Foradia

David Abad: Candidat a l’Alcaldia per Compromís Alcoi

Parlem amb David Abad, candidat a l'alcaldia per Compromís Alcoi en eleccions municipals del 24 de maig de 2015 al poble d'Alcoi.

David Abad candidat a l'alcaldia d'Alcoi

Alcoi sempre ha eixit cap amunt, i per tant observem perspectives d’esperança”

David Abad, candidat a l‘alcaldia d’Alcoi per Compromís, va naixer en 1973. Milita en la seua formació política des dels 18 anys. És tècnic superior d’Audiovisuals i ha estudiat també Administració i Finances. En l’actualitat és portaveu municipal a l’Ajuntament d’Alcoi.

– Quina és la situació d’Alcoi des del vostre punt de vista?

Nosaltres no veiem la situació d’Alcoi positiva, encara que tampoc la veiem negativa en el sentit que té molt de potencial. És clar que està passant per un moment difícil per causa de la crisi. Però té molt de potencial: Alcoi sempre ha eixit cap amunt, i per tant observem perspectives d’esperança.

Els seus principals problemes són: el tema de la faena, la carència d’indústria (encara que segons els estudis al voltant de l’Arc Mediterrani, Alcoi segueix tenint una indústria per damunt de la mitja). També la brutícia de la ciutat. La manera de gestionar la brossa, l’autobús… I després, també la desafecció de la gent per la política, que és causa de la falta de transparència de la gestió.

– Quin seria el projecte de ciutat ideal per a Alcoi?

Precisament nosaltres vam editar fa uns anys un llibre que descriu un projecte ciutat per a Alcoi. El llibre es centra en la idea d’Alcoi capital i descriu sis línies estratègiques basades principalment a fer un projecte d’Alcoi de forma col·lectiva, com han estat fent Girona o Vitoria, amb els diferents sectors socials i econòmics de la ciutat.

La idea es centra en recuperar la capitalitat d’Alcoi, la qual cosa implica, entre altres coses, fer d’Alcoi un node de comunicació. I en aquest sentit el tren deu ser una prioritat absoluta. També impulsar el tema educatiu, reindustrialitzar la ciutat comptant amb la resta dels integrants de la comarca. Alcoi pot ser una zona de potència productiva i industrial.

L’estudi de l’Arc del Mediterrani ens diu que la indústria del tèxtil encara és molt important (en Alcoi tenim Aitex, que s’encarrega del tèxtil i la investigació), però també cal potenciar la indústria agroalimentària (tenim una comarca molt rica en oli, cireres…) i la farmacèutica.

– Quines mesures polítiques aplicaríeu en arribar al govern?

La primera i fonamental seria assentar-se i començar a treballar col·lectivament amb els diferents sectors socials. El Consell Social podria ser l’òrgan que dirigesca aquests treballs.

També la transparència en la gestió i els contractes. Renovar el contracte de la brossa per exemple, que fa dos anys caducat, i suposa el 40% del pressupost disponible de la ciutat. Cal buscar el model amb el qual la ciutat estiga més neta i que siga el més barat.

– Com penseu que quedarà la corporació de l’Ajuntament després de les següents eleccions?

És difícil de preveure perquè han eixit molts actors nous. El que sí que és segur és que no hi haurà majories absolutes. Serà necessari arribar a acords. L’important serà, quan tinguem els resultats de les eleccions en la mà, assentar-se a parlar i a negociar amb la resta de partits en funció a les propostes de cadascun.

– Podries recomanar-nos alguna pel·lícula?

Com tinc un xiquet xicotiu l’última pel·lícula que vaig veure que em va agradar va ser una infantil: El libro de la vida, però és molt interessant i curiosa perquè és una història d’amor a través de la qual pots veure la manera de comprendre la transcendència del poble mexicà (la seua forma de comprendre el cél, l’infern…).

– I un llibre?

Ara mateix estic llegint un llibre sobre l’efecte Guardiola, a pesar de jo no ser futboler. Analitza la seua figura com a líder entrenador, representa l’èxit social d’un jove (a pesar que la societat demana per norma persones amb experiència). El llibre tracta de demostrar això: que l’experiència no sempre té per què ser la garantia de l’èxit.

– Podries mencionar-nos algun polític actual que et   servisca com a referent?

A pesar que no m’agraden els referents… et diré dos. Per una banda, Mónica Oltra: representa els valors d’allò que creu. Valore com enfoca els problemes i els plantejaments. I a nivell de curiositat: el ministre d’economia grec, Varoufakis. El segueix amb molt d’interés perquè considere que les mesures que està aplicant són prou interessants i ens poden servir com a experiment del qual és viable i no és viable aplicar.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *