lasarga ajualcoitel

Paco Aura

per Jordi Tormo

Ya nunca más silencios sin memoria,

ni sombras olvidadas por la luz verdadera.

Lo dicen tus palabras y tu fe militante.

(A Paco Aura, Adrián Miró)

jordi tormo

Jordi Tormo./

Escoltar a Paco Aura és una de les experiències més intenses que he viscut mai. Escoltar la seua tranquil·la veu en el saló de sa casa és una experiència única, vital. Ell és la veu viva de la memòria. Una veu tranquil·la, constant, relaxada, expressiva i contundent que rememora una de les èpoques més obscures de la història europea. Una època de militaritzacions, de guerres, de fam, d’exilis, de tortures, de camps d’extermini. Una època de destrucció de l’esser humà.

No obstant això, la seua és una mirada neta, positiva, tendra, alegre i, sobretot, lliure. Una mirada que als seus 95 anys ens obre les portes a un món d’il·lusions, d’esperances, de pau i de camins infinits. Un món on el seu testimoni es converteix en un llibre obert que ens permet no caure de nou en els errors del passat. Per això, Paco Aura és un mestre de la pau, com el va definir Adrián Miró. Un digne resistent enfront de la desmemòria, com l’han definit Àngel Beneito, Paco Blay i Natxo Lara.

Francisco Aura Boronat (Alcoi, 1918) és fill de la classe obrera alcoiana. Encara conserva la mirada d’aquell xiquet que va començar a treballar als vuit anys per a una fàbrica del tèxtil. És un dels 22 deportats alcoians que van ser internats en els camps d’extermini nazis.

L’any 1936, amb 17 anys, es va allistar com a voluntari en el 5é Regiment de les Milícies Populars i va combatre en la Guerra Civil en el bàndol republicà com a fuseller d’Infanteria. Va participar en la defensa de Madrid i va combatre en les batalles de Brunete i de l’Ebre. Tres anys després es va exiliar a França i va estar en els camps de refugiats d’Argelès, Saint Cyprien i Barcadès, i va treballar per al govern francés en el Cos de Treballadors Estrangers.

El 21 de juny de 1940 va ser capturat pels nazis i deportat i empresonat en diversos camps de l’exèrcit alemany, com ara Belfort (França) i Stalag XI-A (Alemanya), fins que el 26 d’abril de 1941 va ingressar al camp d’extermini de Mauthausen (Àustria), on va sobreviure quatre anys sota el control dels SS fins a l’alliberament del camp el 5 de maig de 1945 per part de l’XI Divisió Blindada de l’exèrcit nord-americà.

Els primers tres mesos en el camp d’extermini els va passar en quarantena en el barracó número 17. Després va conéixer la tortura, la mort, la fam, la persecució, la violència, la indiferència, la por i les humiliacions dins del camp. Allí estava identificat amb la matrícula 4.208.

Una vegada acabada la guerra i alliberat el camp de Mauthausen, es va instal·lar a Camplong (França) on va viure durant vuit anys i va treballar com a miner. Finalment, el 21 de juliol de 1953 tornà a Alcoi quan tenia 35 anys.

 

paco-auraTorne a repetir: Paco Aura és la veu viva de la memòria. Supervivent alcoià dels camps de deportats i d’extermini nazis, ha treballat per mantenir viva la memòria històrica aportant el seu testimoni en nombrosos actes, conferències, articles i documentals, amb l’objectiu de promoure la cultura de pau i no violència. Per això, ha estat homenatjat per les universitats de Barcelona, Castella-La Manxa i València i pel Congrés dels Diputats i per això va rebre la Medalla d’Honor de l’Ajuntament d’Alcoi el 6 de maig de 2005.

 

 

Alcoians deportats a camps d’extermini nazis:

Francisco Aura Boronat

José Bonet Domínguez

Emilio Catalá López

Enrique Cortés Cantó

Jorge Cortés Faus

Víctor Escrivá Chorro

Francisco García Esquitino

José Garrido Monllor

Francisco Grau Ibáñez

José Jordá Santamaría

Joaquín Linares Gisbert

Emilio Marqués Aracil

Rafael Monllor Berenguer

Vicente Montaud Ferrer

Joaquín Navarro Ferri

Emérito Payá Rombeu

Ernesto Pérez Alemany

Antonio Reig Llopis

Manuel Rosas Rodríguez

Pedro Ruiz Sánchez

Antonio Sirera Doménech

Juan Tur Coloma

Font: Jordi Tormo


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *