foradia subscriutegrat

Blanca Carbonell: “Dirigir l’Himne és un extraordinari regal que m’han fet i que sempre m’acompanyarà”

La directora viu amb il·lusió un encàrrec que considera un honor i ja es prepara per a la jornada del 19 d’abril

La direcció de l’Himne de Festes d’aquest any està en mans de l’alcoiana Blanca Carbonell Galiana, qui actualment desenvolupa la seua carrera professional com a funcionària de carrera en la Comunitat de Madrid, en l’especialitat de flauta travessera, impartint classes en el Centre integrat de Música Padre Antonio Soler de San Lorenzo del Escorial.

Però encara que la vida laboral l’ha portat a Madrid, està molt unida a la seua ciutat natal, a la que ve sempre que la feina li ho permet i aquesta unió queda perfectament ratificada quan ens comenta que, de fet, els seus dos fills són fidels seguidors de l’Alcoyano.

La música està unida a Blanca des del naixement, ja que va vindre al món el 21 d’abril de 1974 –Dia que tradicionalment tenen lloc els Músics–. Després d’iniciar estudis a aquesta ciutat, va marxar a València i posteriorment a França, on va desenvolupar un extens i reconegut currículum que la va portar a fer actuacions per diferents llocs del món, i des de fa uns anys exerceix a Madrid, on continua sumant a la seua trajectòria. Està ja molt prop de dirigir l’Himne, en eixa emotiva jornada que marca l’inici de les Festes de Moros i Cristians, i ens conta com està vivint aquests moments previs.

“No havia imaginat mai que m’encarregaren dirigir l’Himne de Festes, no ho havia pensat mai. Així que quan em va telefonar el regidor de Festes, Jordi Martinez, em va agafar per sorpresa, però immediatament vaig dir que sí. És un honor enorme i estic molt agraïda”, amb aquestes paraules queda perfectament reflectida la il·lusió amb la qual Blanca viu aquest compte enrere cap a eixe moment tan especial que tindrà lloc el 19 d’abril, quan aquest any es celebrarà el Dia dels Músics. “Dirigir l’Himne és un extraordinari regal que m’han fet i que sempre m’acompanyarà”, assenyala.

I aquest encàrrec coincideix amb un moment molt especial “ja que complisc 50 anys uns dies després de dirigir l’Himne, el dia 21 que aquest any estarà en plenes Festes, i és un extraordinari regal el que m’han fet. Com a anècdota, quan li ho vaig dir a ma mare, pensava que no era cert, que algú m’havia fet una espècie de broma… i la veritat és que ha estat molt inesperat, m’ha fet molta il·lusió, i espere estar a l’altura”.

I una vegada rebut l’encàrrec, el primer que va fer Blanca va ser “descarregar-me la partitura”. Evidentment, se’l sap i l’ha interpretat, “però jo soc músic, no dirigisc, de fet a mi em dirigeixen. Així que sí que m’ho estic preparant, i la veritat és que són uns moments que també estic gaudint molt”. I en aquesta preparació, vol comptar amb el suport de companys de la banda per a fer un assaig, “tinc previst estar a Alcoi a mitjan març, i voldria assajar amb músics de la meua banda, als que els demane aquest favor. Crec que eixe assaig és molt important i, a més, em faria molta il·lusió”.

Arribat a aquest moment de l’entrevista es pot intuir d’on li ve a Blanca la relació amb la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi, però en fer-li la pregunta, es confirma: “Per a mi l’inici de tot és la banda, la meua banda que és la Nova. He tingut la sort de nàixer a Alcoi, on tenim eixa passió i entusiasme amb la música i amb les bandes, i el fet d’estar a la Nova va fer que tocara en Festes i les coneguera des de dins com a músic. Després ja vaig marxar a viure fora, però sempre que puc vinc a Festes a Alcoi”.

El moment de la interpretació de l’Himne és molt emotiu, i si eres la protagonista segur que tens molts sentiments que t’acompanyen. Així, en preguntar-li com va de nervis i com creu que viurà eixe moment, en el qual tot es fon en aquesta interpretació, ens explica que “estic emocionada, amb moltes ganes i a vegades es pot confondre amb nervis. De tota manera els nervis són bons i necessaris, perquè eixe nerviosisme també t’ajuda a gaudir”.

Espera amb il·lusió uns moments que “els tinc visualitzats i espere començar i acabar sense plorar, perquè ara quan pense en ells ja m’emocione… i és que el que es viu a la Plaça és molt gran. Pensa que ho he viscut des de xicoteta, cantant l’Himne, en el meu cas he estat desfilant, interpretant-lo, i ara el dirigiré. És inimaginable arribar a aquest moment”.

Font: Redacció./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *