Foradia subscriutegrat

Dret a la ciutat

Per Verònica Gisbert

veronica gisbert

Verònica Gisbert./

El dret a la ciutat és un dels drets col·lectius menys valorats i a la vegada de més transcendència per a la ciutadania, ja que aquest determina la quotidianitat d’una comunitat. La forma de desenvolupar aquest dret trau a la llum com són les persones que cohabiten a un territori, com interactuen entre elles però també amb el medi que els envolta, quin estil de vida prefereixen, etc. Aquest dret està buit de contingut, ja que es plena de significat a mesura que es construeix el projecte de ciutat i, a més a més, no té “amo ni senyor”, es a dir, pot ser exercit tant pel veïnat com per empreses, promotors immobiliaris i financers, arquitectes…

La nostra ciutat és un exemple clar de l’apropament d’aquest dret per grans empreses. Calatraves, Koplowits, Luxenders, Enriques Ortiz i, més proper en el temps, Alcoinnoves, planifiquen una ciutat pensada per als beneficis monetaris d’uns pocs i no per al bon viure de la majoria de la població.

Així s’han propiciat grans urbanitzacions perifèriques on la gent viu de manera alienada al que passa dintre de la ciutat, front un centre urbà buit i en procés d’enrunament. L’edificació d’un gran centre comercial al cor de la metròpoli que convida a les persones a malgastar el seu temps d’oci consumint i no relacionant-se ni dinamitzant el territori, alhora que fa competència deslleial al comerç de proximitat que hi havia a la ciutat, signant les seves sentències de mort. La construcció d’un pàrquing subterrani, sense cotxes, que a més a més de fer desaparèixer una de les zones verdes més transitades i estimades pel veïnat, afavoreix la utilització dels vehicles privats en detriment del transport públic. La planificació d’un parc empresarial ubicat sobre l’aqüífer que proveeix la ciutat, que aprofitant-se de la conjuntura econòmica per la qual estem travessant part important de la ciutadania alcoiana, enarboren la bandera del progrés i la creació d’ocupació, amagant les conseqüències ambientals immediates i, a més llarg termini, els possibles efectes irreversibles per al benestar de la comunitat alcoiana.

No obstant això, aquestes grans empreses no ho han tingut gens fàcil per a dur endavant els seus projectes. Sempre enfront d’elles, i sense cap complex, han tingut a associacions, col·lectius o moviments de ciutadans alcoians, defensant els seus drets com a poble a participar i decidir la ciutat on volen viure. Una part important d’aquestos moviments socials urbans conflueixen en Guanyem Alcoi. Aquest ambiciós projecte polític te com un dels seus objectius retornar a la ciutadania alcoiana, entre d’altres, el seu dret a la ciutat. Encara que, com molt bé sabem, els drets no es cedeixen, es conquereixen. Per aquesta raó aquest maig els habitants d’Alcoi tenim a les nostres mans la possibilitat de gaudir novament d’aquest dret que ens van usurpar sense cap mirament. Tenim l’elecció de tornar a ser sobirans de la nostra ciutat.

Font: Verònica Gisbert, Esquerra Unida - l'Entesa Alcoi./


Una resposta de Dret a la ciutat

  1. […] un article anterior vaig parlar del Dret a la Ciutat. Aquest, deia, ens remet a qüestions com la utilització de l’espai per les persones que habiten […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *