foradia aproop

El Cartell

Aquesta persona analitza i tracta d'entendre (...) perquè no ens enganyem, als alcoians ens l'han clavat doblada, varies vegades i sense remugar (...) no ens posem intesos ara que venen festes (...)

Aquest home que observala foto cartell el cartell podríem ser qualsevol. Mira amb el deteniment que la majoria d’alcoians prestem a aquest ròtul que anuncia l’arribada de les tan ansiades festes en honor al patró Sant Jordi. Aquesta persona analitza i tracta d’entendre, amb la delicadesa d’un artesà i amb el detallisme d’un crític d’art, cada particularitat d’aquest cartell i al final l’imagine liquidant el seu obstinat anàlisi amb un “massa taronjeta però xè, no està mal”.

Tant de bo els alcoians tinguérem aquesta capacitat crítica per a tot, per a la política per exemple, perquè no ens enganyem, als alcoians ens l’han clavat doblada, varies vegades i sense remugar, però clar, no fem mala sang que venen festes i avant l’entrà. No cal recordar els incidents de La Rosaleda, Serelles, Bulevard i un, desgraciadament, llarg etcétera.

El cartell de festes és un fenomen que la sociologia hauria d’estudiar. Centenars de persones reunint-se al voltant d’un rètol anunciador, màrqueting en diríem ara, per tal de donar la benvinguda a les festes amb la mà al cor i cantant a viva veu l’himne de les festes. No abans sense la polèmica i les conseqüències d’aquesta societat hiperconectada i comunicada per xarxes socials i plataformes multimèdia. La filtració del cartell, a primera vista fotografiat d’una pantalla d’ordinador, suposa un gran perjudici, no sols per l’autora, sinó per a la societat alcoiana que s’estima la festa en general i que abnegada per la crua vida diària desitja sentir-se únic coneixent el cartell en novetat abans que la resta dels mortals alcoians.

La societat alcoiana es converteix del matí a la nit en un crític d’art, i per suposat tenim el dret i la llibertat de criticar, inclòs de omplir-nos d’indignació i plantejar-nos acampar front el cartell per tal de reivindicar “un cartell com Déu mana” i com no, i com a postdata un “22, 23 i 24, sempre” o un actualitzat “22, 23 & 24 4ever”, té ganxo. No obstant aquestes crítiques que es produeixen i es produiran sempre deuríem de tindre una mesura ètica mínima, Stuart Mill va proposar un argument anomenat “el principi del perjudici”, aquest estableix que cada individu té el dret a actuar d’acord a la seua pròpia voluntat sempre i quant aquesta no perjudique a altres, però els alcoians no tenim ni pajolera idea de qui és Stuart Mill i la nostra idea de llibertat es basa en la famosa de tirar la pedra i, si em pillen, amagar la mà.

El moment post cartell és un clar exemple i per les xarxes socials passegen sense cap tipus de contemplació algunes paròdies de -molt- mal gust.

No cap dubte que per a gran part dels alcoians la festa és sagrada i de vital importància en les seues vides, no sols d’aire es viu, però tampoc estaria de més que mostrarem el mateix sentiment crític i el mateix ímpetu en la vida i gestió diaria de la nostra volguda ciutat en decadència. Però, què moguda tio, no ens posem intesos ara que venen festes. Així que: Per Alcoi i per Sant Jordi, avant l’entrà.

Font: Mauro Colomina, publicat El Gratis


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *