Foradia elgrat

L’anhel de la nova política es va materialitzant en els municipis

És el PP el que va a pagar cares les seues polítiques d'austeritat, retallades, corrupció, especulació i privatizaciones (...) Les forces polítiques guanyadores d'aquestes eleccions han sigut, sens dubte, les candidatures ciutadanes obertes (...) Cal destacar que la nova política no s'està materialitzant únicament a Madrid

caras del cambioEls resultats electorals ens deixen alguns fets dignes de consideració. D’una banda, el PP i el PSOE, més el primer que el segon, obtenen el pitjor dels resultats de la història de la democràcia espanyola. Del 71% dels vots que aglutinaven en 2007, en 2015 sumen el 52%.

El PSOE no tant. És el PP el que va a pagar cares les seues polítiques d’austeritat, retallades, corrupció, especulació i privatitzacions. Perd molt poder. Probablement deixarà de governar a València, Madrid, Extremadura, Santiago de Compostel·la, Cadis, Vigo, Alacant, Navarra, Castelló, la Corunya, Oviedo, Valladolid, Ferrol, Còrdova, Huelva, Sevilla i en moltes altres capitals de província i ciutats mitjanes.

Les forces polítiques guanyadores d’aquestes eleccions han sigut, sens dubte, les candidatures ciutadanes obertes, les quals s’han posicionat, en centenars de ciutats mitjanes i grans o bé com a primera o segona potència, o bé com a clau de govern.

Ahora Madrid és una d’aquestes candidatures, la característica principal de les quals és la participació de la ciutadania en la política (primàries obertes, elaboració col·lectiva del programa, presa de decisions col·lectiva, autoorganització, independència d’entitats financeres…). Es tracta d’un partit instrumental (solament serveix per a unes eleccions) en el qual conflueixen diferents actors de la societat civil (persones de diferents formacions, de moviments socials, d’associacions ciutadanes…), i que, entroncant amb la cultura del moviment 15 de Maig i amb el mètode de Podem, enarboren la bandera de la nova política, la democràcia i els drets socials.

Ahora Madrid ha obtingut 20 regidors, quedant a tan sol 1 del PP (21), el qual no podrà governar amb majoria si no és pactant amb el PSOE (9 regidors), el qual, en principi, es nega en rotund a fer-ho. Davant aquest escenari, Esperanza Aguirre no sembla estar molt disposada al fet que Manuela Carmena democràticament li arrabasse l’alcaldia (en mans del PP des de fa 24 anys). Per açò està cercant desesperadament pactar amb el PSOE i Ciutadans. Tot amb tal de frenar als “radicals antisistema” que vénen a “acabar amb la democràcia” (la hipòtesi d’un segon tamayazo està en voga).

Davant la quasi certesa que li serà impossible evitar el govern de Manuela Carmena a Madrid, el PP sembla haver-se posat molt nerviós, ja que està dedicant moltes de les seues forces al fet que ni Podem ni cap iniciativa popular com la de Ahora Madrid arriben al poder (sembla que el seu enemic no siga la corrupció, ni l’atur, ni la pobresa, sinó el poble). Especialment està nerviosa Esperanza Aguirre, el discurs del qual es basa en la calúmnia (dient, entre una altra perles, que el marit de Manuela Carmena té obert un cas en els jutjats, quan és fals) i la por (expressant, per exemple, que Manuela vol acabar la democràcia, quan precisament porta una vida lluitant per aconseguir-la).

I és que el programa d’Ahora Madrid es troba en les antípodes del PP: destinació de recursos públics a les persones (VS als mercats i negocis privats); recuperació i enfortiment de serveis públics (VS privatitzacions); auditoria del deute (VS una gestió opaca i corrupta); paralització de desnonaments i garantia de subministrament de llum i aigua a les llars que no els poden pagar (VS creació de desigualtat); etc.

El PP té por d’Ahora Madrid (i de totes les iniciatives populars similars), no solament perquè el seu govern va a significar que van a paralitzar els pelotazos especulatius que Aguirre i CIA tenien en marxa a Madrid; no solament perquè una auditoria de l’Ajuntament de Madrid destaparia en termes de corrupció i mala gestió el que solament el diable sap (de fet, en honor de la transparència, el PP de Madrid ja està destruint tot tipus de documents que possiblement li compromet); no solament perquè suposaria fer públic el que ja sabem: que la forma de política del PP resulta nociva si no eres milionari o endollat del Pàg. El que principalment els infon terror és que el govern de Manuela Carmena suposarà l’evidència pública que fer política de forma decent és possible.

El que els infon terror és que s’arribe a materialitzar en les institucions la cultura de la nova política que s’anhela a crits en el carrer. Una cultura política que rebutja una forma de governar basada en “el vota’m i asseu-te en el sofà que ara mane jo i vaig a fer el que em done la gana”. Una cultura de la nova política que exigeix una forma de governar basada en l’ètica i la decència i no en el pelotazo i l’especulació; que exigeix una fiscalització permanent del que es fa en les institucions (amb mecanismes de control, com la figura del revocatori); que exigeix que es governe per la felicitat de les persones i no pel benefici dels mercats.

Cal destacar que la nova política no s’està materialitzant únicament a Madrid, de llarg a llarg de l’Estat espanyol, entre mitjanes i capitals de província són centenars els municipis en els quals les candidatures ciutadanes seran la força política protagonista. Vivim temps de canvi apassionants, seguirem molt atents.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *