foradia pressupostparticipatiualcoi

Saül i Gema “La gent està quedant-se sense expectatives de futur…”

El poble és savi: Tens algun compte en Suïssa? • Pagar impostos no sol agradar a ningú. No t'alces al matí pensant “Què alegria, vaig a pagar els meus impostos!” • Hui conversem amb Saül i Gema sobre el sistema d’impostos: Hisenda som tots? O alguns més que altres?

Pagar impostos no sol agradar a ningú. No t’alces al matí pensant “Què alegria, vaig a pagar els meus impostos!”. No obstant això, si no pagàrem impostos, com hauríem construït les carreteres que ens porten d’una ciutat a una altra? Com mantindríem els hospitals i els centres educatius? Com mantindríem la prestació per desocupació dels aturats?

Els impostos són una de les principals vies de l’Estat per a obtenir ingressos públics. Si aquests ingressos es gestionen bé, serveixen per a millorar els serveis públics, crear ocupació, avançar en medicina, educació, en ciència en tecnologia… En una paraula, per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Ara bé, el sistema tributari pot ser progressiu o regressiu. És progressiu si serveix per a redistribuir els diners per tota la societat (si els que més tenen paguen proporcionalment més que els que menys tenen). D’altra banda, és regressiu si, a l’hora de pagar, no es té en compte el nivell de les rendes (així passa amb els impostos indirectes, per exemple l’IVA).

El sistema d’impostos espanyol en la pràctica es mostra regressiu. Les rendes més elevades posseeixen una rica varietat d’instruments legals per a evadir impostos. Un d’ells és el paradís fiscal: es calcula que les empreses de l’Ibex 35 tenen 810 filials en paradisos fiscals. Segons la llista Falciani 2694 espanyols evadeixen impostos amb comptes a Suïssa.

Hui conversem amb els nostres veïns d’Alcoi sobre el sistema d’impostos: Hisenda som tots? O alguns més que altres?

Saül i Gema el pobles es savi

Saül i Gema./

Saül i Gema tampoc tenen cap compte en Suïssa. L’existència dels paradisos fiscals els pareix “fatal” dons aquestos són utilitzats per a tindre diners amagats i no pagar els impostos que estableix la llei. Tots eixos diners deixen de ser invertits en el benestar comú.

Segons ells, “no està fent-se res per a evitar aquesta realitat”. I pareix que no es té cap intenció. Per exemple el govern actual va instaurar al principi del seu mandat una amnistia fiscal per tal de perdonar sancions als grans defraudadors.

Què pot fer la gent del carrer per a lluitar contra els grans defraudadors? “La gent del carrer no pot fer molt per a evitar-lo”, comenta Saül, “però sí que pot recolzar alguna força política que lluite contra tot això i botar-los”. “En Espanya és necessari una força política que siga capaç d’eradicar això”, complementa Gema. Encara que és complicat lluitar contra els que són tan poderosos.

“Jo crec que en Espanya està acabant-se amb la classe mitjana. La gent està quedant-se sense res: sense treball, economia, sense expectatives de futur…”, diu Gema. Ens diuen que la crisi està esgotant-se ja, però la realitat que la gent del carrer observa és una altra.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *