Foradia elgrat

Sigilo: una novel·la tràgica i eròtica de Cristina Valero

Cristina Valero acaba de treure a la venda el seu primer lliure SIGILO. Antiga col·laboradora d'El Gratis i amiga de la casa s'atreveix a treure la seua primera novel·la a força d'esforç, somnis i sacrifici. Li desitgem tota la sort del món, encara que el seu somni ja s'estiga fet realitat en el cor d'aquestes pàgines.

cristina valeroCristina Valero acaba de treure a la venda el seu primer lliure SIGILO. Antiga col·laboradora del Gratis i amiga de la casa s’atreveix a treure la seua primera novel·la a força d’esforç, somnis i sacrifici. Li desitgem tota la sort del món, encara que el seu somni ja s’estiga fet realitat en el cor d’aquestes pàgines.

– De quin gènere és el teu llibre? És una novel·la de tall tràgic eròtic, molt en la línia del cinema del difunt Bigas Luna (valga la comparació), almenys crec que aquest em va influenciar i és la línia que ens acompanyarà durant tot el llibre.

– De què tracta?
El protagonista, Jesús, és traslladat juntament amb Lolo, el seu germà, a la casa dels avis materns a un poble retrògrad i on la quotidianitat fa que la gent siga una xafardera i una reprimida. Jesús, a causa de la seua educació també basada en la repressió és un noi a punt d’esclatar… És un formiguer fins que apareix Almudena, una dona que li farà saltar-se tot el seu codi ètic i moral.

– L’escenari de fons està molt present durant tota la novel·la. Per què?
Per a mi és gairebé tan important com els personatges, pot donar tant color com ells. L’ambient costumista i envellit de fons embruta la història intencionadament. No volia que els fons anessen asèptics, ni els personatges maquíssims. Són gent normal.

– Hi ha elements autobiogràfics en el teu llibre?
No. Només en estades, textures…però és tot fictici. Sí que puc dir alguna cosa important i és que les històries creuades del llibre estan inspirades en històries reals de gent que sí que existeix encara que no siga igual que el personatge. El dur del llibre és que el que passa en ell, i són coses de gran duresa, passen de portes endins en algunes cases.

– No és un llibre molt gros, té 178 pàgines, és relativament petit. Per què?
Perquè em va semblar innecessari adornar-ho per seguir un barem estipulat, el barem que les novel·les han de tenir de 200 pàgines per a dalt, massa llarga per ser un relat, massa xicoteta per ser una novel·la.

– Tens algun nou projecte literari en ment?
Sí, un llibre que parlarà de l’Esclerosi Múltiple. No té gens d’aquest gènere, serà una espècie de diari d’una persona que conviu amb aquesta malaltia i el temor que es manifeste.

-On podem adquirir el teu llibre?
– Des de www.luhueditorial.com o demana-ho en la teua llibreria!

– Hi ha algo més que afegir?
– Gràcies a l’editorial Luhu per haver-me ajudat amb aquest treball i a Javi Albors per la seua excel·lent foto per a la portada, així com el model que va buscar, Fernando Roldán Gil.

cristina v el gratis

Font: Publicat en Agost nº 585, Edició paper El Gratis.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *