foradia subscriutegrat

El viatge endins d’Elena Molina

Columna per Josep Sou

«No es viatja per viatjar, sinó per haver viatjat»

A. Karr

El passat dia 30 de maig, al COM (Centre Ovidi Montllor) d’Alcoi s’inaugurà l’exposició Altres mons, altres mirades de l’artista alcoiana Elena Molina. L’obra fotogràfica ens mostra, a grans trets, unes pinzellades dels viatges que arreu del món ha efectuat l’autora: Guinea Bissau, Txad, Nigèria, etc., tot essent una fotografia de profundes arrels i conviccions solidàries. La sala d’exposicions presentà un magnífic aspecte, doncs nombrosos foren els amics que en aquesta ocasió volgueren acompanyar l’artista per fruir del seu treball creatiu i d’ampli ressò. 

Aquestes que segueixen han estat les paraules que pronunciàrem l’esmentat dia de la inauguració de l’exposició per a presentar Elena Molina:

«Aprofitant la reflexió de Karr, podem ben assegurar que Elena Molina mai no viatja per satisfer un costum, certament, insubstancial. O com alguna cosa que s’ha de fer en algun moment i poca cosa més. Pel contrari Elena Molina, l’artista que avui ens convoca la mirada en aquesta magnífica exposició fotogràfica, del viatge postula una necessitat connatural que la mena cap a mons interiors, els quals s’hi rebel·len dins l’estança de la subtilesa i de l’emoció. I ens expliquem.

Si la vida és, talment, com un viatge, així ho interpreten Homer amb el seu heroi Odisseu, i aquest en suposa tot tipus d’acumulacions i d’experiències diverses per capir la bellesa de l’aprenentatge constant, la conseqüència lògica serà l’alliberament de tota la càrrega informativa que anem incorporant a la nostra existència per tal de compartir-la amb els altres. Un món «ex novo», potser com un «objet trouvé», el qual hem pogut capturar amb el pas del temps, i que ara el mostrem.

Sócrates ens advertia que «…per a dir la veritat, poca eloqüència és suficient». Doncs bé, Elena Molina ens conta, al través de les seues imatges, històries que arrelen als camps de la veritat. Cada instantània és una història que s’hi pot llegir des de dins i cap a fora. No només la gratificant composició és una constant, també la força de la lectura interior que s’hi formula cada vegada que el dit prem el disparador i construeix l’experiència sòlida de la commoció íntima. Un retrat ja no és solament un retrat, on l’evidència culmina un procés de captació, ara la voluntat discorre també pel riu infinit de la implicació humaníssima. La fotografia, en mans d’Elena Molina, vertebra històries, conta successos, il·lumina i assenyala la passió de viure, vehicula la necessitat de capir el vertigen dels secrets que resten submergits dins l’àmfora dels desitjos…

Al COM (Centre Ovidi Montllor) d’Alcoi s’inaugurà l’exposició./

Però Elena viatja quan desplega el brancatge de la seua il·lusió, tan primordial com intensa, car com assenyala Filippo Pananti: «…la vida és un llibre del qual, qui no ha vist res més que el seu país, no ha llegit més que una pàgina» Elena Molina ha volgut llegir el llibre sencer, totes i cadascuna de les pàgines de la vida, fins i tot ha llegit entre línies la immensitat que viu a l’aixopluc de la fantasia. Perquè la fotografia que ens mostra en té de fantasia…si la pensem, aquesta, com el lleure que exerceix la possibilitat d’imaginar mons inabastables, realitats frontereres, suggeriments per a fornir d’esperança la raó. Viatges, els d’Elena Molina, que s’emmarquen als territoris sense marges, i sota la llegenda on dormen els mites. No hi ha nostàlgia, no hi ha pietosa verificació; hi ha, però, la seguretat de que l’artista regala instants de vida, moments de màgia i de llum, fulguració de somnis realitzables, o de camins que circumden la bonior de l’entusiasme. És tracta, el d’Elena, d’un treball acurat, profund i de lectura intensa. Els esglaons de la proposta irradien la força motriu dels encontres amb un preludi interminable. 

Guinea Bissau, Txad, Nigèria, Sudan del Sud, Camerun…geografies distants o pròximes, segons s’hi mire: «…qui mai no ha eixit del seu país, resta ple de prejudicis» diu Carlo Goldoni. I no li manca la raó, car el coneixement que en dona de la humanitat el fet de practicar el contacte directe amb les persones, viu ben pròxim al tractament objectiu de les formes de relacionar-nos amb el proïsme. I l’artista ha viatjat per a dir-nos que ha viatjat, tot mostrant-nos el bagatge del seu compromís amb la realitat que hi viu més enllà d’un món, el nostre, massa recognoscible. Càmera al muscle (açò és una imatge poètica), Elena Molina recorre territoris amorosits, com fets a mesura per a ella, obstinada a obrir-ne, permanentment, capítols d’històries meravelloses, doncs estan construïdes d’afecte, de ritmes cordials i d’amor inqüestionable.

Ara, al COM, podem gaudir d’un pregon treball fotogràfic, esdevingut també obra d’art, però quan se’l mirem de ben a prop, ens haurem d’adonar que al fons de cadascuna de les imatges batega un flux de determinada intensitat. Viu, a l’endins, l’exquisida manera que té Elena Molina d’entendre la vida. I nosaltres, estimant-nos l’artista, abracem la persona…la dona que és.

I volem agrair la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant aquesta nova possibilitat d’apropar-nos a la creativitat i treball dels artistes, i ben especialment a Toni Miró per la seua dedicació permanent en benefici de la cultura del nostre poble. Així com també agraïm l’Ajuntament d’Alcoi el suport que en fa de les manifestacions artístiques. I igualment retem gratitud al COM i a Acció Cultural del País Valencià per la seua disposició constant a la col·laboració i promoció de la cultura dels valencians. Moltes gràcies a tots».

Font: j. sou ./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *