El Cartell
Aquesta persona analitza i tracta d'entendre (...) perquè no ens enganyem, als alcoians ens l'han clavat doblada, varies vegades i sense remugar (...) no ens posem intesos ara que venen festes (...)
Aquest home que observa
el cartell podríem ser qualsevol. Mira amb el deteniment que la majoria d’alcoians prestem a aquest ròtul que anuncia l’arribada de les tan ansiades festes en honor al patró Sant Jordi. Aquesta persona analitza i tracta d’entendre, amb la delicadesa d’un artesà i amb el detallisme d’un crític d’art, cada particularitat d’aquest cartell i al final l’imagine liquidant el seu obstinat anàlisi amb un “massa taronjeta però xè, no està mal”.
Tant de bo els alcoians tinguérem aquesta capacitat crítica per a tot, per a la política per exemple, perquè no ens enganyem, als alcoians ens l’han clavat doblada, varies vegades i sense remugar, però clar, no fem mala sang que venen festes i avant l’entrà. No cal recordar els incidents de La Rosaleda, Serelles, Bulevard i un, desgraciadament, llarg etcétera.
El cartell de festes és un fenomen que la sociologia hauria d’estudiar. Centenars de persones reunint-se al voltant d’un rètol anunciador, màrqueting en diríem ara, per tal de donar la benvinguda a les festes amb la mà al cor i cantant a viva veu l’himne de les festes. No abans sense la polèmica i les conseqüències d’aquesta societat hiperconectada i comunicada per xarxes socials i plataformes multimèdia. La filtració del cartell, a primera vista fotografiat d’una pantalla d’ordinador, suposa un gran perjudici, no sols per l’autora, sinó per a la societat alcoiana que s’estima la festa en general i que abnegada per la crua vida diària desitja sentir-se únic coneixent el cartell en novetat abans que la resta dels mortals alcoians.
La societat alcoiana es converteix del matí a la nit en un crític d’art, i per suposat tenim el dret i la llibertat de criticar, inclòs de omplir-nos d’indignació i plantejar-nos acampar front el cartell per tal de reivindicar “un cartell com Déu mana” i com no, i com a postdata un “22, 23 i 24, sempre” o un actualitzat “22, 23 & 24 4ever”, té ganxo. No obstant aquestes crítiques que es produeixen i es produiran sempre deuríem de tindre una mesura ètica mínima, Stuart Mill va proposar un argument anomenat “el principi del perjudici”, aquest estableix que cada individu té el dret a actuar d’acord a la seua pròpia voluntat sempre i quant aquesta no perjudique a altres, però els alcoians no tenim ni pajolera idea de qui és Stuart Mill i la nostra idea de llibertat es basa en la famosa de tirar la pedra i, si em pillen, amagar la mà.
El moment post cartell és un clar exemple i per les xarxes socials passegen sense cap tipus de contemplació algunes paròdies de -molt- mal gust.
No cap dubte que per a gran part dels alcoians la festa és sagrada i de vital importància en les seues vides, no sols d’aire es viu, però tampoc estaria de més que mostrarem el mateix sentiment crític i el mateix ímpetu en la vida i gestió diaria de la nostra volguda ciutat en decadència. Però, què moguda tio, no ens posem intesos ara que venen festes. Així que: Per Alcoi i per Sant Jordi, avant l’entrà.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi