foradia subscriutegrat

Kiko Cano: L’Alferes que tancarà les Entrades i que espera que el públic gaudisca

Pel bàndol moro, l'Alferesia està en mans de la filà Abencerrajes

Estar junts els amics y família. Aquest va ser una qüestió important per tal de fer-se avant a fer un càrrec. “Vam decidir fer un càrrec per estar junts”, ens comenta l’Alferes moro, Kiko Cano, per la filà Abencerrajes. L’any 2015 va fer una esquadra especial amb el seu germà Manolo i amics, i es van plantejar poder fer-ne una altra amb tots els amics, però era complicat perquè cadascú té una antiguitat, així que finalment un càrrec era el que es podia reunir. Kiko es va fer avant, i ací està rodejat d’amics i família, amb 29 Muyahidines i 24 Dames, “no creus que puga passar mai, per molt que puga fer-te il·lusió pensar en un càrrec”. Fester de tota la vida pel bàndol moro, de xicotet va començar a la filà Abencerrajes, la de la família del seu pare; quan els seus oncles van deixar d’eixir van passar a Domingo Miques, la filà de la família de la seua mare, i en 2008 van tornar, ell i el seu germà als Abencerrajes.

Corria l’any 2019 quan va ser nomenat com a Alferes, i recorda que va ser molt especial, en una junta de la filà en la qual van eixir els pròxims càrrecs, ell com a Alferes i Indalecio Carbonell com a Capità, dues candidatures úniques. “Família, amics i filà són fonamentals i en el meu cas tots anem a una, i tots són fonamentals”.

Tot anava bé quan, de sobte, va vindre la pandèmia i a més del ‘paró’ va haver de viure el que suposava en aquell moment ser metge, ja que és la seua professió, exactament traumatòleg, qüestió que també afectava el seu germà, ja que és metge de família. Així i tot, van buscar mantindre la il·lusió i les videoconferències van jugar un paper fonamental.

Quan parlem falta aproximadament un mes per a les Festes de Moros i Cristians i “nervis se’n passen, vols que tot ixca bé, és una responsabilitat” i han treballat molt, valorant i agraint el suport i ajuda de la junta de la filà, a més dels que compateixen amb ell el càrrec. Tot aquest treball culminarà amb la Trilogia i en preguntar-li quin és l’acte, el moment que espera amb més il·lusió ens comenta que tots, però possiblement el moment en què isca de l’institut on es visten i veja a tots “crec que serà molt emotiu, amb la satisfacció de què estiga tot a punt, que ja siga una realitat”. I, per descomptat, serà especial eixe moment en què veja a sa mare en un balcó, “és molt festera i serà un moment especial, segur. I m’hauria agradat molt que la meua àvia estiguera, que era la més festera”. Serà també una Alferesia dedicada a aquelles persones que ja no estan i que són molt pròximes al càrrec, per la qual cosa hi haurà moments molt emotius. Són molts els actes als quals han d’anar, els càrrecs tenen una completa agenda no només en Festes, sinó durant molts mesos abans, però ens comenta que hi ha molt bona relació, qüestió en la qual coincideixen tots els càrrecs, i quedaran moments inoblidables.

A l’hora d’explicar-nos en què es basa la seua Alferesia, ens comenta que es basa en el desterrament d’Al-Azraq a Granada, terra d’Abencerrajes, els Banu Sarray, i el viatge que el seu millor oficial va fer fins a La Muntanya a defendre l’islam acompanyat del seu exèrcit. Així, amb aquesta base, representen una història que ha estat ideada pel propi Alferes i pel seu germà, i que serà un boato molt guerrer i Nazarita. Han volgut aprofitar per a aprofundir en el que van suposar els musulmans en eixa època. La seua dona, Mar, serà Dama, i com a favorita estarà Abril, la filla xicoteta, mentre que la major, Maria, serà una amazona que representarà a la princesa Amira.

Per portar-ho a escena han comptat amb els dissenys fets per Santi Carbonell i Víctor Ferrer, que han estat confeccionats per Festalcoi en el cas del càrrec i El Trencat per al boato de la filà. En aquesta posada en escena la música també tindrà molt protagonisme i ha confiat en Saul Gómez Soler, que és el director musical de tota la posada en escena, amb una marxa que l’acompanyarà a ell i que porta per títol ‘Qal’at Aryuna’, que significa ‘Taifa Arjona’, sultà de la dinastia Nazarí i que, a més Arjona és el seu segon cognom, i una fanfarria titulada ‘Banu Sarray’, agafant el nom de la filà a la qual representen.

El fet d’ocupar l’Alferesia comporta ser els últims en l’Entrada i, en el seu cas, els últims de la vesprada. En preguntar-li si això li preocupa, pel tema d’horaris, si hi ha retards en l’Entrada que poden afectar… ens comenta que “el públic espera a l’Alferes amb il·lusió, ja és el final i és el colofó a tot el que han vist eixe dia. Nosaltres, per la nostra banda, estem fent tot el possible perquè lluïsca, amb un boato suficient i ens agradaria molt que el públic ho gaudira com nosaltres ja ho estem gaudint”.

Font: Redacció./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *