Foradia

Missatge Dia Mundial del Teatre

Missatge Internacional pel Dia Mundial del Teatre 2014. Manifest local Dia Mundial del Teatre.

Dia mundial del teatreEl dijous 27 a les 20.15  serà el Dia Mundial del Teatre i el Teatre Principal amb la col·laboració dels grups de teatre locals: Teatre Circ, Bolos Teatre i l’Associació El Trabajo. Volem celebrar-ho, vine a compartir amb nosaltres aquest dia de celebració al Teatre Principal d’Alcoi. Enguany el públic serà el protagonista del Dia Mundial del Teatre. Vine i participa i puja a l’escenari com un actor més. La entrada gratuïta.

L’actriu alcoiana Neus Agulló llegirà el manifest internacional escrit pel dramaturg Sudáfrica Brett Bailey i també un manifest local  escrit per Paco Valls, director de Faula Teatre i ell mateix el llegirà.

Missatge Internacional pel Dia Mundial del Teatre 2014

On existeixi la societat humana, I’irreprensible Esperit de la Representació es manifesta. Sota els arbres en petits pobles, i en els escenaris altament tecnificats en metropolis globals; en passadissos d’escoles i en camps i en temples; en barriades, en places públiques, en centres comunitaris i en soterranis de ciutats de I’interior, la gent és atreta per compartir a I’efímer món teatral que vam crear per expressar la nostra complexitat humana, la nostra diversitat, la nostra vulnerabilitat, en carn viva, i ale, i veu.

Ens reunim per plorar i per recordar; per riure i contemplar; per aprendre i per afirmar i per imaginar. Per meravellar-nos de la destresa tecnica, i per encarnar als déus. Per capturar el nostre ale col-Iectiu en la nostra habilitat per a la bellesa i la compassió i la monstruositat. Venim per plenar-nos d’energia i poder. Per celebrar la riquesa de les nostres diverses cultures, i per dissoldre les fronteres que ens divideixen. On existeixi la societat humana, I’irreprensible Esperit de la Representació es manifesta. Nascut en la comunitat, porta les mascares i les vestimentes de les nostres diverses tradicions. Utilitza els nostres llenguatges i ritmes i gestos, i aclareix un espai entre nosaltres.

I nosaltres, els artistes que treballem amb aquest esperit ancestral, ens sentim obligats a canalitzar-ho a través deis nostres cors, les nostres idees i els nostres cossos per revelar les nostres realitats en tota la seva mundanitat i brillant misteri.

Pero en aquesta era en la qual tants milions lIuiten per sobreviure, estan sofrintbaix regims opressors i d’un capitalisme depredador, estan fugint de conflictes i adversitats; on nostra privadesa és enva’ida per serveis secrets les nostres paraules són censurades per governs intrusius; on els boscos estan sent aniquilats, especies exterminades i oceans enverinats: que ens sentim obligats a revelar?

Bret+Bailey+-+photograph+by+Pascal+Gely

Brett Bailey./

En aquest món de poders desiguals, en el qual diversos ordres hegemonics tracten de convencer-nos que una nació, una ra~a, un genere, una preferencia sexual, una religió, una ideologia, un marc cultural és superior a tots els altres, és veritablement defensable insistir que les arts han d’estar sense cadenes enfront de les agendes socials?

Estem nosaltres, els artistes de sorres i escenaris, conformes amb les esterilitzades demandes del mercat, o aprofitar el poder que nosaltres tenim: el de netejar I’espai en els cors i les ments de la societat, per reunir a la gent al voltant de nosaltres, per inspirar, encantar ¡informar, i crear un món d’esperança i generosa cooperació?

Brett Bailey

Manifest local Dia Mundial del Teatre

En la meua infancia, els meus jocs, els meus somnis, les meues pors, eren teatrals. El teatre em va ajudar a arribar a I’adolescencia sense perdre la innocencia, tampoc la imaginació, omplint-la tota ella de somnis i esperances. També a I’escola, que era plena de temor i tedi, el teatre em va ajudar. No hi ha hagut moment en la meua vida, que no puga agrair-Ii al teatre tot el que m’ ha donat.

Hui que celebrem el seu dia, el Dia Mundial del Teatre, m’ agradaria contar-vos la meua experiencia. Patse r no sera una experiencia extraordinaria o una gran historia, la meua experiencia és d’un altre ordre, pertany als ambits més humils: als de la vida i el treball quotidia. Pero, ben mirat, on sinó succeeixen les coses més meravelloses, les coses més extraordinaries? Quan vaig decidir estudiar i dedicar-me a I’educació professionalment, vaig haver de renunciar al meu somni d’estudiar art dramatic. Pero, IIavors, encara no sabia que em reservava el destí.

El primer centre on vaig treballar com a mestre va ser al Centre d’Educació Especial Sant Pascual d’lbi. Va ser allí on em vaig trobar per primera volta davant d’ uns xiquets i xiquetes molt diferents deis altres. No per les seues discapacitats intel olectua ls, motrius o sensorials, sinó per les seues mirades un poc apagades, tal volta tristes. No sabia que fer. Aleshores, vaig recuperar de la meua maleta de records, els meus jocs teatrals de la infancia i amb ells també els meus somnis, la meua imaginació i les meues pors. D’aço fa trenta anys, qua n els meus alumnes eren, no només uns desconeguts per a mi, sinó també per a la societat en general.

I així va ser com vaig començar a jugar amb ells, amb la música, amb I’expressió, amb la imaginació, amb la creativitat . Ens vam construir un món propi pie d’il.lusions i llibertats, on tots érem capaços de ser feliços. En molt poc temps, la mirada deis meus alumnes va canviar. Els seus ulls van començar a brillar, fins i tot els més abstrets van començar a alçar els seus caps i a fixar-se en totes les coses que els rodejaven . Va ser un miracle. Pero no volíem que aquest miracle es veiés tancat entre les parets del col.legi. Volíem trencar els murs que ens envoltaven, volíem que la societat sabera de nosaltres, que sabera deis nostres jocs, deis nostres somnis. I on millor, sinó, que en un escenari?

D’aquesta manera el teatre m’ha acompanyat fins al dia de hui i d’aquesta manera ho continuara fent. És meravellós fer fel i~os els altres. La meua maleta s’ha omplit de tan tes satisfaccions, que ja no la puc tancar… Ja no la vull tancar. La gent de teatre som valents i, afortunadament, un poc inconscients, dones mai no hem oblidat el xiquet o xiqueta que fórem. Eixa valentia i eixa inconsciencia és la que fa trenta anys em va portar a pujar a un escenari els meus actors i actrius en un Concurs de Dansa Contemporania organitzat per la Conselleria d’ Educació i Cultura.

Quan eixe dia tan esperat i a la volta tan temut va arribar, el meu cap es va omplir de dubtes quan vaig vore els meus aetors i aetrius rodejats de joves bailarines amb malles i tutús, amb cossos prims i proporcionats, maquillades i amb monyos perfectes. Pero, només va ser un moment, perque quan vaig mirar els meus alumnes, va ig vare la seua felicitat, la seua inocencia, la seua força, la seua  il.lusió i immediatament les meues pors van desaparéixer. Van pujar a I’escenari davant deis ulls atonits d’un públic que no donava credit a la meua gosadia . Pero tot aço va durar un temps escas, els seus cossos es van posar en moviment, aflorant la naturalitat deis seus rostres, la sinceritat de les
seues emocions i la seua creativitat. Quan va acabar la seua actuació, els aplaudiments van omplir el teatre i des d’aquell moment vaig saber que un llarg camí ens quedava encara per recórrer.

Per eixa raó, ara que el nostre govern esta maltractant les arts esceniques, l’educació i els drets socials i veig que als meus actors i actrius se’ls esta privant de tantes coses aconseguides… Vull dir-vos que hui més que mai el teatre ha de ser una plataforma de lluita per aconseguir una societat més justa. He compartit escenari amb xavals jueus i palestins, he compartit experiencies de treball a pa’isos com Noruega i la República Dominicana, i malgrat les nostres diferencies economiques, socials o culturals, el teatre ens ha unit. Per aixo, estimats amics i amigues, hem de sentir-nos feliços d’estima r el teatre. Visea el teatre i visea tota la gent que el fem possible. Que continue viu.

Moltes gracies.
Paco Valls

Font: Teatre Principal





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *