Foradia elgrat

8 de Març

per Aroa Mira

Aroa Mira, PSPV-PSOE./

Un any més, arriba el 8 de març. Hui és el Dia Internacional de les Dones i enguany, en la nostra ciutat, farem un reconeixement al Moviment Feminista; més concretament, un petit però sentit homenatge al Col·lectiu 8 de Març, un col·lectiu que va nàixer fa 30 anys i que a dia de hui continua lluitant pels drets de les dones.

I hui toca parlar de drets. Drets de la dona lliure, de la companya d’aquelles dones exemplars i modernes que van netejar de runes amb la seua paraula i la seua acció, valentes, certs somnis destruïts. Aquelles que van aconseguir el dret al vot per a les dones espanyoles, entregant el regal de l’autoestima i de la llibertat a tots els espanyols, perquè un dret és molt més que alguna cosa que es posseeix a títol individual: és un instrument per a la convivència.

Una vegada més, amb el compromís que es fa present en actes com el de dijous al Centre Cultural, sembla clar el que deia Max Weber de que els valors no es demostren, es mostren. Mostrar valors, mostrar igualtat i llibertat, i valors democràtics i d’enfortiment de la ciutadania és el que porten fent tantes dones espanyoles en les seues vides diàries des de l’arribada de la democràcia i, fins i tot, abans, en la clandestinitat. És el que hem fet i fem des de tants llocs, en el moviment associatiu, en el treball polític, o en les institucions. Deia Flora Tristan en 1843 que era a les víctimes de la desigualtat i la injustícia a les que corresponia la missió d’establir a la fi sobre la Terra el regne de la justícia i la igualtat entre les dones i els hòmens.

Hui celebrem amb el Col·lectiu 8 de Març 30 anys de camí, lluita i treball en un context de retrocessos històrics en matèria de drets i llibertats al nostre país. El 8 de març, sempre ha sigut un dia reivindicatiu i de demanda dels nostres drets a tot el món, i enguany alcem la veu més que mai per a denunciar el greu retrocés que suposa per als drets i la llibertat de les dones l’avantprojecte de contrarreforma de la Llei de l’avortament del Partit Popular. Una llei que és una autèntica agressió a la llibertat i dignitat de les dones, una llei innecessària i inoportuna que no respon a cap demanda social sinó als interessos del PP i dels sectors més conservador, els quals tracten d’imposar el seu dogma a la societat, i que no poden acceptar les cotes de llibertat, igualtat, justícia o presència social que les dones hem aconseguit al nostre país. Un avantprojecte que pretén l’eliminació de l’actual Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs aprovada al 2010 pel Govern Socialista davant un gran consens polític i social, on l’objectiu fonamental era la reducció del nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs mitjançant la informació, l’educació i la prevenció; és a dir, una llei equilibrada, que garanteix els drets d’autonomia i la llibertat de les dones a decidir.

A més, hem de cridar l’atenció sobre la greu situació que viu la lluita contra la violència de gènere. Un any més, el Govern del Partit Popular ha reduït els pressupostos per a combatre aquesta xacra que tant fa patir a les dones i continua deixant-la fora de les seues prioritats. La reducció del pressupost ja supera el 28% i les reformes legislatives que es volen portar a terme con la del Codi Penal i l’Administració Local, deixarà desprotegides a les víctimes.

No podem oblidar-se de la reforma laboral, la crisi i totes aquestes polítiques que l’executiu de Rajoy està aplicant perjudicant a les dones, tornant-les de camí a casa. Per primera vegada en més de 30 anys, la Taxa d’Activitat femenina, que sempre havia crescut, està descendint. Dades que reflecteixen que no avancem, que estem molt pitjor, que les dones hem de treballar 82 dies més a l’any que els hòmens per a poder cobrar la mateixa retribució anual, que a Espanya ja son 2.8 milions d’aturades, amb la majoria de contractes temporals per a les dones, i realitzant el 80% del treball no remunerat.

De cap de les maneres la crisi pot suposar un deteriorament dels drets civils o de les polítiques socials, sinó al contrari: d’aquesta crisi hem d’eixir amb la convicció de fer una societat més forta, més cohesionada, més igualitària i amb més polítiques socials. No podem permetre que es faça un pas enrere en matèria d’igualtat, perquè ara, més que mai, cal reivindicar la igualtat i la solidaritat posant en pràctica les polítiques que condueixen a garantir-les.

És sabut que davant de conjuntures econòmiques adverses hi ha dos camins: un busca l’eixida en els retalls socials i altre en la solidaritat. Creiem de forma resolta i ferma en el segon camí, el de la solidaritat. Amb aquest ambient de retallades, de desprotecció social, de desigualtat, les dones ho pateixen amb major vulnerabilitat. És per això que hem de mobilitzar-nos en defensa dels drets, de la llibertat i de la justícia, i cal fer-ho junts, hòmens i dones, majors i petits, com no pot ser d’altra manera, en aquest camí fins la igualtat.

A elles, gràcies. A totes les que han treballat per nosaltres, a les que ens han ensenyat l’incalculable valor de la perseverança i l’esforç. A elles i a totes les dones del passat i del present a què no s’anomena, a les que se’ls roba el nom, a les que la història no pregunta, a les que han viscut les seues vides com un perpetu interrogatori, a les que no estan, a les que es van quedar en el camí, a les que se’ls van arrabassar els somnis i el futur i fins i tot la vida. Gràcies a vosaltres s’han obert molts camins, s’han trencat molts sostres, a vegades de vidre i altres vegades de materiales molt més durs. Cada sostre que heu trencat ens ha donat impuls i vigor per a tornar a mirar cap amunt, per a no detindre’ns, per a no conformar-nos.

 

Font: Regidora d’Igualtat de l’Ajuntament d’Alcoi


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *