Foradia ajualcoitel

La Fira de Cocentaina: Una petita Història

Enguany la Fira de Tots Sants de Cocentaina complia 668 anys. Es diu ràpid, però en són un fum. Això vol dir que és una tradició centenària, la d'aplegar-se als carrers del centre de la vila i el raval comtal a baratar i bescanviar tot allò que cada venedor o baratador puguera.

palau firaTot va començar l’any 1346 quan, el rei Pere III (Pere II de València) va concedir el privilegi reial per celebrar esta fira al seu oncle, l’almogàver Roger de Llúria, el primer senyor de Cocentaina. En un principi, com que no hi havia tanta facilitat de transport com tenim actualment, la fira durava 15 dies, perquè després de fer el viatge des dels pobles del Regne de València i, cal dir-ho, també de fora del regne, per a quedar-se dos ó tres dies, no pagava la pena. En aquella època se celebrava per Sant Miquel, coincidint amb la fi de la temporada de collites dels bancals. Com que feia tanta calor i es feia un poc insuportable, cap al 1671 es traslladà a Tots Sants i, des de llavors, seguix així.

Les tendetes es posaven, com ara, a la plaça del mercat i la del Palau, fins que a poc a poc, segons anà venint més gent, s’anà ampliant la zona de fira.

Parem ací, al Palau Comtal. Ja s’ha dit, unes línies amunt, que el primer senyor de Cocentaina va ser l’almogàver Roger de Llúria; però ara diem que és el “Comtat de Cocentaina”, que té un Palau Comtal, etc. Llavors, qui és o qui va ser el Comte de Cocentaina i la seua família?

Com ja se sap, a les sales del Palau de Cocentaina, durant la Fira, solen haver-hi unes quantes exposicions bastant interessants i la d’enguany ho era especialment. Així doncs, a la Sala Daurada del Palau Comtal podia gaudir-se d’una meravellosa exposició sobre la família dels Corella.

L’exposició començava a l’entrada de la Sala Daurada amb un vídeo explicatiu sobre la vida d’un dels Corella més coneguts i, també, la relació amb la vila de Cocentaina. Tot seguit i a base de pòsters informatius, hi havia explicada, en primer lloc, la vida i obra de Joan Roís de Corella i, en la sala següent, la relació entre este Corella i el seu familiar Eiximèn Pères Roís de Corella, primer comte de Cocentaina.

esc-corellaEl primer, Joan Roís de Corella (1435 – 1497), fou un home religiós, valencià, que visqué en el segle XV i és conegut, sobretot, per la seua obra literària. Tot el que ell va escriure està molt condicionat per la societat en què va viure, des del seu naixement fins a la mort, veient inconscientment el pas d’una Europa medieval a la nova Europa del Renaixement.

El segon, Eiximèn Péres Roís de Corella i Santacoloma, estava emparentat amb l’escriptor valencià i visqueren en el mateix segle. Este home va ser conseller del rei Alfons el Magnànim i el va acompanyar en nombroses guerres, cosa que li va permetre tindre una carrera militar ben important i, sobretot, fer ascendir el seu llinatge. Després d’haver participat en nombroses batalles i haver-ne ixit vencedor i gloriós, va ser nomenat governador de València, l’any 1429, amb caràcter vitalici. Este càrrec el va exercir fins al 1448, ja que al setembre d’eixe any, el rei Ferran el Catòlic li va concedir el títol de comte de Cocentaina, a canvi de 80.000 florins d’or.

Amb l’arribada de la família dels Corella a Cocentaina, començà la reforma del Palau Comtal i, al llarg dels segles XVI i XVII, es va transformar la fortalesa, si més no, militar medieval en un palau més renaixentista i va ser quan es van decorar la majoria de les estances que podem trobar-hi actualment. Les reformes que ha patit el Palau de la Vila, al llarg de la seua història, s’han anat fent unes damunt d’altres, per això es poden vore coses, diguem-ne, curioses: al pati d’armes hi ha alguna finestra renaixentista tapiada, o una espècie de porta, també tapiada. Si es mira la part de dalt, per on s’entra a la Sala Daurada, des del pati d’armes, es veu com una de les plantes és d’una època, per com està construït, i l’altra d’una altra època diferent. Això enriqueix el palau i fa més curiosa la seua història.

roig corella escutAixí doncs, amb l’arribada dels Corella i la formació del Comtat de Cocentaina, és quan començà a conéixer-se el que hui dia coneixem de la Vila i el Raval, ja que a la part de la vila vivien els cristians i, com era típic, a la part de fora de les muralles, al raval, els musulmans. A la porta principal del Palau, just dalt del portó, hi ha l’escut d’armes d’Eiximèn Pères Roís de Corella: un escut farcit de guanys en les batalles, ja que cada part que té l’escut era concedit pel rei de l’època a la família o al cavaller i, el que més destaca, l’envolta una serp amb cap de dona. Este escut també està al raval, a la Casa de la Senyoria, que era propietat dels Corella i on havia d’anar tot morisc que hi visquera a pagar impostos.

L’exposició explicava al detall cada part de la vida i obra de Joan Roís de Corella i tractava d’una manera molt acurada la temàtica política dels segles XV, XVI I XVII, que és l’època en què el comtat estigué a mans d’esta família, ja que després passà a mans dels Benavides i, més tard, dels Medinaceli. A banda de la projecció del mini-documental i dels pòsters informatius, hi havia també mostres i rèpliques d’espases, escuts i armadures, així com una maqueta del mateix palau. Esta exposició va ser ideada i creada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ja que el 2013 va ser, declarat per esta entitat, l’any Corella.


artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *