Millor telefona a Trillo
per Jordi Santonja
Els que hem gaudit de la sèrie de TV “Breaking bad” recordem a un personatge secundari magnífic: l’advocat Saul Goodman. Era l’encarregat d’administrar els diners dels dos protagonistes i mantenir-los units. El nostre fill adoptiu Federico Trillo-Figeroa Martínez-Conde (com per a fer-li una llauna de Coca-Cola amb el seu nom) va ser designat fa 5 anys per Mariano Rajoy, amb una sagrada cruzada, per defendre l’honor del PP de les acusacions del cas Gürtell. Aquest cas començava a donar les seues primeres passes i els primers imputats, però només era la punta de l’iceberg. Des d’aquella primera declaració pública de Mariano dient que era una trama contra el PP i una conspiració política, el cas s’ha convertit en el major escàndol de corrupció de l’estat amb més d’un milió de pàgines d’instrucció als jutjats i 77 imputats del PP. El treball de Trillo als tribunals va donar els seus fruits, l’únic culpable de moment ha sigut el jutge encarregat del cas, és a dir, Baltasar Garzón que va ser condemnat a 11 anys d’inhabilitació per prevaricació. Però aquests no han sigut els únics encàrrecs judicials que ha rebut el nostre advocat adoptiu. També ha defensat a l’anterior tresorer del PP, a l’anomena’t “caso Naseiro”, en que hi ha implicats més càrrecs públics del PP.
El cas més sagnant i que mereix un apartat es l’accident del Yak 42. En la meua opinió, amb l’accident de metro de València amb 43 morts i 47 ferits ambdues són les injustícies més grans que hem viscut recentment. Clamen al cel. Encara recorde les paraules del pare d’un dels militars morts al fatal accident: “mi hijo juró dar hasta la última gota de su sangre por España, pero no de esta manera”. Aleshores Federico era Ministre de Defensa i la seua gestió de l’accident va ser nefasta: es van enviar metges que no eren forenses i els cossos van estar 48 hores sense l’autòpsia. Les conseqüències van ser penoses. Literalment: en cada taüt hi havia un tros de cada militar i les famílies no tenien les restes ni per a plorar els cossos dels seus familiars. Per aquesta barbaritat Trillo ni va dimitir, ni rés paregut, tot el contrari va continuar al seu càrrec amb 75 morts (sumant als 13 ucrainians membres de la tripulació) sobre la taula fins esgotar la legislatura i a dia d’avui gaudeix de ser cònsol d’Espanya a Anglaterra. Per cert, allí també ha tingut ja unes quantes clavades de pota i a llaurat unes quantes enemistats.
I el malson no acaba açí, encara hi ha més. Trillo va estar darrere de la defensa dels militars condemnats per les autòpsies i, per si encara no tenien prou, Bárcenas va testificar que va finançar aquesta defensa amb diners negres de la caixa B del PP. Si aquests diners vingueren de la trama Gürtell tanquem el cercle dels diners. Tota aquesta trama encara és presumpta perquè esta en judici, però no direu que pareix una història molt pudenta i macabra. Pareix ser obra del guionista de “Breaking bad” o de la quarta entrega del “Padrino”.
Pocs dubten a dia de hui que Federico Trillo no és mereix ser fill adoptiu d’Alcoi. És de sentit comú no donar aquestes distincions a polítics en actiu, però les reglamentacions de l’any 76 (pre-constitucionals, els nostres polítics tenen que fer neteja de teranyines i d’àguiles imperials a l’Ajuntament) no podem llevar-li aquest títol. Trillo tampoc ha tingut la vergonya de renunciar a ell quan la majoria del plenari local, la representació dels alcoians, votaria a favor de llevar-te l’esmena’t privilegi.
Espere que d’aquesta història tingam una lliçó. No es pot nombrar fill adoptiu d’Alcoi a un ministre perquè era fester de fulla (com ell mateix és definia) o que va fer valdre la seua influència com a titular d’Interior per a que a les festes de Sant Jordi i a l’alardo continuara la barra lliure de pólvora, i no com ara que tenim un trist quilo per a disparar. Sanus, Peralta i Romá van voler fer-se la foto amb un ministre? Hi havia alguna cosa més al darrere?
Jo conec a molta gent que es mereix ser fill adoptiu d’Alcoi: els que tenen que alçar-se a les 7 del matí per a poder dur un sou a casa i els que, sense fer tanta pols i des de l’anonimat, han aportat bones coses aquest poble.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi