foradia cdturisme

Breu guia turística per la memòria de les dunes d’Oliva

Article per Josep Escrivà

Després d’haver conegut al detall l’expedient sobre la subvenció de les dunes d’Oliva, com a portaveu de Compromís per Oliva, veig necessari fer una guia d’opinió sobre turisme sostenible en les dunes d’Oliva.

Als turistes hem d’explicar que en aquestes coordenades, estem entre el turisme i la conservació del nostre patrimoni natural i històric, clar. “Benvinguts a Oliva, la ciutat que ha estat esquivant bales de plom en forma de construcció descontrolada i on el vent del canvi ha estat aliat amb la tradició i l’ecologia”, cal comentar al rebre’ls.

Per a entendre el nostre urbanisme cal donar un cop d’ull al Pla General que es va redactar en l’any 82. Ah! L’any 82!, ha plogut molt des d’ençà, però en aquell moment els olivers i oliveres vam començar a comprendre que els nostres muntanyars no eren només arena i vegetació, sinó també una memòria ancestral, part del patrimoni natural i va haver-hi un dels primers clams per la protecció. Un clam que ressona des d’aquell moment, amb ecos que volen arribar fins a les oïdes dels nostres polítics. Però, de vegades els que volen fomentar el turisme potser es perden amb el soroll, i per part dels polítics, no tots escolten i en esta zona tan apreciada hem vist anuncis ben esperpèntics com una zona hotelera o un passeig marítim allà on no està permès.

La protecció del medi ambient no és cap joc que prendre a la lleugera. Hi ha qui pensa que posar en valor significa obrir la porta a tots els vents, explotar tots els recursos naturals com si fórem termites devorant el territori. I és que, amics, s’ha de ser una poc esquizofrènic per creure que podem apropar-nos als espais naturals sense incrementar la pressió antropogènica.

Tornem a fer un viatge enrere, al 2020, quan un fort temporal va fer que Oliva fos declarada zona catastròfica. Els nostres muntanyars, tan criticats amb anterioritat, es van erigir en una barrera natural. Quin canvi de guió, veritat? De sobte, tothom volia protegir-los. Fins i tot aquells que temps enrere es queixaven de la vista obstruïda des dels seus balcons o dificultaven el seu pas. Ja veus, quan la casa de la platja corre perill, tot es veu diferent.

I ara, amb el debat sobre les passarel·les dunars que longitudinalment acabarien tapant les dunes. Com si volguéssim construir un pont per damunt d’un jardí botànic, com si eixa superfície d’ombra no afectara al creixement de la flora i fauna. Però en som uns quants que hem après a estimar la nostra terra, i sabem que no volem més construccions que posen en perill l’entorn natural que ens queda. Volem millorar els passos existents, sí; volem que la subvenció que ens han adjudicat de fons europeus aporte millores a la nostra competitivitat turística, també; però no a costa del paisatge i l’entorn natural. Volem que les inversions que venen a Oliva, siguen de profit i no causen detriment al que tenim.

En lloc de projectes delirants, després d’haver escoltat l’opinió dels sectors ecologistes, proposem alternatives com un centre d’interpretació de les dunes i el seu hàbitat, on s’expliquen els nivells de protecció i la dimensió del seu interés. I tot això sense oblidar una avaluació i regeneració de les zones afectades.

En el tema de la mobilitat, apostem per les bicicletes i els vianants, sí. Els camins rurals que hi ha per darrere de la línia marítim terrestre i els transports sostenibles haurien de ser les nostres vies principals, la millora dels accessos a la platja, elevant-les sempre que les condicions tècniques ho permeten, mentre que les passarel·les longitudinals creem que son prescindibles.

Sí, estem disposats a treballar conjuntament en la contribució a la redacció d’un projecte que siga beneficiós per a Oliva, però també viable i per a això, hem de respectar les zones d’especial conservació (ZEC) de la Generalitat Valenciana, així com les directrius europees. Esta manera de fer, significa deixar enrere els focs d’artifici mediàtics i abraçar un compromís real amb el nostre patrimoni i deixar les explosions als arcabussers i coeters de les nostres apreciades festes. Si no ho fem així, si no ens prenem de veres el medi ambient, potser no hi haurà res per visitar en el futur, excepte les ruïnes de les nostres bones intencions.

Per això he redactat esta breu guia turística per la memòria de les nostres dunes.

Font: Josep Escrivà./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *