Uns Moros i Cristians històrics
Cocentaina celebra al carrer l’alegria de la Festa i reivindica la presència femenina amb una esquadra de negres
L’estiu es viu de moltes maneres i a Cocentaina agost és sinònim de Festa, amb majúscula. Ambient als carrers, de música i gent; colors, volums i textures, de tratges que acaparen tota l’atenció. Els Moros i Cristians són un sentiment que es viu de moltes maneres, una forma de vida que pren gran intensitat i emoció durant la Trilogia, el segon cap de setmana d’agost. L’esdeveniment commemora, un any més, no sols aquells enfrontaments entre els bàndols de la Creu i la Lluna, sinó la tradició contestana i, en definitiva, la cultura valenciana, el que ha aconseguit atraure participants i espectadors de tot arreu, creant un ambient de festa i germanor que es posa de manifest des de la nit dels Comptes fins al sopar el dia de l’Alardo.
Si bé l’ambient fester és palpable des de la Publicació, és en l’Entrada quan es viu el clímax dels dies grans. Avinguda del Passeig avall les esquadres s’enfilen a ritme de marxa mora, cristiana o inclús de la Muixeranga, com és el cas dels Maseros, tot per assaborir el moment fins a arribar al Pla, on aplegats a aquest punt s’encara la complexa i particular tasca de girar les esquadres per a saludar a la tribuna, tot un art que es va executar amb èxit per part de totes les filaes.
Enguany, la capitania cristiana l’encapçalava Marcos Castelló, de la filà Cavalleria Ministerial, mentre que Juan Luís Mahiques, de la filà Gentils, va ser l’Abanderat cristià. En el cas de les forces mores, estaven capitanejades per Marcos Giner, de la filà Llana i el càrrec de Bandera l’ostentava Pascual Botella, de la filà Guàrdia Jalifiana-Sahorins.
El dissabte arrancava, com cada any, ben aviat, la Primera Diana, un primer acte que enceta el dia gran. Aquest primer tast omplia la plaça de l’Ajuntament de fervor fester. Més tard, arribava el moment quan la vesprada queia. Entre majestuosos tratges cal destacar els de la capitania cristiana, un desplegament de tropes amb una vestimenta molt fidel a l’estètica cristiana i que coronava, entre cavalls i carrosses les últimes hores de llum, l’Entrada havia començat. Per la seua part, la filà Gentils, en el seu 60 aniversari de fundació, i amb el càrrec de Bandera també feia una gran Entrada entre aplaudiments de tots els presents. Les Esquadres de Negres d’ambdues filaes acaparaven tota l’atenció, imponents i exultants.
Avançaven les tropes cristianes i era el moment de l’exèrcit de la Lluna, que s’obria pas per mostrar la seua força, però també unes marxes mores que marcaven el ritme del pas. Els cavalls, ferms al galop capitanejaven algunes esquadres, però l’exòtic seguici també el formaven camells i bous. A més de majestuosos carruatges, com va ser el cas de l’Abanderat moro.
Però els Sahorins atresoraven alguna cosa més que carruatges i bestiar, i és que l’Esquadra de Negres, amb un intens morat que predominava a la part superior de la vestimenta, única per a l’ocasió, no havia estat fruit de la casualitat, donat que sota les capes de maquillatge i complements, aquesta esquadra estava formada únicament per dones.
Tanmateix, les casualitats no existeixen i en aquest cas pren una connotació reivindicativa amb la celebració, enguany, dels 25 anys que una esquadra íntegrament femenina eixia, aquell 1998, a la Primera Diana. Es consolidava així una Entrada històrica.
Però no tot queda ací, i és que la resta d’actes també són dignes de menció, especialment aquelles particularitats que fan gran la Festa. Si bé girar esquadres no és un fet comú ni estés en altres localitats de tradicions semblants, la capital del Comtat també posseeix, a més de Paquito El Chocolatero i l’autèntica recepta de la Mentireta, actes com l’Embaixada de les tomaques, entre els ‘Cavallets’ i els Bequeteros, tradició que es remunta a quan aquestes filaes no podien participar en l’alardo, o la Presentació d’Armes en la plaça de l’Ajuntament.
Amb tot, aquestes Festes també passaran a la història pels problemes burocràtics, uns tràmits que van impedir que molts festers, vora un centenar i, inclús una filà sencera, com van ser els Contrabandistes, es quedaren sense cremar una pólvora que mai va arribar i que dels vora 600 quilos, sols es dispararen menys de 400. Així i tot, les ganes de gaudir no van frenar a ningú, i on va haver-hi temps per a tot, tant per a rendir honor al patró de la localitat, Sant Hipòlit, com per a l’humor i la sàtira. En aquest sentit, la Retreta va ser l’espai on alguns van disparar petards a través de tubs d’espuma a manera d’arcabús, però també va ser l’espai on aquells regals que llançaven els festers anys enrere tornaren, en aquest cas substituint els camions per un autobús britànic. Al cap i a la fi, la Festa i la tradició ho és en tots els sentits.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi