Foradia

Vicent Luna i Sirera: trenta-cinc anys bastint l’escola valenciana

•Parlem amb Vicent Luna i Sirera sobre la seua trajectòria docent: la contribució a la innovació pedagògica, els primers fonaments de l’ensenyament en valencià, la creació d'una ingent quantitat de material didàctic... • La renovació formativa i la innovació pedagògica del professorat és un requisit imprescindible per a tindre un millor sistema educatiu

Els 35 anys de docència de Vicent Luna i Sirera han donat per a molt: per a contribuir a la innovació pedagògica, per a bastir els primers fonaments de l’ensenyament en valencià, per a crear una ingent quantitat de material didàctic del qual han pogut gaudir milers d’alumnes de les nostres comarques, per a concretar als centres educatius les lleis educatives, per ajudar en la formació docent a altres mestres i professors… En definitiva, per a consolidar-se com tot un referent de la docència del nostre entorn.

La seua trajectòria docent s’ha basat sempre en dos objectius: “la millora educativa dels alumnes i contribuir a bastir l’escola valenciana”, ens comenta Vicent Luna. I si parem una mica d’atenció a la seua trajectòria docent, podem afirmar que són dos objectius que, a través d’un treball conscient, constant i intens, ha assolit. Sempre posant en pràctica altre dels seus principis: que un mestre no pot deixar mai d’aprendre.

Després d’acabar els estudis de Magisteri a la Universitat d’Alacant, d’obtenir el Grau Superior de Lingüística Valenciana i de viure les seues primeres experiències didàctiques, per l’any 83, Vicent va participar en les I Jornades d’Estiu a Morella, on es va preparar per a poder posar en funcionament la futura Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). És allí on, junt amb professionals com Vicent Pitarch, Vicent Salvador, Maria Conca,Vicent Pasqual, Joan Solà, Carme Alcoverro, profunditza en qüestions sociolingüístiques i pren consciència de la importància de la pràctica docent i de la importància de l’elaboració dels materials didàctics per a l’aprenentatge i l’ensenyament.

Aquest mateix any és quan Vicent comença a impartir classes de valencià al C.P Mare de Déu de Gràcia de Biar i on pot comprovar de primera mà els prejudicis d’altres mestres i professors enfront de l’ensenyament en valencià. “Al final els alumnes no sabran parlar ni castellà, ni valencià”, “el valencià no serveix per a res”… Són algunes de les frases que fonamenten una cultura contrària al valencià que, en el cas de l’experiència de Vicent, es veurà materialitzada en moltes dificultats i problemes a l’hora de bastir els seus ideals pedagògics.

En aquest context, fruit d’un llarg període històric on la llengua havia sigut sistemàtica i conscientment minoritzada, tampoc existeixen materials didàctics amb els quals promoure la consciència lingüística valenciana entre l’alumnat. Per això, “vaig haver de preparar un munt de fitxes i unitats didàctiques, i això em va servir per espavilar-me i cercar estratègies didàctiques”. Així és com Vicent Luna, per a optimitzar les seues classes, comença a crear el seu propi material didàctic, que, en la majoria dels casos, arriba a ser reconegut amb premis institucionals i és exportat a altres centres educatius posant-se a l’abast dels alumnes i del professorat.

Un dels primers exemples representatius d’aquest material didàctic és el treball titulat ‘Refranys populars de l’Alcoià’. Vicent va animar els seus alumnes a arreplegar de casa les dites i refranys que utilitzen per a, posteriorment, treballar-los, fer una classificació, il·lustrar-los i construir una exposició que va recórrer altres centres educatius. L’experiència es va exportar amb èxit a altres centres de les comarques de la Foia de Castalla i de les Valls de Mariola. Amb aquest treball, “l’alumnat descobrí que la llengua que es parlava a sa casa podia ser motiu d’aprenentatge i font de cultura. I jo personalment vaig poder constatar que per prestigiar-la no sols hauria de ser objecte de coneixement, sinó instrument d’aprenentatge”.

Una altra experiència educativa pionera de Vicent va rebre el títol “Una experiència de tallers a la classe de valencià”. Vicent va partir de la lectura del conte ‘L’olivera dels cimals alts’, de l’escriptora Maria Conca, perquè els seus alumnes treballaren de manera interdisciplinar aspectes sobre el medi ambient, la música, la seua geografia (el conte situa la seua acció als Valls de Mariola), van crear el seu propi conte… Així, els alumnes es van adonar que “a través del valencià es pot aprendre qualsevol matèria” i Vicent va veure la idoneïtat de treballar amb materials didàctics que possibiliten l’estudi de la realitat concreta dels alumnes (per exemple, la seua comarca). Per altra banda, l’experiència fou guardonada amb el III Concurs d’Innovació Educativa 1988-1989.

En l’any 1987, Vicent Luna és destinat al C.P Teixereta d’Ibi, on exerceix com a tutor de 3r de primària i imparteix, entre altres, l’assignatura de Coneixement del Medi en valencià. Un dels conceptes que havia de treballar amb els seus alumnes és el del municipi; el material didàctic amb el qual es feia oferia un tipus de municipi genèric, abstracte, allunyat de la realitat dels alumnes. Per tal d’estimular l’aprenentatge dels seus alumnes i facilitar-los el coneixement de la seua realitat més concreta, Vicent, junt amb dos mestres més del centre, Suni Garcia i Pep Domènech, va elaborar ‘El meu llibre d’Ibi’.

En paraules de Vicent: “aquesta experiència fou molt gratificant, tant per a nosaltres com per a l’alumnat. El llibre contribuí a enfortir l’estima de l’alumnat pel seu poble, tot descobrint la seua història, cultura, geografia, tradicions…”. Cal afegir que aquest projecte, que va ser editat per l’Ajuntament del municipi, va rebre un premi per material curricular no sexista, el II Premi Nacional Emilia Pardo Bazán 1990 del Ministeri d’Educació i Ciència, i el IV Premi d’Innovació Educativa de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència 1989-1990.

Aquests projectes, com podem deduir, no es limiten a treballar amb els alumnes continguts tancats d’una única matèria o àmbit de coneixement, sinó que tenen un caràcter interdisciplinar que facilita que els alumnes puguen transcendir els límits d’una assignatura per a gaudir d’experiències d’aprenentatge més amples i obertes. Una característica que s’aproxima molt al que es coneix com a projecte de treball, un mètode d’ensenyament que, segons els experts del món de la docència i els estudis d’innovació educativa més pioners, resulta més enriquidor, eficaç i didàctic que els materials didàctics clàssics (com són els llibres de text).

A partir d’ací, la creació de material didàctic per part de Vicent, de vegades en companyia d’altres persones o de grups de treball, ha sigut constant i continu: unitats didàctiques, materials curriculars, llibres, auques… Sobre ‘Tirant lo blanc’, Joan Fuster, Enric Valor, Joan Valls, Ovidi Montllor, Jaume I; sobre la pau, la convivència, la història d’Alcoi, Ibi i les comarques, la Font Roja, el Tractat d’Almisrà, les Ciències Socials, la interculturalitat…

D’aquesta manera, arribem fins al projecte del qual Vicent se sent més orgullós: ‘Projecte educatiu: Vicent Andrés Estellés, la veu del teu poble’. Realitzat junt amb Susanna Francés, amb qui ha col·laborat en moltíssims altres treballs didàctics, i il·lustrat per Sílvia Faus, aquest consta d’un ambiciós material curricular per treballar a l’aula (des de primària fins a batxillerat) la figura del poeta valencià, “una proposta oberta i àmplia perquè cada professor puga escollir aquelles activitats en funció del seu alumnat”: un quadern didàctic, contes, presentacions digitals, auques, poemes dedicats a Estellés per part de poetes valencians i un document audiovisual de vora una hora de duració, ‘Història estellesiana dels valencians’. El projecte va ser editat en format DVD per l’Ajuntament d’Alcoi, la Federació Escola Valenciana i la Universitat d’Alacant, a través del Vicerectorat de Cultura, Esports i Política Lingüística en 2013, any dedicat al poeta per diverses institucions. A més, per tal d’aprofitar el seu potencial educatiu, va ser distribuït entre els centres educatius d’Alcoi i comarques.

Ací tenim un breu resum de l’experiència docent de Vicent Luna, que s’escriu i es llegeix prompte, però les hores i la intensitat del treball dedicat per la seua part durant els seus 35 anys d’activitat són incommensurables. 35 anys en els quals ha contribuït a sembrar les llavors del model d’escola i didàctica que, amb el temps, van donant els seus fruits.

El balanç de tot aquest període desprén que la LOGSE fou una llei que va “permetre ‘valencianitzar’ una mica el nostre sistema educatiu”: amb la introducció de la LUEV, els projectes concrets dels centres educatius, la formació del professorat, els CEPs com a motors de formació de professorat… Un “període de renovació i impuls de l’escola pública valenciana que coincideix amb el període que va del curs 1983-1984 fins al 1994-1995”.

Però els 20 anys que ha estat al poder autonòmic el Govern popular, des de l’any 1995 fins al 2015, han sigut suficients “per laminar, modificar, i buidar de continguts aquella LOGSE que va ser tot un revulsiu per al nostre sistema educatiu”: entre altes, “frenar l’avanç de l’ensenyament en valencià; centralitzar els currículums; fomentar i subvencionar l’escola concertada i privada; augmentar les ràtios; retallar el nombre de mestres i professors; perseguir a professors pel seu compromís pedagògic; censurar llibres i exposicions; menystenir els moviments de renovació pedagògica, les escoles d’estiu, les Trobades d’Escoles Valencianes i els sindicats; mantenir milers de xiquets i xiquetes en barracons”…

També es van eliminar els CEPs, on Vicent va estar duent a terme treballs d’assessorament i formació docent durant 6 cursos i que valora com “autèntics impulsors de la formació del professorat”, substituint-los “per uns CEFIRES amb funció purament administrativa”.

No obstant això, l’any 2015 i la configuració del Pacte del Botànic, des del seu punt de vista ha significat un nou avanç educatiu autonòmic en molts aspectes. Entre altres, a més del Decret de Plurilingüisme del Conseller Marzà, “la gran esperança de l’escola valenciana per revertir la situació de retrocés de la nostra llengua”: “el programa Xarxa Llibres, de gratuïtat de llibres de text, un pla per eliminar els centres educatius amb barracons, abaixar la ràtio de les aules i augmentar la presència del valencià, revertir la retallada d’unitats escolars de centres públics, eliminar el clientelisme que caracteritzava la política cultural del PP, intentar que les nostres universitats tinguen un finançament just, fer complir la llei als centres concertats i privats”…

Una de les conclusions extretes d’aquests 35 anys d’experiència docent que ens trasllada Vicent és que la renovació formativa i la innovació pedagògica del professorat és un requisit imprescindible per a tindre un millor sistema educatiu i perquè les noves generacions obtinguen els coneixements i capacitats adients per a viure la seua realitat i el nostre món. Una conclusió que Vicent pot predicar amb l’exemple de tota la seua trajectòria.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *