foradia subscriutegrat

Fuencisla Francés: Descobridora de grans universos

Reportatge d'Art per Yolanda Murcia i Mateo Gamon

Originària de Segòvia d’una família de pintors d’Alcoi, Emílio Sala Francés i Plácido Francés i que actualment resideix a València, ens trobem, sens dubte, davant d’una de les poques persones que han fet d’obres senzilles  i  planes,  pura màgia. Obres que, a poc a poc, han anat evolucionant i que a la fi han “explotat” fins convertir-se en un preciós i monumental caos que al mateix temps, ens porta una pau enorme.

L’artista utilitza un procés de creació totalment diferent als impartits; i és  que una vegada pintades les seves obres, les retalla fins a fer-les trossets, i amb aquests fragments construeix una nova obra. El resultat és un collage amb petits al mateix temps que grans universos que provenen d’una creativitat destruïda, és a dir, Fuencisla per a crear, necesita destruir, necesita que allò que va ser bonic i que agradava, fos ara explosiu i que encantara, per aquesta raó, infinitats de papers diminuts desborden per totes les parets de les seves exposicions i ens mostren així mateix com responen les formes, i com podem anar nosaltres mateixos adaptant-les en la nostra   imaginació.

A l’igual que al mateix temps, utilitza les seves obres com un missatge cap als espectadors en el que ens vol transmitir el trencament d’un cànon impartit per l’art, és a dir, l’obra es pinta, s’adorna i s’exposa davant de l’espectador. Però ella després de pintar-la la destrueix, amb el propòsit de convertirla en un obra molt millor de la que era, i així transmitirnos que el art recurrix moltes vegades al temps i que en ell, podem apreciar diferents facetes que fan que conforme vagi passant el temps en les seves obres d’art, cada vegada es mostren més boniques i més interessants, gràcies a que nosaltres, al observar-les, hem anat evolucionant entorn als nostres pensaments fins a arribar a una fase d’apogeu en la qual les seves obres es presenten de forma increïble. Ella vol fer-nos saber que del foc, ressorgeixen les cendres, a l’igual que d’un caos neix un altre món millor.

No obstant això, l’artista reflexiona sobre la relació entre les seves obres, l’espai i la llum, perquè busca que la instal·lació on reposen aquestes, estigui relacionada íntimament amb l’espai; busca dominar-lo, per a què ens impressione tot el que observem en les seves obres, les quals ens ensenyen coses de les que nosaltres mateixos vivim envoltats; de línies, formes, figures, colors i llums que ens ajuden a comprendre que el que hi ha al nostre voltant és com una “caixa de ressonància” en la qual vivim normalment, fent que aquesta normalitat es tradueixi en equilibris interns, equilibris que en ajuden a comprendre moltes coses, que ens aporten pau i que alteren tot  en  general.  Ella  necessita  que  el  treball, tot  l’esforç posat en  les seves obres, es converteixi en comunicació, per a que així la gent pugui accedir a aquest meravellós univers geomètric i accedir així al seu missatge d’armonía i calma a la volta que   realitat.

Fuencisla presenta els seus treballs com un esclat, un món uns instants després de la seva explosió, quan tot neix del no res, amb una màgia atraient a la mateixa vegada que seductora, unes obres que es componen per infinits pensaments i infinits universos que s’adapten a el que nosaltres som i el que pensem. I es que son més de 50 anys de trajectòria artística en la que observem gran exposicions com la de “Punto de Fuga” exposició que va presentar a Valencia en 2019 al Centre del Carme, o “La pintura de Fuencisla Francés” (una exposició que vam poder disfrutar fins del 27 de Novembre d’aquest any en el Centre Cultural d’Alcoi), i premits com “Trajectòries” (Convocatoria para la revisión de trayectorias artísticas valencianas  2018-2020).

En fi, més de 50 anys d’una imaginació viva i extensa que a través de les seves obres ens ajuden a sentir-nos vius, però sobretot ens ajuden a seguir els passos d’aquesta gran artista, ademés de fer-nos adonar del  que  realment  és;  una  descobridora de grans universos.

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamon./


terra

animalcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *