El meu primer ple en l’Ajuntament d’Alcoi
No vaig prendre consciència de la importància que té aqueix òrgan (...) prenen decisions que afectaran directa o indirectament a la manera de viure dels veïns (...) si els representants municipals han realitzat bé el seu treball, es a dir, si han elaborat un estudi detallat del tema i de com defensar la posició que creuen més propícia, després d'assistir a la confrontació dialèctica d’un ple (...)
Fins que no vaig ser al meu primer ple d’Ajuntament com a espectador, no vaig prendre consciència de la importància que té aqueix òrgan per als veïns de la ciutat. I és que allí es congreguen els personatges polítics locals que els veïns de la ciutat han triat com a representants per a gestionar els recursos del municipi. El ple municipal és l’espai democràtic local en el qual es fa ciutat (amb totes les limitacions que la globalització i finançament de l’economia assenyalen a l’àmbit local).
Allí, als plens, els representants de la ciutat prenen decisions que afectaran directa o indirectament a la manera de viure dels veïns. Allí es debaten i es voten les qüestions locals que indirectament ens van a afectar a l’hora de comprar el pa, a l’hora d’eixir a un parc públic a passejar, a l’hora de cercar una ocupació, a l’hora d’anar a l’hospital, a l’hora de treballar.
Allí s’aproven o rebutgen propostes d’interés públic, però no sense abans donar pas a un debat en el qual els regidors exposen els arguments i contraarguments a favor i en contra de les mateixes. Cal tenir en compte que el debat és d’alguna manera una de les claus de la democràcia, doncs, solament a través de l’estudi dels temes des de les seues diferents posicions, perspectives i interessos podem extraure les conclusions més precises i raonables.
En el cas que hi haja a l’Ajuntament una pluralitat representativa, si els representants municipals han realitzat bé el seu treball, es a dir, si han elaborat un estudi detallat del tema i de com defensar la posició que creuen més propícia, després d’assistir a la confrontació dialèctica d’un ple, qualsevol ciutadà hauria de tenir en principi la informació necessària com per a extraure les seues pròpies conclusions.
Però el valor dels plens no és merament informatiu, no resideix tan sol a assistir com un nero espectador al debat que desenvolupen els representants de la ciutadania, sinó que, en l’apartat de torn obert de paraules, qualsevol ciutadà té l’oportunitat de plantejar les seues opinions, observacions, rèpliques o preguntes concretes. D’aquesta manera qualsevol ciutadà pot, per exemple, demanar comptes als representants municipals sobre qualsevol de les qüestions.
En aquest sentit, el ple, es constitueix per a la ciutadania com una de les poques vies de participació democràtica, encara que estreta. La ciutadania pot d’alguna forma vigilar el treball que els seus representants estan realitzant i si no està d’acord, manifestar-ho. Qualsevol pot posar entre l’espasa i la paret a una força política que defense alguna cosa que no va a beneficiar a la ciutadania; i a l’inrevés: qualsevol pot mostrar el seu suport i donar més força a aquelles opcions polítiques que defensen el que és positiu per a la gent del municipi.
En qualsevol cas, com a ciutadà, crec que hem d’aprofitar les poques vies de participació política que ens ofereix la nostra limitada democràcia i intentar eixamplar-les. Perquè si d’alguna cosa podem estar segurs, és que delegar el quefer polític a uns pocs representants i oblidar-se d’ells i del treball que realitzen ens ha donat un nefast resultat (falta de transparència, corrupció, desistiment de funcions…). Ja sabem: la política, o la fas o te la fan, i si te la fan, tens moltes possibilitats d’eixir perjudicat.
En definitiva, en els plens d’Alcoi han d’estar presents els alcoians per a assegurar-se que les decisions que l’ajuntament d’Alcoi pren són les que interessen als alcoians.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi