Foradia

SUIS CHARLIE? JE SUIS HYPOCRITE!

Una cosa està clara: cap tipus de violència és justificable, cap; i molt menys quan eixa violència implica les morts d'algunes persones.

Com bé se sap, estos últims dies s’està parlant, en tots els mitjans de comunicació, del ja famós atemptat gihadista a París, on foren assassinats alguns dibuixants i treballadors de la revista satírica Charlie Hebdo, a més d’algun que altre policia francés.

Una cosa està clara: cap tipus de violència és justificable, cap; i molt menys quan eixa violència implica les morts d’algunes persones.

Personalment, em semblen interessants algunes cosetes que han passat estos dies referint-se a este tema en concret. Primer que res: què és llibertat d’expressió? És explicar les teues idees, de la manera que tu vulgues o consideres oportuna, sempre i quan no atemptes contra la llibertat d’expressió de l’altre. I tant que es pot fer sàtira de la gent, dels països, de les cultures, de les religions… això sí, sense insultar i, sobretot, sense intentar ofendre massa, diguem-ne.

je suis hipocriteD’altra banda, hi ha un fet, si més no, curiós pel que fa al Charlie Hebdo: se suopsa que és una revista satírica, crítica, d’esquerres, en favor dels drets humans i, sobretot, de la llibertat d’expressió. Com pot ser que els crítics francesos, sabent que és el mateix estat francés (com altres estats europeus, junt amb els EUA) qui ven armes als països on ara hi ha guerres; que és el mateix estat francés (com altres estats europeus, junt amb els EUA) qui ha portat tropes dels exèrcits, centenars de persones armades per “combatre” a eixos països… Com pot ser que, en comptes de fer crítica sobre la venda d’armes als mateixos gihadistes, fan crítica sobre la gent que viu allí o, contra les creences d’eixa gent…? Vos imagineu que quan Espanya va portar tropes a l’Iraq i a eixos països, El Jueves haguera fet una portada clavant-se amb els iranians perquè tenen una religió o una altra? Sincerament, no ho entenc. Vegent-ho així, crec que és prou lògic que els musulmans o els habitants d’aquells països, se senten un poc ofesos. O ja no es recorda quan els Guinyols francesos van fer una burla dels esportistes espanyols? La que es va armar va ser bonica. Per sort, no va arribar al punt de matar algú, com en el cas de Charlie Hebdo.

Malgrat açò, per a res estic justificant els actes terroristes. Això mai. Només he volgut fer entendre per què els pot sentar malament, als musulmans, alguna portada que haja pogut traure la revista d’un temps ençà. Com també poden haver ofés altres religions del món o altres cultures, evidentment.

També cal dir que no és el mateix ser àrab (persona de la península d’Aràbia o, que encara que no siga d’allí, parle àrab), ser musulmà (persona que practica l’Islam com a religió), islàmic (tot allò referent a l’Islam, ja siga gent, literatura, arquitectura, etc) i islamista (estos són, en certa manera, els “terroristes”. Són els practicants d’una branca de l’Islam i, alguns d’ells, són els qui han format els grups terroristes gihadistes, no tots). Amb açò vull dir que perquè unes persones que són musulmanes i islamistes radicals, no tota persona que practique l’Islam és un terrorista; cal no confondre-ho, perquè això l’únic que fa és generar odi entre persones, només per ignorància.

Llevat de tot açò, el que més ràbia i impotència m’ha donat és la grandíssima hipocresia que governa a Europa i a mig món, pràcticament. «Els líders europeus es manifesten en contra del terrorisme i a favor de la llibertat d’expressió». Molt bé, artistes!

Els mateixos líders polítics que subvencionen armes a els «països dels terroristes», els mateixos líders que ordenen atacs i guerres, els mateixos líders que manen matar gent perquè sí (veja’s el cas de l’israelià contra Palestina), els mateixos líders polítics que fan lleis en contra de la llibertat d’expressió, que et prohibeixen manifestar-te posant-te multes, els qui et multen fins i tot per fer una piulada a Twitter en què digues alguna cosa contra ells… I, a més a més, com que es van manifestar? Si estaven en un carrer a banda, aïllats de tota la manifestació, per poder fer-se les típiques fotos i els vídeos perquè isquen en la premsa i ja està!

Jo no sé ben bé què estan buscant, supose que serà el de sempre: fer-nos creure tot el que volen. Ens fan creure que els opressors són els bons i els oprimits són els roïns i ens ho creiem «perquè ho diuen en la tele». I sí, eixes persones que han mort i tot el que ha passat o ha deixat de passar, es mereixen eixa manifestació i se’n mereixen mil més. Però no només ells… Si per 18 persones que han mort a París, s’ha manifestat tantíssima gent, quan toca fer el mateix pels milers de morts diaris a Palestina? O pels xiquets soldats de l’Àfrica? O, per no anar tan lluny, pels afectats de l’Hepatitis C a Espanya? Què no són tan importants com ells? Al meu parer, tots i totes som iguals d’importants i tenim els mateixos drets.

En definitiva, la violència ni és el camí ni és una excusa, és un error ben gran. S’ha de condemnar el terrorisme i acabar amb ell… Però una cosa vos dic: què és pitjor? El terrorisme armat i visible que mata per gust o el terrorisme d’estat, encobert, que professen les grans potències mundials dia a dia (desnonaments, atur, malalties, corrupció, amiguismes, llei de dependència, venda i fabricació d’armament militar…)? Personalment, cap dels dos és millor que l’altre, és terrorisme i no és justificable, però un es veu clarament i l’altre el deixem córrer com si no passara res.

Font: Yaiza Ferrer./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *