obertura del tram d’autovia de la variant d’Alcoi.
Malgrat aquests moviments de rebot, el PP adjudica l’obra en 2011 pocs mesos abans de les eleccions. Es produeix ací un nou punt de fricció. La construcció del bulevard se li encarrega a una empresa del grup d’Enrique Ortiz per 27 milions d’euros. Aquesta mateixa signatura assumirà el manteniment durant un període de 20 anys, rebent un milió d’euros per cada exercici. L’aparició del nom d’aquest empresari, implicat en nombrosos casos de corrupció del PP, contribueix a elevar la conflictivitat entorn d’aquesta obra pública.
El canvi de color a l’Ajuntament d’Alcoi, a partir de les eleccions de 2011, suposarà la paralització immediata de la proposta del PP. L’alcalde Toni Francés rescindeix el contracte amb Enrique Ortiz, veient-se embolicat en un llarg procés judicial, ja que la constructora reclamava compensacions econòmiques per retirar-li l’obra. Finalment, la corporació eixirà ben parada aquest contenciós i el bulevard frustrat del polèmic constructor no li costarà ni un euro en indemnitzacions a la ciutat.
Superats tots aquests esculls judicials, el govern municipal socialista redacta un avantprojecte de bulevard radicalment oposat al plantejat en el seu moment pel PP. Dos carrils per a cotxes, carril bici, voreres àmplies, mobiliari urbà i arbrat. Des de la corporació es vol que l’alternativa triada siga el resultat d’un alt grau de consens i per aconseguir aquest objectiu, inicia durant el passat mes de setembre una sèrie de contactes amb associacions veïnals de l’Eixample i Santa Rosa. Una vegada finalitzat aquest procés negociador, es procedirà a la redacció del projecte definitiu i a partir de 2019 s’iniciaran les gestions per buscar finançament extern per a aquesta important infraestructura.
Al costat del polígon industrial de la Canal i la reforma de la plaça d’Al Azraq, el bulevard és una de les grans assignatures pendents de l’urbanisme alcoià. L’aprofitament dels terrenys de l’antiga explanació del ferrocarril és una vella ambició d’aquesta ciutat, que ha vist com aquesta zona es deteriorava i es desenvolupava d’una forma totalment anàrquica. Barris com l’Eixample i Santa Rosa, amb una alta densitat de població, fa 23 anys que estan esperant una solució, que els permetria disposar de millors equipaments i de millors comunicacions. L’envergadura de l’obra i la seua complexitat l’han bloquejat al llarg de més de dues dècades i l’actual corporació municipal ha decidit enfrontar-se al repte de desbloquejar un projecte que semblava condemnat a la paralització eterna.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi