Foradia

Alferes Cristià 2014 Santi Giner

Santiago Giner Pastor (1960), serà l'encarregat d'exercir d'Alferes cristià de la filà Bascs aquest any 2014. El pròxim 3 de maig la seua família viuran, sense dubte, el començament de tres dies inoblidables plens d'intensitat i il·lusions.

Santiago Giner, Alferes Cristià 2014 per la Filà Bascs./ LESMUNTANYES.COM

Santi, com li agrada que li diguen, és un home d’aparença afable amb el que només intercanviar les primeres paraules denota senzillesa i parla amb una il·lusió i una emotivitat que traspassa -hi ha moments de l’entrevista en la que es troba visiblement emocionat al parlar de sa mare, ja difunta-, ell mateix confessa que a sa casa són “plorons. Som molt emotius, tenim la pell molt estarrufada. Vivim amb intensitat els sentiments”.


Santiago Giner, Alferes cristià: “hem tractat d’idear un boato innovador, original, trencador”.

Ens reunim a la seu social de la seua filà, els Bascs, en la que s’havia organitzat una xocolatada amb la que es mostrava “molt satisfet” per l’èxit que estava tenint. Ferm defensor d’obrir la filà al carrer i de fer partícips de la seua il·lusió a tothom, sense dubte actes com els de la xocolatada ajuden.

Tant la seua dona, Beatriz Barber Antolí, Bea per als coneguts, com sa mare són eixos importants durant l’entrevista, confessa que sa mare era una dona que vivia amb molta intensitat la festa i ara eixe sentiment pareix transmès a Bea de la que revela ser “més festera” que el propi Santi.


Precisament l’inici de la festa li ve per part de sa mare i son tio, “persones molt festeres”. Va començar de xicotet de miquero amb son tio. Als bascs s’inicia com una forma d’ajuntar-se amb “els amigatxos”, com ell mateix diu, cap als anys huitanta. “Me’n recorde que al apuntar-me vaig tindre el número cinquanta dos. Ara em sembla que tinc el número set. Aquesta és una filà jove” manifesta.

Em diu que als Bascs “ho fet de tot”, sense anar més lluny enguany tornarà a ser Glorier i ha viscut de prop l’experiència de l’alferessia passada dels Bascs als 1999 quan va ser Cavaller de l’anterior Alferes, Salvador Gutiérrez, Guti. “De Sant Jordiet és de l’únic que no he fet” mostra en to d’humor.

Assegura que “la culpable de tot, de que siga Alferes, és la meua dona”. Vaig tindre el gust de poder conversar amb ella una estona i em comentava que l’inici de la idea va vindre fantasiant amb les seues dos filles [Beatriz i Alejandra] sobre el possible fet de que Santi fera d’Alferes. Si aquesta família denota alguna cosa positiva, entre d’altres moltes, és il·lusió i, com no, a Bea -mare i filla- i Alejandra la idea els va encantar. A més Bea, la muller de Santi, va caure en que aquest mateix any tant Bascos com Gusmans tenien càrrec, Alferes i Capità respectivament, i dona la casualitat de que el germà de Santi, Antonio Giner, Toni, com li agrada que li diguen, és fester d’aquella mateixa filà.

Tant Bea com les seues filles no van dubtar cap moment en que era un any idoni per a que els germans Giner Pastor lluïren de Capità i Alferes a les seues respectives filaes. La primera impressió d’ambdós va ser de negació total però la il·lusió de les filles, de la dona de Santi i la dels fills de Toni va acabar per fer-los cedir davant la idea i, finalment, va ser determinant per a l’acceptació dels seus respectius pares de la idea de presentar-se per fer d’Alferes i Capità cristians.

 “En ningun moment vam pensar en els problemes que podia dur [el ser Alferes]. Aquestes coses evidentment hi ha que baremar-les i per a tindre la possibilitat de fer d’Alferes a Alcoi cal que s’alineen molts astres. Se’ns va presentar l’oportunitat i vam pensar que hi havia que aprofitar-la” assegura emocionat.

Santi manifesta que “tant el meu germà com jo estem molt contents. A més és una oportunitat per col·laborar. Farem i hem fet coses junts”.

Junt a la seua dona, que interpretarà el que es coneix com ‘La Favorita’ i les seues dos filles que acompanyaran a Bea, hi hauran onze cavallers que acompanyaran a Santi al seu darrere. “Són amics de tota la vida que, des del primer moment, s’han predisposat a pesar de que la majoria viuen fora d’Alcoi”.

Declara que el boato “representarà a la mare naturalesa. Serà una evocació a Mari [natura en basc]”. Santi m’ensenya una inscripció en fusta que hi ha a la filà en la que s’explica les signes d’identitat en la que es basarà el seu boato, “l’Alferessia 2014 representarà les creences mitològiques de les terres bascones” es llig a la inscripció, que continua explicant que “la influència (…) d’aquestes creences, provoca que abans de la batalla es busque ajuda en personatges com donyets, gegants, bruixes… I per a rebre aquesta ajuda s’utilitzen ofrenes, plegaries i invocacions sobre tot a la mare naturalesa dita en basc ‘MARI”, tota aquesta parafernàlia acabarà amb un akelarre, ens avança Santi.

Sense dubte i a primera vista no serà un boato clàssic, ni molt menys comú, “hem tractat d’idear un boato innovador, original, trencador” assegura l’Alferes basc.

El disseny tant de les carrosses com de les vestidures són a càrrec de David Blasco. “Ha sabut transformar amb molt encert la idea que teníem” a més Santi recalca que tots els participants del boato faran alguna cosa. “Volíem que la gent que participe visca una experiència més enllà d’eixir en l’Entrada, que queden abans per assajar els balls, que s’ajunten i es coneguen… Que visquen in crescendo el sentiment de la festa i que tinguen un paper actiu dins del boato” reconeix il·lusionat i assegura que amb el boato es buscarà “que impacte, que siga un bon colofó”.

alferes cristia:santiago ginerLa música, com no, és un element fonamental a les festes i més concretament a l’Entrada. Al alferes l’acompanyarà la Banda Musical La Nova i a Bea i les seues filles la Banda de Càrcer. “Hem volgut que no hi haja un tros del nostre boato sense música però que en canvi les músiques no es solapen”. Santi baixarà amb una marxa que un col·lega compositor de filà, José María Valls Satorres, va composar per a l’esquadra del Mig de 1994, on Santi va participar, anomenada l’Enguerí.

Preguntat pel seu acte preferit trenca tot tòpic i manifesta que el Mig Any li encanta, pensa que és “un acte molt ben pensat que reuneix a molta gent, sobretot a no festers, que és important”, en quant a la triologia festera la Diana l’emociona molt, “la respire pels porus. Té molts elements… la frescor del matí amb tota la gent acabada de vestir; la música, que és molt alegre; o l’emoció del començament de les festes” a més assenyala un altre element molt curiós i que recalca amb detallisme “m’encanta sentir el pas dels festers, el so dels passos dels dianers mentres avancen”.

Es mostra a favor dels canvis proposats per l’Associació de Sant Jordi respecte a la Diana, “tot allò que millore la festa i que estiga consensuat avant. Em sembla que la Diana s’ha millorat amb aquests canvis” afirma l’Alferes cristià que també es mostra favorable del canvi de dates a cap de setmana, “és una realitat que molts alcoians vivim fora, però que continuem volent ser alcoians”. Respecte a la incorporació de la dona en la festa Santi es mostra comprensiu amb les reivindicacions d’avançar en aquest tema, a més pensa que “s’ha plantejat malament la problemàtica. Em sembla que el problema no era la vestimenta. Personalment replantejaria tot aquest assumpte.”

Li demane, per acabar l’entrevista, que em transmeta el seu desig per a aquestes festes, no dubta en dir que “el poble d’Alcoi i els bascs queden molt alt i que siga un pas per il·lusionar a la gent, per fer un parèntesi i traslladar-se a una realitat més colorida i si l’objectiu s’aconsegueix jo em done per satisfet”, per a Bea, el desig és un dels clàssics “que no ploga. Que isca un bon día”.

El pròxim 3 de maig Santiago Giner Pastor i la seua família viuran, sense dubte, el començament de tres dies inoblidables plens d’intensitat i il·lusions, aquesta mateixa il·lusió i emotivitat que han sabut traspassar-me durant la conversació i que desitjaria transmetre amb aquesta entrevista reportatge a tots els lectors.

Font: per Mauro Colomina Soler, Publicat en El Gratis





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *