Les herbes remeieres al País Valencià: Fenoll, Foeniculum vulgare
En companyia de Ferran Albors coneixem la riquesa que hi ha en les comarques centrals valencianes en herbes remeieres, hui ens parla del Fenoll, Herba d'anís
Floració des del mes de juny endavant, encara que madura els fruits a finals de l’estiu i al principi de la tardor, de manera que es recol·lecten quan estan madurs.
Una de les virtuts més importants és que és estimulant de manera que activa el fetge i els renyons, però també és carminativa per a combatre l’acumulació de gasos en l’aparell digestiu. Algunes persones diuen que és bo per a alleujar la veu ronca amb gàrgares i per a la bronquitis.
Algunes persones combinen el fenoll amb altres herbes per a elaborar l’herberet, encara que personalment no m’agrada el sabor que resulta amb aquesta planta.
També hi ha pobles que l’utilitzen per a amanir les olives senceres o partides juntament amb la pebrella, l’all i el pebre.
REMEI CASOLÀ:
Paco Campaneta, quan ja no fumava, em deia: “Nandet, ens fem un canó de fenoll i ens fumem un cigarret, i al mateix temps ens tirem quatre pets i expulsem els gasos de la panxa”.
Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m’han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Carme Romia.: 
Rafaela: 
Comenta i participa-hi