lasarga ajualcoitel

Senyes d’identitat

columna per Sergi Rodríguez

Resulta sorprenent la capacitat d’Alcoi per fer de les seues festes tradicionals esdeveniments únics. Tot allò que es relaciona amb la festa, en especial la del Nadal i la dels Moros i Cristians, o la més recent de la Fira Modernista, són una explosió de participació, dedicació i bon fer. Alcoi cuida les seues tradicions, dutes a la màxima expressió d’orgull i d’il·lusió compartida. Parlar d’Alcoi i de les seues festes és parlar de la capacitat de tot un poble per involucrar-se en un relat que fa història, que marca senyes d’identitat i caràcter propi. Hi ha qui sent la festa com una mena d’expressió de la qual és necessari formar-ne part activa; d’altres, gaudeixen i admiren el resultat de tant d’esforç aportat.

Aquesta manera de ser i de fer són una part important que cal preservar; tenen molta importància perquè diuen molt d’un poble orgullós de la seua identitat: el Tirisiti, la Cavalcada, els patges, el Tio Piam, les burretes, els pastorets i les pastoretes, la castanyera, el campament reial a la Mariola, el sopar del pobre, tota la gastronomia pròpia del Nadal, l’asguinaldo, les nadaletes… Tot un seguit de personatges populars i d’activitats, algunes històriques i d’altres més recents, fan un relat únic de la nostra festa del Nadal. I tot amb una fèrria resistència a les incursions alienes com la del Pare Noel o les últimes modes del Hallowen, del Friday… que pretenen imposar-nos com un costum anglosaxó del món globalitzat. 

Però el nostre poble té moltes altres expressions que malauradament no han estat tan ben cuidades i potenciades, i que també són referent inequívoc de la nostra identitat: la llengua pròpia. Encara arrosseguem la creença que el valencià no té suficient categoria per a ser utilitzat majoritàriament en els nostres mitjans de comunicació. I és ací on hem de mostrar la nostra estima a allò que ens identifica perquè no hi ha millor manera de transmetre els nostres pensaments que amb la nostra llengua.  Per tant,  hem de fer un gran esforç per impedir que la nostra cultura siga apagada per la imposició normalitzada de les llengües majoritàries dels mitjans de comunicació. Si som capaces i capaços de mostrar la nostra identitat amb les festes que tot el món admira, la nostra parla hi ha d’estar present i l’Ajuntament haurà d’esmerçar tots els esforços necessaris per fer-ho realitat. 

D’altra banda, cal incentivar el nostre caràcter reivindicatiu, industrial, treballador, que ha anat perdent-se per la incapacitat d’aplicar polítiques actives i imaginatives que estiguen a l’altura de la nostra història. Clar, açò ‒deuen pensar‒ és més complicat i no resulta tan brillant. A qualsevol Ajuntament li és més fàcil i gratificant dedicar esforços i mitjans a les festes pròpies, ja que tenen resultats immediats i són aspectes més populars i populistes; en canvi, els assumptes econòmics… això ja és un altre compte! Però la realitat és que a Alcoi, l’Ajuntament mostra gran capacitat per magnificar la festa i mostra una incapacitat absoluta per defensar la major característica que ens ha fet ser com som: una ciutat referent del món del treball. Si hi dedicàrem més atenció i fórem fidels a la nostra tradició i als nostres orígens, com a mínim tanta com li dediquem a les nostres festes, estic segur que seríem referent per a moltes altres ciutats. Hem de saber servir la imaginació també per trobar eixides a la nostra situació postindustrial i resituar-nos en una nova realitat que ens permeta millorar les condicions de vida de totes les alcoianes i alcoians.

Les festes estan ben cobertes i està molt bé mantenir-les i defensar-les, però els temes socials derivats del món del treball en crisi, estan xorrant sang. Alcoi ha sigut sempre una ciutat capdavantera per la seua capacitat de destacar malgrat les dificultats, de superar-se davant les adversitats. No podem deixar que aquest referent es perda, i per això és necessari treballar col·lectivament com ho fem quan es tracta de fer festa. Si ens quedem només amb la festa, ho tindrem ben cru. Però com que no vull que penseu que sóc un desbaratafestes, des d’aquestes línies vos desitge un bon Nadal (amb la deliciosa festa parida a Alcoi, ja teniu una part guanyada) i un pròsper any nou (d’açò encara cal reiventar-se per fer del nostre poble un complet referent).

Font: Sergi Rodríguez Castelló, EUPV./


culturalcoi

ajualcoiturisme

 

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *