foradia subscriutegrat

De patges negres, racisme i semiòtica

Mirada al món per Ester Jordà

La semiòtica és l’estudi de com utilitzem els signes per a crear i transmetre sentits i significats mentre ens comuniquem. És un estudi del significat de les coses, perquè els significats canvien amb la societat i, sobretot, amb el contexte.

Ningú compra a una botiga una samarreta que pose ‘Ferreteria Pepe’, però no tenim problema en si posa ‘Nike’ o inclús el logo de ‘Coca-cola’. El significat de ‘ferreteria’ va més enllà del d’una botiga on venen ferramentes, el significat ens indica que és o bé una samarreta de publicitat d’eixe Pepe o que algun treballador s’ha cansat d’ella i la ven de segona mà.

És el mateix que ens porta a tirar a la brossa les borses de Consum però reutilitzar mil voltes les d’El Corte Inglés o l’Fnac. El significat va molt més enllà de ‘centre comercial’ o ‘llibreria’, el significat ens porta a ‘possibilitats econòmiques’ i ‘intel·lectualitat’.

Però els significats canvien amb el contexte. Al llibre de ciències socials escolar podem vore la bandera italiana acompanyada d’una breu descripció del país. Però al supermercat la podem vore a un paquet d’spaguettis. Té el mateix signficat? Ja un dels grans estudiosos de la semiòtica, Roland Barthes, assenyalava eixa italianitat adquirida d’uns macarrons que soles per portar la bandera ens indiquen que van a ser de bona qualitat.

El mateix ha passat amb la bandera d’Espanya, que hem passat de vore-la penjada per motius esportius a vore-la a polseretes de simpatitzants de Vox. La bandera és la mateixa però el significat ha canviat.

I que té que vore açó amb els patges negres? Suposem que a 1885, any del que es té constància la primera calvacada de Reis Mags alcoiana (i probablement del món) els ‘negres’ donaven un punt exòtic. A aquella época els grans senyors tenien criats negres i a les gran exposicions universals portaven persones negres com una mena d’estranya espècie animal. Aci a Alcoi no feien falta esclaus (ja tenien a la classe obrera ben oprimida) però pot ser volgueren per a la Cavalcada un toc exòtic. No obstant, la principal raò per la que van triar als negres per portar els paquets era clara: evitar que els reconegueren. El significat de negre esclau oprimit pot ser mai estaguera en la ment dels primers creadors, però pot ser sí. Parlariem d’un passat racista?

Bé, depen del contexte, a la Cavalcada en cap moment dona a entendre que siguen esclaus, i també depén dels canvis de la societat i el significat que ha atorgat a eixos negres. Tenint en compte que durant anys i anys ha segut una tradició molt estimada per tots els joves alcoians (arribant a ser un ritus ja que a l’acabar l’institut dotzenes de xiques i xics passen per l’experiència) el significat de “negre és esclavitut” s’ha perdut si és que alguna volta va existir.

L’any passat un adolescent negre disfressat de patge va abraçar als meus fills tot content i se’n va anar amb altres xicons pel Campament Reial. No semblava aludit, actuava amb naturalitat i il·lusió. Ell entenia que el significat “patge negre és il·lusió per als xiquets xicotets”.

El debat estèril i les replegades de firmes que tots els anys viu la Cavalcada d’Alcoi en contra dels patges negres són fets per persones que desconeixen totalment l’orige de la Cavalcada i també la seua evolució.

Una vegada el meu mestre de semiòtica ens va posar l’exemple del ‘retrete’. A l’Edat Mitjana els monjos que s’allunyaven del monestir un ratet anaven al ‘retrete’, és a dir, a un retir espiritual. Però clar, al final va eixir la broma de “si clar, ara anar a pixar o cagar és un retir espiritual”. I d’eixes bromes es va quedar el significat actual de ‘retrete’. 

Doncs això, els significats muten, i els nostres patges actuals estan plens d’alegria, il·lusió i ganes de portar l’esperit nadalenc a cada casa alcoiana.

Font: Ester Jordà./


Una resposta de De patges negres, racisme i semiòtica

  1. ARBRE Colibri de la Pau ha dit:

    Lamento discrepar, el problema rau en que els humans de color negre en este cas, senten que el plantejament de pintar-se de negre és insultant, va contre la seva dignitat.
    PROPOSTA QUE ES MAQUILLEN COM EN EL TEARTRE PER AMAGAR LA CARA. HA, HA,HA DE TOTS ELS COLORS.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *