Juan Bordera: “No volia no arriscar-me i pensar després: què hauria passat si…”
Juan Bordera (Alcoi, 1984) és guionista i treballa com a periodista i escriptor. Recentment ha publicat el llibre El otoño de la civilización (2022) amb el físic i matemàtic del CSIC Antonio Turiel, que ja porta 5 edicions i fa poc es va editar també a l'Argentina. Ha escrit per a molts dels mitjans més coneguts de l'àmbit nacional, i l'exclusiva sobre l'informe climàtic més important del món, el de l'IPCC, es va publicar en més de 30 països. També ha escrit en moltes ocasions per a EL GRAT. Parlem amb ell a unes setmanes que se sàpia si finalment és elegit com a diputat en les Corts Valencianes. És el número 4 de la llista de Compromís per Alacant
- És la teua primera vegada en unes llistes electorals. Com ha sigut clavar-te en el món de la política?
Doncs no ha sigut una decisió fácil. És la tercera vegada que m’ofereixen formar part d’unes llistes i fins ara sempre havia rebutjat les propostes perquè em semblava que podia fer molt més des de la comunicació o l’activisme, que són els llocs on porte anys treballant i estic més còmode. Però precisament per això, perquè crec que en aquests temps convulsos, de sequeres històriques que provoquen collites perdudes, incendis que arriben cada vegada més prompte, com el de Castelló, ja no hi ha temps per a no “mullar-se”. Per això he acceptat formar part com a independent en les llistes de Verds-Equo, que forma part de la coalició de Compromís (sense militar en cap dels dos partits).
Vivim un moment determinant: el 75% del territori espanyol està en risc de desertificació i encara així continuem havent d’escoltar barbaritats sense trellat com les propostes del PP en una Doñana que s’asseca. Segons com gestionem els reptes de la crisi climàtica i l’energètica, serà el nostre futur. No volia no arriscar-me i pensar després: què hauria passat si…
- Per què Compromís?
Dues raons: la principal és que confie en la gent que m’ho ha proposat. Són gent compromesa amb la defensa del País Valenciá des de fa dècades, i m’inspiren molta confiança (molta més que cap altra formació política amb possibilitats de transformar realment la vida de la gent). En aquest món globalitzat en el qual cada vegada les decisions es prenen des de més lluny, és obvi que necessitem polítiques que vinguen el més arrelades en el territori possible.
Gent que es preocupe del que realment importa, de la terreta més que del que diguen a Madrid o Brussel·les. I em consta que a més Compromís incorporarà a la participació ciutadana, cosa que crec és essencial per a enfrontar aquests grans reptes que tenim i sobretot per a evitar que els interessos econòmics decidisquen per (i contra) la resta.
L’altra raó és que he vist amb els meus propis ulls com ha canviat la ciutat de València –juntament amb Alcoi és la ciutat on més anys he viscut-. He vist com s’ha reduït l’enorme deute que van deixar els governs del pelotazo de Rita Barberá, com s’ha millorat la ciutat en quant a coses tan essencials com la gestió de la mobilitat o la cura del medi ambient. València serà la segona ciutat d’Espanya que siga capital verda europea (en 2024) i t’assegure que no li ho han regalat, hi ha molta faena darrere.
- Has passat d’escriure artícles sobre els polítics, a ser un d’ells. Que esperes que escriguen de tu?
Bé, sobretot he escrit sobre crisi energètica i canvi climàtic, no tant de sobre polítics. Supose que em conformaria que es faça justícia i el que s’escriga siga veritat. Però veient el panorama mediàtic que tenim, igual és massa demanar (riures).
- Per què has decidit presentar-te en unes a nivell provincial?
No em sentiria tan còmode si la proposta haguera sigut per al Congrés dels Diputats. Com et deia, crec que com més pròxima siga la política a les zones que pretén transformar, millor. És el lloc apropiat per a mi, i tampoc tinc ambicions polítiques. El dia que veja que no serveix el que puc aportar, em torne a escriure.
- Que t’agradaria fer en el cas d’arribar a les Corts Valencianes?
Sens dubte afavorir la participació em sembla fonamental, s’està provant amb èxit en molts països formats com les Assemblees Ciutadanes per a gestionar temes complexos. És a dir, posar en contacte a la gent afectada per la qüestió, amb els experts més capdavanters sobre el tema a tractar (sobirania alimentària, energètica, hídrica…) durant uns mesos, perquè es formen, deliberen i proposen allunyats dels interessos econòmics o partididistes. Per tal de que les decisions que es prenguen després incorporen el millor saber disponible, amb la saviesa de la gent que viu amb aquells problemes dia a dia. També m’agradaria enfocar-me en polítiques de reducciò de les desigualts i d’adaptació al caos climàtic, que no és un problema dels ossos polars o de les futures generacions. Ho tenim ací ja i no podem amagar-ho i esperar que algú ho solucione. I solucions hi ha, però no són molt convenients als interessos d’aquelles grans multinacionals que pressionen a les institucions estatals o europees.
- I concretament, que creus que pots aportar-li a la teua ciutat, Alcoi, en un càrrec així?
Espere que molt! Si finalment tinc l’oportunitat, podré ajudar a que concretament Alcoi, que té molt potencial per la seua riquesa de tot tipus, cultural, mediambiental, orográfica, arquitectónica… siga tinguda més en compte.
Tant de bo siga possible. Si el govern del País Valenciá torna a les mans que ens van portar la corrupció, els desgavells urbanístics i el deute econòmic més gran de la història de la nostra terra, estem apanyats.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi