foradia subscriutegrat

María Chana: símbol de destresa artística contemporània

Els nostres artistes al País Valencià per Yolanda Murcia i Mateo Gamón

Foto: Mateo Gamón./

Madrilenya de naixement, es trasllada a principis dels anys vuitanta a Alacant, ciutat on va desenvolupar gairebé tota la seva activitat pictòrica i convertint-se en una excel·lent artista dins del món artístic de la contemporaneïtat. Des de petita va evidenciar grans dots per al dibuix i, encara que la seva formació és autodidacta, l’estudi dels principals referents de l’art, la lectura, la investigació en la tècnica pictòrica i les vivències a l’estranger han conformat la personalitat artística.

Actualment viu des de fa un parell d’anys a la borgonya francesa i l’artista exposa a la localitat gal·la de Saulieu, l’última de les mostres a l’Atelier Correia, Architectes & Associés. Un dels espais expositius -ubicat en un estudi d’arquitectura- més importants de la regió de Borgonya que acull aquesta artista alacantina fins a finals d’aquest mes. L’artista defensa que el seu treball a terres gal·les no ha canviat respecte al que ha anat exercint a Alacant. «A França les meves obres continuen lliscant pel mateix fil conductor que a Espanya. No és tant una temàtica com una distensió de l’espai, ja que la pintura és una cosa mental i allà hi cap absolutament tot», explica.

A més, l’artista alacantina és reconeguda al món de l’art per l’ús de «tots els vermells del vermell», i que en aquesta exposició tampoc no l’ha abandonat. I és que, durant la seva extensa carrera, Chana no ha titulat les seves exposicions, ni tampoc cap dels seus nombrosos quadres. Un detall molt personal que cada artista afronta de manera totalment diferent: des de ser el primer que es coneix fins i tot, com és el cas de la pintora alacantina, directament no existir.

Pel que fa a la seva obra artística, Chana admet que busca plantejar nous reptes plàstics per resoldre tècnicament els problemes que es planteja perquè això importa més que la coherència que se sol demanar en una exposició. Reconeix que amb el pas del temps s’ha produït una evolució en les formes i en els plantejaments estètics del seu art, encara que ella té clar que «un sempre pinta allò que és» i és normal que «hi haja un fil conductor que queda soterrat o gairebé amagat i que tornem a aquests camins oberts que sempre deixem».

En aquest sentit, María Chana va comentar que a la seva obra més recent -les obres exposades han estat realitzades en els dos últims anys- «m’he trobat amb elements que no feia servir fa 10 o 15 anys». «Faig abstracció, però la meva obra no deixa de tenir elements que alhora coquetegen de manera molt subtil amb el món més visible», va especificar. En qualsevol cas, l’artista creu que «cal que la gent s’acosta a l’art contemporani sense prejudicis, amb la mirada tan descontaminada com sigui possible i allunyada de tòpics localistes que tenen poc a veure amb l’art».

Sens dubte es tracta d’una gran pintora amb massa humilitat que amb tota la seva varietat de pigments a la seva obra d’art, i amb tota la seva capacitat artística per crear grans obres, es mostra com allò que és; símbol de destresa artística contemporània. 

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamón./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *