foradia subscriutegrat

Reflexions al voltant dels resultats electorals

per Sergi Rodríguez Castelló

sergi rodriguez

Sergi Rodríguez./

 

Com a mínim cal destacar les següents dades:

1.- Continua havent un percentatge altíssim d’abstencions (quasi la meitat dels ciutadans/nes amb dret a vot no van a les urnes).

2.- La majoria dels qui han votat han castigat als, fins ara, dos grans partits hegemònics del sistema, PP i PSOE, que junts ja no sumen ni la meitat dels vots emesos. Així doncs, hi ha dos grans derrotats: PP i PSOE. El bipartidisme ha estat tocat de mort.

3.- La gran notícia és l’aparició amb força d’una nova formació, Podemos, que ha estat capaç d’atreure en poc temps l’atenció de bona part de l’electorat descontent i indignat amb la situació política i econòmica que vivim.

4.- EU, quadruplica els seus vots i es consolida com l’única força d’esquerres amb un discurs alternatiu i contestatari al sistema i que durant anys ha tingut presència activa als moviments socials i a les institucions.

5.- UPyD manté un petit ascens moderat i Compromís queda relegat al sisè lloc al PV.

6.- ERC a Catalunya, on l’índex de participació ha estat més alt -12 punts més que a la resta de l’Estat-, es proclama el partit més votat i es manifesta un cop més i clarament la creixent voluntat popular catalana d’assolir el dret a l’autodeterminació i la independència. Pel que fa a l’altíssima abstenció, cal ressenyar la desatenció creixent de la majoria social davant el fet polític, la qual cosa buida de contingut la democràcia real i afavoreix la democràcia formal (o millor dit: la no democràcia).La simple delegació del vot sense altres mecanismes de participació real per al seguiment i control de l’acció política, ha derivat en un democràcia decadent, buida de contingut real i desprestigiada. El fet és força preocupant, però respon al descontent lògic d’una gran majoria social davant les pràctiques polítiques que han dut corrupció, malversació de fons públics, aprofitament dels càrrecs institucionals per a l’enriquiment personal i la conversió del polític en una mena de casta social allunyada i diferenciada de la resta dels ciutadans. Així i tot, aquesta vegada sí, els únics que han aconseguit atreure als seus votants cap a les urnes, ha estat l’esquerra.

Tant EU com Podemos han mobilitzat l’espai de l’esquerra i els seus votants han acudit a les urnes. A la contra, eixa majoria silenciosa que tant han utilitzat el PP i el PSOE per governar soles des del poder de les majories electorals, no ho han fet, i ha castigat rotundament a aquests dos partits. La dreta i les polítiques de dreta, el PP i el PSOE, han perdut la confiança de la majoria del seu electorat tradicional. S’inicia així un canvi real del panorama polític que fins ara ha dominat la vida social i econòmica dels ciutadans. Sembla que s’esgota definitivament l’impuls de la vella transició i pot iniciar-se una nova etapa de canvis polítics per a un nou període, que requerirà de grans transformacions estructurals i de nous mètodes d’acció política.

Tots els partits han de prendre nota d’aquesta nova realitat. El fenomen de Podemos mereix atenció especial. Ha estat la veritable sorpresa de la jornada electoral. Cap dels sondejos electorals els donava més d’un o dos eurodiputats, però la seua intenció de vot anava creixent a mesura que anava avançant la proximitat de les eleccions. Finalment ha superat totes les previsions i ha estat el gran triomfador per haver aconseguit un nombre de vots molt elevat, que el situa com a quarta força política a l’àmbit estatal en un temps record d’existència. On radica l’èxit d’aquesta nova formació? En gran part en el carisma dels seus referents –especialment de Pablo Iglesias- que han sabut articular un discurs i un missatge esperançador, crític però constructiu i il·lusionant per a molta gent àvida de noves propostes més innovadores i adequades als nous temps. Farts d’allò ja existent on no han trobat respostes convincents a les seues inquietuds, una gran part de l’electorat, que entenia inútil la participació electoral per canviar absolutament res i que tot continuara igual, s’ha animat a renovar o a iniciar la seua aposta i ha confiat en aquesta nova formació.

 

senyeraPer la seua part EU també a millorat ostensiblement el seu suport popular, creixent i consolidant-se com la tercera força política. Així, la pràctica i el discurs d’EU han estat reconeguts per una part important de l’electorat com un referent d’alternativa que des de sempre ha insistit en la necessitat de canviar la direcció en les polítiques imposades pel neoliberalisme que han dut a la misèria a la majoria de la població i al desmantellament de la societat de justícia social. S’ha reconegut a EU l’encert i la coherència de la seua trajectòria.

Tant Podemos com EU comparteixen objectius, programa i discurs. De fet són al mateix grup parlamentari europeu. En això podríem dir que són forces paral·leles. La diferència potser que estiga en les formes, molt importants en política i més en el món actual de les comunicacions i les noves tecnologies, però també, i fonamentalment, en les estructures. EU és una formació veterana amb els seus avantatges i desavantatges, que ha patit el pas del temps i el combat permanent, que té una estructura interna complicada on conviuen diferents sensibilitats organitzades i que necessita d’una pràctica del consens continuada per no trencar la complicada correlació de forces internes. Tot això ha derivat, malgrat les bones intencions de dotar-se de normatives i estatuts adequats a la renovació i les noves formes de fer política, en un rigidesa i desgast de les seues estructures orgàniques.

Podemos, pel contrari, és una força política de nova creació, encara per assentar-se orgànicament, a què hom pressuposa la innocència del que encara no ha hagut de combatre en la primera línia de batalla institucional, però que en principi ha engegat mecanismes innovadors amb formes distintes de fer. És una formació tal vegada excessivament centralitzada en la figura i el carisma mediàtic del seu líder (per altra part gran comunicador i persona de profunda formació que tanta falta fa en el panorama polític actual), però d’indubtable bon fer que l’han donat un plus distintiu respecte a les altres formacions. Ací també hi ha avantatges i desavantatges, que amb el temps hauran d’anar dissipant-se.

En qualsevol cas, tant EU com Podemos, tenen un repte fonamental, i és posar a treballar els vots aconseguits. Per sí soles, ni EU ni Podemos, són suficients per transformar la realitat. Sols el suport actiu i la participació massiva dels seus electors en el procés de transformació social i política, pot fer realitat aquest objectiu. No és una qüestió de sumar sigles, ni una aritmètica electoral. És una qüestió molt més profunda. Es tracta d’aprofundir en el contingut de les propostes, en els programes d’acció, de convergir i confluir en una mateixa direcció. A mi, com a militant d’EU, m’il·lusiona aquest repte, i estic segur que a una gran majoria de votants d’uns i d’altres també. Hem de posar a treballar el vot.

 

Font: Sergi Rodríguez Castelló , Membre del Consell Polític d’EUPV-l’Entesa d’Alcoi.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *