Rafael Aracil tancarà una entrada carregada d’emocions
L'Alferes Moro de la Filà Ligeros es defineix com una persona molt sentimental, humil, i un enamorat dels Moros i Cristians, i el seu major desig és que aquestes festes les gaudisquen tots els seus, i també el poble d'Alcoi, tant com ho farà ell
Des de fa quasi 40 anys Rafael Aracil forma part de la Filà Ligeros, gràcies a un amic, Antonio Seguí, i durant tot aquest temps, ha fet moltes coses dins del món de la festa: ha sigut glorier, ajudant del Rei Melcior a la Cavalcada, esquadra de negres l’any 2007 com a cap batedor, i també, Primer Tro de la seua filà, i ha format part de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi. Sols amb parlar amb ell es nota que és un enamorat de la festa, i una de les coses que li faltava fer era representar un càrrec, un somni que enguany per fi podrà complir.
Representar a l’alferes “va ser una idea espontània. Ho vaig dir en casa. La meua filla era tot festa i pólvora, però el meu fill em va dir que no de seguida. Després ell ha sigut el més valedor de tots. El dia que em van nomenar alferes en la filà, que va ser un moment molt emotiu, quan vam acabar l’assemblea, va vindre i em va dir: “Papá, com t’estimen. Com volen que sigues tu l’alferes”, i em va emocionar molt”.
A sols 40 dies de traure la festa al carrer, l’Associació i l’Ajuntament van anunciar la suspensió de les festes, una notícia que va afectar a tota la ciutat, però en especial a les persones amb càrrec. “De portes cap a fora tot eren ànims als altres, però de portes cap a dins ha sigut molt dur. D’eixe dia recorde, i tot eren plors. Pensava que en 15 dies la cosa estaria solucionada, però no, açò ha durat molt. Evidentment, el primer és la salut, i després la festa”.
Rafael té una tenda d’ultramarines al Mercat de Sant Roc, i diu que el fet d’estar de cara al públic l’ha ajudat molt durant el temps de pausa festera: “No hi ha dia, i ho dic literal, que no em pregunten per l’alferes. Estic molt orgullós de què em pregunten, però hi havien moments quan estava tot tan parat que no sabia què dir…”.
Ara ja arriba el moment i tot Alcoi es prepara per a uns Moros i Cristians inoblidables. Aracil confessa que ja està nerviós, i que sempre falta feina per fer: “Soc una persona que em preocupe molt pels altres, que estiguen bé, i que ho passen bé. La paraula ho diu, és festa, i és per a passar-ho bé. Aleshores soc patidor, li pegue moltes voltes a les coses”.
Respecte al que es veurà el dia 22 d’abril ja quasi a la nit, serà un boato que parlarà de les seues arrels, de Beniarrés, poble del qual era sa mare: “Allí està la Penya del Benicadell i el seu Castell, i a partir d’ahi hem creat una història a través d’un amic meu, Just Sellés, que va escriure el llibre ‘Al-Azraq el blau’. El meu paper és l’alferes guardador del Castell de Benicadell, un personatge que li diuen ‘Ali Ben-Mutalí'”.
Tots els dissenys del boato, tant de la part de la filà, com de l’alferes, així com les carrosses, estan creades per Jordi Sellés, amic de l’alferes, i mostraran a la perfecció la identitat dels ligeros. La marxa que acompanyarà a Aracil serà la coneguda marxa mora d’Amando Blanquer, ‘Any d’Alferes’, interpretada per la banda de Beniarrés, una decisió que assegura tindre clara des del primer moment. L’alferes confessa que “Soc una persona molt humil, i el meu càrrec serà humil, senzill, i digne”. Rafael Aracil anirà acompanyat per la seua filla i la seua cosina germana com a favorites, per 15 dames i 15 emirs, tots ells membres de la filà, i el seu fill eixirà amb els seus amics i nebots de l’alferes.
“Per a mi fer un càrrec és molta responsabilitat, perquè soc l’alferes de la Filà Ligeros, no soc Rafael Aracil López, l’alferes de la Filà Ligeros. Primer és la filà. Sempre ho he sentit així i sempre serà així. I si ho dedique a algú és a la meua filà, perquè sense ells no seria ningú. Encara que també ho dedique al poble d’Alcoi”, afirma el pròxim alferes.
Després de dos anys l’alferes moro pensa gaudir cada instant d’aquestes festes: “Em quede des del Dia dels Músics, fins a l’acció de gràcies. Tot el que es fa abans és preparació, però la trilogia és la culminació. Evidentment, l’arrancà serà especial, com vega plorar a algú, ploraré. Encara que pense que ploraré igualment. El dia de Sant Jordi també serà important per les processons, sobretot la de la vesprada, que em tocaran una marxa de processó que es diu Cueva Santa, que és la marxa que toquen quan ix la Mare de Déu en la Cova Santa de Beniarrés”. Aracil té moltíssimes ganes de què apleguen aquestes festes, però no de què acaben.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi