Pepe Almería: número 4 en la llista electoral autonòmica per Podem
Parlem en José Francisco Almería, número quatre en la llista electoral autonòmica per Podem.
“ Podem és una tendència que pot llevar a alguns els seus privilegis”
José Francisco Almeria, número quatre en la llista electoral autonòmica per Podem. Alcoià de naixement. Llicenciat en Psicologia i Diplomat en Psicologia Industrial. En l’actualitat exerceix com a consultor d’empreses. Va presidir la FSMCV des de 2006 a 2014; va ser membre del Consell Rector del IVM i membre del Consell Assessor de CulturArts.
Per què has decidit implicar-te en política?
No havia tingut mai una afiliació política. He viscut una escala progressiva d’implicació en la política: vaig començar a implicar-me en el moviment associatiu de la societat musical, fa 12 anys, primer com a Directiu i després com a President. En 2009 comencen les retallades, les quals afectaven de mort al nostre col·lectiu. En 2010 van anunciar la reducció d’un 70% les dotacions públiques al nostre col·lectiu. Vam començar una lluita reivindicativa que va durar uns 9 mesos. Va ser una forta campanya que va acabar quan vam obtindre el major dels pressupostos de la història del nostre col·lectiu. És a dir: sí que es pot.
Com definiries el programa de Podem?
Té un objectiu fonamental: el rescat a la ciutadana, un pla de xoc per a pal·liar les grans desigualtats i el sofriment de moltes famílies i molta gent que està afectada per una forma d’entendre la societat que ens ha portat on estem, a afavorir a una sèrie de privilegiats a costa de la gent. És la ferramenta de tota aquesta gent. Un segon objectiu: la reconversió del model productiu. Qualsevol que faça un estudi s’adona que el model especulatiu del PP, fent grans projectes ha empobrit. Ha deixat d’invertir en sectors bàsics del PIB, el sector agrari, l’industrial, hi ha una deslocalització de la fabricació. Però pensem que és possible tornar a fabricar ací, i de fet exemples com la Foia Castalla ens ho demostren. Hem tingut una de les millors xarxes d’instituts tecnològics, ara desmantellada. No s’ha defensat eixe model.
El programa de Podem parla d’impulsar el cooperativisme, com es podria materialitzar aquest impuls?
Vaig ser soci cooperativista d’una cooperativa que assessorava a altres cooperatives. Conec tant per què les cooperatives exitoses tenen èxit com per què fracassen. Jo crec que el model cooperatiu és un model organitzatiu molt avançat. Pot ser una bona solució per al emprendiment, és una fórmula que recolzada institucionalment té unes avantatges i uns potencials molt interessants.
També tens experiència de treball en diferents associacions culturals, quina és la proposta cultural de Podem?
La Comunitat Valenciana té una estructura cultural molt avançada que en aquestos moments està arrasada. Jo entenc la cultura des d’un punt de vista estratègic. Perquè “el que no sap on va agafa qualsevol camí”, segons va dir Confucio. I per saber on hem d’anar hem de saber d’on partim. Tenim un model cultural devastat. Tenim algunes àrees molt fortes de la cultura, però tenim un actiu de recursos infrautilitzat. Crec que estratègicament cal donar veu a les entitats i els sectors més representatius, negociar amb ells l’articulació del sector cultural; i combinar tots els recursos que tenim. Així, amb pocs diners i pocs recursos, pots fer molt.
Vas ser un dels impulsors de la ILP per una radiotelevisió pública valenciana, Podem apostarà per la seua reobertura?
Jo crec que en això hi ha un consens polític, inclús en el PP, que, després de la seua barrabassada, es va adonar del gran error que va escometre. I crec que en aquest sentit no hi haurà problema. El problema serà el com fer-ho. Perquè, jo per exemple, no estic a favor d’una com la que hi havia. Jo vull una radiotelevisió pública, plural, en valencià, que siga un mig de difusió de cultura, tradició i coneixement… Grans professionals tenim, el que necessitem són bons dirigents.
Que li diries a la gent per tal que vote a Podem?
Jo he viscut des de fora, quan encara no estava en l’organització, l’atac fulgurant que s’ha fet a les persones de Podem. I l’entenc perquè el que menys ens agrada als éssers humans, potser, siga que ens lleven els privilegis; i Podem és una tendència que pot llevar a alguns els seus privilegis. Jo li diria a la gent que no es pense que el canvi de les coses va a estar de la mà d’uns altres, que assumesca una xicoteta responsabilitat, la mínima que té com a ciutadà, que és la de votar.
Podries recomanar-nos alguna pel·lícula?
Pel que estem parlant recomanaria dos: La vida de los Otros, com paradigma fins on pot arribar la intrusió del govern en la ciutadania, com a exemple d’allò que mai s’hauria de fer; i que sempre queda l’esperança del mateix ésser humà. I El Secreto de sus Ojos, com la lluita de la gent contra un sistema pot de vegades desesperançar i pot inclús trencar la vida dels que lluiten contra això. Però mostra com al final sempre hi ha una justícia màxima del destí que s’imposa.
I algun llibre?
La vieja Sirena, de Jose Luís Sampedro, és un llibre per a reconciliar-se amb la vida. I La Caverna, perquè Saramago, amb un ull molt crític, va fer fa molts anys una construcció d’una realitat molt pareguda a la que estem vivint.
Podries mencionar-nos alguna figura històrica que reivindiques?
Com molta gent en aquest país, he tingut una formació catòlica. Per això reivindique la figura de Jesucrist, la seua filosofia pura (no l’eclesiàstica) que es podria resumir com “mira pel bé del qual tens al teu costat”. Jo crec, com va dir Pablo Iglesias, que si Jesucrist estiguera viu seria de Podem.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi