foradia subscriutegrat

Les herbes remeieres al País Valencià: Santònica, Stachys heraclea

En companyia de Ferran Albors coneixem la riquesa que hi ha en les comarques centrals valencianes en herbes remeieres, hui ens parla de la Santònica, de nom científic Stachys heraclea

Floració a mitjan mes de juny. Es recol·lecta a la fi de juny fins a la primera quinzena del mes de juliol, encara que es pot recol·lectar durant tot l’estiu, solament cal anar amb compte per a no punxar-se.

Les virtuts més importants són les de combatre les infeccions de l’estómac i les vies urinàries, i a més és depuradora de la sang.

En els primers anys que vaig acompanyar el meu oncle Juanito del 19, aquesta herba era la que més ens va costar de trobar en la nostra benvolguda serra de Mariola, però va ser la primera vegada que ens va acompanyar Tomaset Blanquer i Paco Campaneta a la zona del mas del Somo, quan em van ensenyar uns llocs impressionants d’herba santònica o herba de Sant Antoni (Sthachis oficinalis). A partir d’aquell any, durant les eixides que realitzàvem durant la primavera anàvem reconeixent racons d’aquesta planta, fins al punt que hi ha llocs que no he visitat durant més de cinc anys.

HERBA SANTÒNICA, Stachys heraclea. Santònica, Herba de sant antòni./

Aquesta herba cal cuidar-la molt per dues causes importants: la primera, perquè té molt bones virtuts; i la segona, perquè està en perill d’extinció, per tant, cal recol·lectar-la molt seleccionada i no tallar més de la meitat de les vares de la planta, deixant l’altra meitat perquè puga respirar i poder sobreviure en anys esdevenidors.

REMEI CASOLÀ:

Paquito “campaneta” hen deia: Per a que l’herbero siga estomacal, la santònica es una de les plantes obligades juntament amb el timó reial en l’elaboració del licor d’herbes (herberet). Aquesta planta, juntament amb el rabet de gat ver i el timó, són importants per a les infeccions digestives i de les vies urinàries.

Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m’han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

Font: Ferran Albors./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *