De referèndums
per Diego Luis Fernández Vilaplana
Diego Fernandez./
Vivim temps de desafecció política. El bipartidisme s’ha guanyat a pols en el millor dels cassos la indiferència, quan no la bel·ligerància activa de la majoria. Una bona part de la població s’allunya definitivament d’un sistema incapaç de regenerar-se. Han estat massa anys instal·lats a l’atonia, abstrets de la realitat que els envolta.
Desfer el camí del despotisme suposa implementar una democràcia directa, radical, transformadora, participativa,… una democràcia, en definitiva, real. Experiències com els pressupostos participatius des de Porto Alegre o els governs assemblearis com el de Marinaleda demostren que hi ha alternativa.
Els referèndums també han estat eines útils a l’hora d’implicar el conjunt de la població en la deliberació i presa de decisions. A Alcoi estan reglamentats des de l’any 1999. Quan les associacions de veïnes i veïns i la regidoria de participació ciutadana, amb Emili Castelló al capdavant, van treballar un reglament força avançat. Però mai no s’ha posat en pràctica.
La participació ciutadana horroritza al poder. L’any 2000 més de 9.000 alcoians i alcoianes van reclamar un plebiscit per decidir sobre la privatització o no del servei d’abastiment d’aigües. L’exalcalde Sanus va tramitar la petició però la va fer inviable al sentenciar el servei públic abans que des del ministeri autoritzaren la consulta.
La dècada ominosa del Partit Popular va fer impossible qualsevol moviment que olorara a participació. Ni a la megaurbanització de Serelles, ni a l’atracament del Bulevard, ni a l’hotel de luxe a Font Roja no van permetre opinar a ningú. Discrepar suposava, senzillament, no voler a Alcoi, en una estratègia propagandística semblant a aquella de l’antiEspaña que va fer fortuna en altres temps.
Ara es planteja un tema que no és baladí, les dates de la Festa, encara que tampoc capital. Una qüestió que afecta la racionalitat del calendari laboral, l’economia de la incipient indústria turística de la ciutat i, evidentment, l’hostaleria. Però el Bloc ha boicotejat la votació exigint que s’aprofitara la fita per preguntar també sobre el sexe dels àngels. Es pot discrepar del procés i criticar, fins a l’extenuació, però el que han fet els nacionalistes és aliar-se de facte amb la dreta per bloquejar la iniciativa.
Per desgràcia, aquesta vegada tampoc se’ns permetrà decidir en referèndum. Per a la història queda que les dues primeres ocasions que hem tingut per exercir la democràcia directa han estat partits que es reclamen progressistes (què voldrà dir això?) qui ho han impedit. Esperem que a la tercera ningú no trobe excuses puerils.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi