‘Les Mestres de la República’
El documental, a càrrec de FETE-UGT, és un exemple immillorable de la revolució sexual i educativa que portà la Segona República
Fonts documentades diuen que Dolores Ibárruri Gómez, La Pasionaria, sempre portava faldilla i un llapis de llavis. Durant la Segona República, les dones tallaven les seues faldilles per estar més còmodes i poder moure’s més, sense oblidar el cabell ‘a lo garçon’. (Les Mestres de la República)
La Segona República espanyola va trencar molts murs. I moltes construccions verbals que feien més mal que aquelles “físiques”. La revolució en l’àmbit educatiu va ser brutal, corroboren aquells i aquelles que la van disfrutar, unida a l’avanç en matèria de sexes. Xiquets i xiquetes gaudien de la llibertat de poder menjar junts per primer cop, barallar-se i enamorar-se. I tot en un mateix espai, aquell sense barreres.
Les Mestres de la República és un documental de FETE-UGT que explica a la perfecció com la Segona República va suposar una modernització en molts terrenys, a més de l’educatiu, des del punt de vista de la dona. La peça, d’una hora de durada, es va projectar dijous passat a la sala Al Azraq d’Alcalà de la Jovada, amb motiu de la Setmana Cultural. Amb guió i direcció de Pilar Pérez Solano, el projecte es centra en la creació de les denominades “residencia de señoritas” i les seues idees clau d’independència, cultura i intel·lectualitat, a més d’aprofundir en les lleies i els mètodes educatius més innovadors que, malauradament, van ser enderrocats amb la dictadura franquista.
Com eren les mestres de l’època? La majoria: sufragistes, innovadores, lliures i autònomes. La dona no havia de ser únicament mestressa de casa seua, no existia cap obligació en aquest sentit; ja treballa sense remordiments. Segons la informació proporcionada a Les Mestres de la República, estudiar magisteri era favorable pel sexe femení. Li atorgava decència, consideració social…I era una carrera curta i barata.
La República és qui ha cregut en la dona (Herminio Lafoz, de FETE-UGT, per al documental)
Quins eren els objectius de l’educació renovada amb la República? En primer lloc, proveir a l’escola d’un “ànima”. La funció i la passió del mestre es va incrementar durant aquest temps, ja que va trobar un fum de possibilitats susceptibles de fer-se realitat. Ciutadania, pau, intuició desenvolupada amb classes més pràctiques, idea de futur. Tot açò es traslladà de la vida a l’aula, i així, a les ments dels alumnes.Va haver-hi una reducció considerable de les construccions d’escolars precàries i de l’índex d’analfabetisme. Hi ha un increment d’escoles i mestres durant aquells anys. A l’any 1857 va arribar la llei Moyano, i la metodologia Montessori -defensora de compaginar el cor i el cap, o Freinet- s’inculcaren gràcies a l’educadora catalana Rosa Sensat. La fita? No hi havia un mètode únic d’ensenyament.
La veu (en off) de Marta Barriuso és l’encarregada de recòrrer dolçament la nostra història a Les Mestres de la República, història marcada per una repressió que la Segona República va alliberar. Però queda molt per fer, ja ho esmenten al documental: “Quan tot espanyol siga capaç de llegir, tinga ganes de llegir i ànsia per fer-ho, hi haurà una nova Espanya”.
Admeteu la incapacitat femenina, voteu amb la meitat del vostre ser incapaç. La meitat és necessària! (Clara Campoamor, política, per al documental)
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi