lasarga ajualcoitel

L’equació de la transformació de la realitat

L’empoderament és la “acció de fer fort, poderós” (...) el món es transforma a través de la “equació matemàtica” de l'empoderament i la transformació social, a saber: doldre, saber, voler, poder, ver (...) primerament imprescindible tenir accés a una información sana (...) La solució a la sequera no es troba en les mans d'un sol individu.

L’empoderament és la “acció de fer fort, poderós”. L’empoderament ciutadà és el procés a través del com les persones i societats adquireixen un enfortiment social, polític, econòmic, cultural i espiritual que els permet transformar de forma positiva el món. Procés mitjançant el qual s’obté i concentra l’energia creadora de la realitat.

juan carlosmonederoSegons l politòleg Juan Carlos Monedero, el món es transforma a través de la “equació matemàtica” de l’empoderament i la transformació social, a saber: doldre, saber, voler, poder, fer. Quan alguna cosa dol, o pica (encara que solament siga la curiositat), impulsa a cercar la informació necessària per a alleujar el dolor. El saber fomenta la voluntat de fer, la qual porta a cercar els mitjans per a poder dur a terme l’acció.

No resulta gens difícil sentir dolor en una societat tan maltractada com la nostra, que, després de més de sis anys de sequera econòmica, està quedant socialment raquítica i desnodrida. Si el dolor no colpeja directament a un, és imprescindible el valor de l’empatia per a sentir amb els altres, els que, per culpa de la sequera no poden trobar un treball decent i no poden desenvolupar les seues vides de forma completa.

Aqueix dolor condueix a la cerca del saber. Per què aquesta sequera crònica, que està desertificant les més frondoses capacitats, iniciatives, possibilitats? Hi ha alternatives a la sequera? Per què no s’apliquen? Qui estan fomentant la sequera? Com fer-li front? Hi ha aigua en altres llocs? Com atraure-la? Tenim els ciutadans alguna responsabilitat de la sequera que patim? Hem de fer alguna cosa?

Per a saber és primerament imprescindible tenir accés a una informació sana, no contaminada de prejudicis i interessos partidistes il·legítims. Una informació sana que proporcione els recursos necessaris per a poder interpretar la realitat de forma nítida i profunda, i així desenvolupar una capacitat de raonament lògic que servisca per a prendre les millors decisions.

El saber confirma que el desig d’alleujar el dolor és possible. Així, hi ha una presa de consciència de les possibilitats d’acció per a alleujar el dolor. La sequera té solucions possibles: atraure els núvols, extraure aigua de les profunditats, canalitzar l’aigua del mar i els rius, distribuir-la des dels embassaments més cabalosos. I amb les possibilitats plantejades, arriba el decantament de la voluntat de fer per alguna d’elles, la implicació física i anímica.

Així, el voler cercarà la manera de poder. La solució a la sequera no es troba en les mans d’un sol individu. És necessària l’acció col·lectiva, la concentració de sinergies de totes les voluntats que senten el dolor de la sequera. Un instrument polític, una organització, una associació que multiplique la suma dels volers individuals.

Amb una ciutadania empoderada, s’obté la capacitat de prendre les decisions que van a modelar la vida social i, ja que l’ésser humà és un individu social, la vida de cadascú: la realitat. S’obté la capacitat de prendre les decisions adequades i d’executar-les. La capacitat de fer, de dur a terme les propostes concretes. No hi ha mar, núvol o embassament que es puga resistir a l’exercici del poder col·lectiu d’una ciutadania empoderada.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *