Foradia elgrat

Ana Mari i Sari “moltes famílies no arriben a final de mes”

Avui ens proposem parlar amb els nostres veïns d'Alcoi sobre aquesta gran qüestió: el treball, un dret humà oblidat? • El treball no solament ofereix una remuneració amb la qual poder satisfer les condicions de vida material, sinó que, en la nostra societat, també ofereix a les persones la identitat, l'autoestima i la capacitat d'integració en el sistema econòmic.

En les últimes dècades, les avançades capacitats tecnològiques han provocat que la productivitat s’haja multiplicat (el que abans produïen 200 homes, ara ho produeix una sola màquina). Per la qual cosa cada vegada fa falta menys treball humà.

O a cas és equitatiu que una Belén Esteban cobre 100.000 € mensuals, mentre hi ha milers de famílies amb tots els seus membres en atur? Està ben plantejat que un directiu cobre 366 vegades més que els seus treballadors, com és el cas de Pablo Isla, d’Inditex?

El treball és un dret fonamental humà marcat tant en la Carta Magna espanyola, com en la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Es tracta d’un dret fonamental perquè és un dels instruments que permeten la realització de les persones.

Avui ens proposem parlar amb els nostres veïns d’Alcoi sobre aquesta gran qüestió: el treball, un dret humà oblidat?

Ana Mari i Sari el poble es savi

Ana Mari i Sari./

Les persones majors acumulen una vida d’experiències i saviesa digna de ser valorada. Per això, de seguida que veiem a Ana Mari i Sari pasejant, no dubtem en invitar-les a conversar amb nosaltres.

Ni Ana Mari ni Sari s’acaben de creure que la situació laboral del país estiga millorant tal com diu el govern. “Ens diuen que sí, però nosaltres comprovem que no és veritat. Hi ha moltes famílies que no arriben a final de mes; més de les que pensem. Hi ha molta pobresa, i cada vegada més”.

Quan li preguntem com podem solucionar el problema, ens contesten amb molta gràcia i saviesa: “Doncs vereu, jo crec que no és qüestió de diners, que diners hi ha de sobra. És més qüestió de voluntat política. Si volgueren fer front al problema el farien”.

No pot ser que Bàrcenas haja eixit de la carcel pagant tan sol 200.000 mil euros quan el que ha estat furtant ha sigut molt més d’això. De fet, diuen que li havien agarrat més de quaranta mil·lions d’euros en Suiza, “i tot el que no li hauran agafat…”, continua Sari. El problema és que ací el que la fa no la paga”.

Per això, conclouen Ana Mari i Sari, “El que necessitem és altra forma de governar. Si els que estan no han aconseguit el que fa falta, ha de provar-se altra forma de fer les coses.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *