foradia barnasants

Amparo Tormo; imatge de senzillesa minimalista

Artistes del País Valencià, per Yolanda Murcia i Mateo Gamón

Originària de Mislata, nascuda el 1960, i actualment resident a València, trobem en les seves obres, peces senzilles que amb gran esforç, temps i precisió, quasi que matemàtica, s’han convertit en obres plenes de candidesa i ingenuïtat; obres plenes de pau mental i que fan de les seves exposicions llocs plens de bones energies i espais oberts que acompanyen a aquestes creacions meravelloses.

La senzillesa i puresa de les formes de les seves obres amaguen un llarg procés de creació de càlculs i enginyosos sistemes ocults d’acoblament de les peces per aconseguir un resultat impecable en una constant recerca de la impossible perfecció. En moltes de les seves obres, especialment en una de les seves últimes exposicions anomenada Correcció, ens mostra part del seu mecanisme per a crear aquestes obres escultòriques; l’artista persegueix una idea principal, que per a ella va a ser l’objectiu final de l’acabat perfecte de la seva obra.

En tot el procés, va haver d’aplicar sobre elles la instrucció, l’elaboració però sobretot la correcció davant alguna cosa que és bona però que en corregir-la pot tocar una mica la perfecció. El resultat en les seves escultures és increïble. Gràcies a la seva estratègia tan calculada, només mirant les seves creacions de lluny podem sentir aquesta pau i harmonia. Les seves peces es presenten rígides i molt estatutàries, és a dir, es respecta molt la idea de monument i en algunes d’elles ha inclòs un petit pedestal com a símbol d’aïllament, és a dir, el que nosaltres veiem a l’observar l’obra sembla fictici, encara que després d’un parell de segons tornem a la realitat a través dels miralls que l’artista incorpora en les seves obres. Gran part de les seves figures artístiques han estat influïdes per un artista que Tormo venera molt. Es tracta d’Oteiza, escultor donostiarra. I és que l’artista en les seves obres intenta deixar-se influenciar moltes vegades pel cubisme i el primitivisme, estils que a la mateixa vegada es mostren en Oteiza.

Tormo ens presenta en cadascuna d’aquestes destruccions i correccions a la recerca d’una perfecció i exactitud impossibles. Una impossibilitat que, com reflecteix l’hermetisme del llenguatge escultòric, afecta també la comunicació. El que es presenta és un espai on l’escultura parla sobre l’escultura; una reflexió per reafirmar l’essència d’aquesta disciplina. En totes les seves obres utilitza uns essencials per a tals escultures; matèria, espai, temps, llum i ombra, i a través d’aquestes, compon estructures essencials amb les quals redefinir l’espai enfrontant-se al concepte mateix d’escultura com a teoria, com a definició i com a espai.

Una altra important característica dins de les seves obres és que moltes d’elles utilitzen la tècnica del clarobscur, aplicant-les amb un minimalisme molt més contemporani. Tormo intenta jugar amb la idea de volum i pes però moltes vegades donant-li un toc fictici, ja que es tracta de falses ombres que materialitzen les estructures. D’altra banda, també utilitza el mirall, ja que el negre dona volum i a la mateixa vegada el mirall aporta espai i lluminositat, i tot plegat fa que l’obra pugui desaparéixer en qualsevol moment i així es creen espais irreals. Tot s’estructura amb uns elements molt essencials i amb estructures en forma d’angle recte, com a símbol de la mínima acció que permet generar un espai habitable, el qual ha quedat clar que per a l’artista també és un fonamental.

L’artista actualment, treballa a València. Les seves obres estan en col·leccions com la de l’IVAM, la Fundació Cultural Bancaixa, a la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat i també en museus estrangers com el Museu de la Solidaritat Salvador Allende a Santiago de Xile. Ha guanyat premis com el Primer Premi en la VI Biennal d’Escultura de Meliana, en la VII Biennal d’Escultura “Vila de Mislata”, en la VI Biennal d’Escultura de Quart de Poblet, el Premi d’adquisició d’obra en la XI Biennal d’Arts Plàstiques de Múrcia, i fins i tot el Primer Premi en pintura XXII Premi Bancaixa de Pintura i Escultura, el Premi adquisició d’obra en la 2a Biennal d’Escultura d’Alfafar.

A més de tots aquests mèrits que s’ha anat guanyant bonament al llarg de la seva carrera professional com a artista, ha exposat en llocs tan especials com La Gallera de València on va mostrar la seva col·lecció Creador de Distàncies, o la Galeria Punt on va exposar Correcció.

Sense cap dubte ens trobem davant d’una gran artista que des de principi dels 80, amb el seu començament dins el món de l’art, ens ha mostrat la cara més senzilla alhora que especial de les seves grans escultures i de les seves grans obres en general, i és per tot el seu reconeixement que l’haurien de conéixer com el que és; imatge de senzillesa minimalista. 

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamón./

bombersvalencia


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *