Vicente Castellano; figura suprematista dins de l’art
Els nostres artistes al País Valencià per Yolanda Murcia i Mateo Gamón
Valencià nascut l’any 1927, estudiant l’espai, les textures i les motlures, es presenta com un dels elements més importants dins l’art valencià contemporani amb les formes conceptuals, fent-lo digne de ser una avantguarda que rebutja l’art convencional i cerca apel·lar a la sensibilitat a través d’una imatge visual abstracta geomètrica.
Castellano es presenta com un pintor molt cabal que va viatjar a un París dels anys cinquanta, ple de fructiferitat i documentació productiva per al seu art. Estudiós de l’espai, les textures i les formes que ja impressionaren alguns pintors cubistes, la seva “recuperació” com a artista, tan vinculat a corrents internacionals, però allunyat del soroll de l’art informal. Sempre amb una reflexió de camps molt amplis, trobava un món escultòric molt conceptual entre el qual es podia apreciar una magnífica tècnica escultòrica de diferents materials que feia que cobressin vida, una vida conceptual; les seves obres mantenen un significat ocult que a mesura que s’estimen més, es podia adquirir més informació sobre aquestes. Al llarg dels anys, Castellano ha anat aconseguint una síntesi encertada entre el món de la geometria i l’informalisme matèric, ambientat en contextos semiòtics molt diferents, com l’emigració, l’ecologia, etc. Les seves obres fugen d’una geometria freda per introduir-nos en un univers de sensacions tàctils, on el treball de les xarpelleres i els tractaments matèrics de les superfícies evoquen tota una sèrie de matisos subjectius que determinen el seu personal poètic.
L’artista va ser defensor des dels seus inicis, també per escrit, de la transcendència de l’art, de la seva comprensió com un factor d’enriquiment emocional, art com a precursor de la plenitud., a més de formar part d’un dels grups més importants d’art al centre de València, l’anomenat grup Parpalló. Així, no és estrany que Castellano declarés que “l’artista fa una interpretació subjectiva de la seva realitat, i en el meu cas ha estat espiritual i profunda, convidant l’espectador a participar-hi”. Doncs formes i línies, matèries i plans, colors i no-colors, van ser plantejats per Castellano en la difícil i innascible esfera de l’espai a la recerca, sembla, d’una vida esquiva superior. L’afany per proclamar la recerca d’una bellesa intel·ligent va ser per a aquest artista una decisió valerosa, ja que era, també, signe d’evidència, exposició al risc, art realitzat completament al descobert atrevint-se a mostrar allò que era, en definitiva, el suprem exercici de la fe a l’ofici de crear.
L’artista va ser un membre actiu dins del seu art il·lustrant-nos sobre ell en diferents exposicions, però al seu torn no va ser conegut per un gran públic a causa de raons “extraculturals”. Així doncs, presenta una gran gamma d’exposicions que van des de Saló Daurat del Palau de la Generalitat, Diputació Provincial de Valencià, Valencià (1956), Galerie Le Zodiaque, Brussel·les (1958), Chez Raoul Sangla, París (1966), Galeria Jorge Ontiveros (escola de París), Madrid (1991), fins a Montserrat Gallery, Vicente Castellano, del 17 de febrer al 6 de març, 584-588 Broadway, New York, USA (1993) i l’homenatge que li van fer l’any 2014 després de la seva mort (Galeria Muro, Homenatge a Vicente Castellano, Valencià-2014).
Sense cap mena de dubte, Castellano es presenta com un dels grans artistes de l’era contemporània valenciana, no només mostrant els seus inicis dins del grup Parpalló, sinó també demostrant com el recorregut al llarg de tots els seus anys com a artista li donen mateixament el nom que es mereix i que és mereixerà sempre; Figura suprematista dins de l’art.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi