Es presenta ‘Llegendes i rondalles dels Països Catalans’ a Alcoi
Dani Raguil presenta a Alcoi el llibre 'Llegendes i rondalles dels Països Catalans', una obra il·lustrada de gran format. Serà divendres 15 de maig, a les 19h, a la llibreria Detroit d’Alcoi. Com que l’acompanaré durant l’acte, he aprofitat per fer-li una entrevista
- Com va nèixer en tu el gust per investigar i divulgar el nostre patrimoni rondallístic i llegendari?
Vinc d’una família treballadora i amant de la cultura. A casa, ni en ple franquisme no hi van mancar mai llibres en català, alguns dels quals de contes i llegendes. La meva àvia, nascuda el 1887 i que no sabia de lletra, conservava la saviesa de la cultura oral, l’única cultura que ella tenia, i també ens explicava rondalles, algunes força terrorífiques. Quan tenia uns 30 anys, un oncle em va regalar el Costumari Català de Joan Amades, que em va descobrir tot un món, i d’aleshores ençà l’interès per saber més sobre les nostres llegendes i mites hi ha sigut sempre.
- A Alcoi, presentes Llegendes i rondalles dels Països Catalans… Quines són les nostres contalles més emblemàtiques?
En tenim un ventall molt ampli. N’hi ha que aporten lliçons morals, sovint protagonitzades per animals amb comportaments humans, com El lleó i el grill, de Pau Bertran i Bros; n’hi ha que reflecteixen algunes de les nostres velles creences, com l’existència d’altres humanitats creades al marge de l’obra de Déu, com els gegants o els follets, donyets o barruguets, dels que Joan Castelló en recull un munt d’històries a Eivissa; o realitats socials freqüents fins al s. XX, com les difícils relacions entre madrastres i fillastres, en contes com la Ventafocs o La Hermosa Fillastra, de Maspons i Labrós; o creences molt persistents, com l’existència de les bruixes i llurs poders màgics. Els tresors ocults també són un tema freqüent, i al País Valencià i les Illes, molt més que a Catalunya per raons històriques, els moros i la Reina Mora.
- Abans havies publicat Mitologia dels Països Catalans. Quins mites destacaries?
Dins de la mitologia autòctona, jo diferencio la de tradició literària i la de tradició oral, perquè llurs origens i objectius són molt diferents. Els nostres mites d’origen literari, com les llegendes del comte Guifré, dels Nou Barons de la Fama, de Jaume I o de l’espasa màgica Vilardella i dels herois mata-dracs, es creen per enaltir i consolidar el prestigi dels poderosos. Els mites de la tradició oral van per uns altres camins i donen resposta a temes més universals. El mite antiquíssim del serpent, vinculat als cursos d’aigua, ens parla de l’origen de la vida, igual que la rondalla del Gegant de Neu; la d’en Joan de l’Ós ens remet als óssos i no als simis com a ancestres dels humans; el gegant Puigmal, al pas del paleolític al neolític; l’Home de la Mar ens enllaça amb els abkallus sumeris, transmissors de coneixements divins a la humanitat; la Molsosa i les dones d’aigua són la vella i la jove que representen el cicle anyal de la natura, com Demèter i Persèfone per als grecs o Callaj i Brigit per als celtes.
- Creus que l’imaginari en llengua catalana continua vigent? Com l’entenen les noves generacions? Què podríem fer per conservar-lo i divulgar-lo?
Continuarà vigent en la mesura que els qui ens interessem pel tema siguem capaços de transmetre-ho i engrescar, atès que la transmissió oral, després de mil·lennis, es va estroncar al s. XX, sobretot a partir de la dècada de 1960 amb l’entrada del televisor a totes les llars, que es va fer amo i senyor dels vespres familiars.
Però les llegendes i mites arrelats en la tradició segueixen tenint molta força. Cal que els nostres creatius, que en tenim molts i bons —escriptors, músics, cineastes, il·lustradors…— interpretin tan lliurement com vulguin el llegat literari que ens ha deixat la nostra cultura oral, com ho fan els japonesos i, al mateix temps, calen obres que ens recordin quins són els orígens i significats d’aquests mites ancestrals.
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Carme Romia.: 
Rafaela: 
Comenta i participa-hi