Roc Candela. ‘Els vells pintors no moren mai’
L'artista alcoià ens obri les portes de la seua casa i del seu taller per a conèixer de primera mà com és el procés creatiu d'un artista de la seua talla. Parlem de la seua trajectòria, els seus treballs, les seues majors fonts d'inspiració i tot el referent a una carrera repleta d'èxits.
Roc Candela atresora un destacable currículum consolidant tota la seua experiència en la realització d’exposicions individuals i col·lectives de caràcter nacional com a internacional, a més de participar en l’àmbit teatral i cinematogràfic com a encarregat de l’escenografia i ambientació. Ara, la sala Club Amics de la UNESCO té l’honor d’acollir la seua nova exposició ‘Argent Viu’ de Roc Candela ‘Tristan’
Trajectòria depurada
Roc Candela (Alcoi-1948) és considerat un pintor abstracte que no fuig de la figuració en la seua obra. En els seus treballs destaca la utilització del color i l’originalitat de la seua pinzellada, contrasta el caos i la netedat; el moviment de la mà amb genialitat per integrar escenes en el llenç. Però per a arribar a valorar-ho d’aquesta forma, Candela porta tota una vida dedicada a la seua gran passió que és l’art i, concretament, la pintura, demostrant talent i compromís pel seu treball. Així, ens explica que “la meua afició a l’art ve des dels cinc anys, ho vaig descobrir amb una guitarra. El meu avi anava a una penya on jugava a cartes i hi havia un estoig amb una guitarra, llavors ho vaig obrir, i la vaig tocar i se’m va obrir un món. Vaig veure que havien moltes més coses que no coneixia”.
Roc Candela al seu lloc de treball. /lesmuntanyes.com
“la meua afició a l’art ve des dels cinc anys, ho vaig descobrir amb una guitarra”
Aquest alcoià atresora una important trajectòria artística consolidant la seua experiència en la realització d’exposicions individuals i col·lectives de caràcter nacional com a internacional. També ha participat en l’àmbit teatral i cinematogràfic com a encarregat de l’escenografia i la seua ambientació. A més, ha realitzat murals i il·lustracions per a publicacions com Interviu o Punt Moda, treballs que ha completat amb el disseny de cartelleria per a muntatges teatrals com a Yerma. En aquest sentit, parlem sobre la importància de la seua formació a Alcoi i Barcelona. Ens explica que “a Barcelona vaig treballar com a dibuixant en una agència de publicitat i a Alcoi vaig entrar amb 14 anys en Teobaldo Jordá, una litografia, on vaig tenir de professor a Sento Masià que tenia 9 anys més que jo”. “També he tingut grans mestres com Alejandro i Arjona, perquè al tindre quatre anys menys que ells i sempre han influït sobre mi. La veritat és que he tingut molta sort amb els companys, encara que jo també m’espavilava molt”, afig Candela.
Nova exposició ‘Argent viu’
A la sala Club Amics de la UNESCO es va inaugurar el passat 9 de juny la seva nova exposició ‘Argen Viu’. Amics i amants de l’art, com Antoni Miró, es van reunir per veure-la. Així, la quarta mostra del cicle expositiu estarà disponible en horari de dilluns a divendres de 19 a 21h fins a finals de juliol.
“’Argen Viu’ és en castellà el ‘azogue’, una pasta de plom i plata que posen als critales i es converteix en espill, llavors jo pose uns elements en un vastior, en un suport, i aconseguisc un graó de contemplació. Són els pigments que utilitze per a aconseguir-ho”, així explica l’artista quin és el concepte que conforma la mostra. “Jo utilitze totes les tècniques, des de el collage a l’acrílic, al oli, al volum…i el procés creatiu és quotidià, tots els dies estic jo en el lloc, meditant sobre qualsevol cosa i sempre que necessite treballar m’empre en açò”, completa.
Treball humil i constant
“Jo vaig nàixer en la postguerra a l’any 48 i en la meua infància, les mares, les meravelloses mares, s’inventaven proteïnes perquè els marits pogueren anar a treballar 16 hores. Per a açò, barrejaven els llegums amb un tros de cansalà amb embotit i creaven proteïnes. Doncs jo faig just el mateix, m’invente proteïnes per a aconseguir una contemplació. Amb ‘proteïnes’ em referisc als pigments, els volums…”. En definitiva, Roc resumeix el seu treball d’una forma molt senzilla però sobretot molt clara: “Jo sempre cerque els principis de tot, però no em prive, quan necessite posar una figura la pose. No cal malgastar gens. El meu treball és com tot, cal posar-li ganes i passió. Hi ha un relat que diu ‘suport, pigment i passió’”.
“El meu treball és com tot, cal posar-li ganes i passió”
En aquest aspecte, ens interessem per la seua visió dels nous mitjans d’avui dia com l’és Internet. Per a un vell artista com Candela la tecnologia i les formes de difusió contemporànies estan de més: “Internet com a mitjà de difusió no m’interessa gens ni mica, em sembla l’infern. Molta informació és finalment desinformació. Per a algunes coses puntuals em sembla pràctic, però no m’interessa gens, ni els mòbils”.
Poesia i música, fonts d’inspiració
Per a un artista és fonamental beure de tot allò que li envolta i li inspira. En aquest aspecte, el pintor alcoià confessa ser un apassionat de la poesia i la música, a més d’agafar com a referència a grans pintors. Així, afirma que “ sempre he tingut clar el que m’ha agradat. M’encanten els gòtics catalans com Enric Huguet. També m’agrada molt els romànics i les pintures rupestres. I en poesia, els meus poetes favorits són Petrarca, Ausias March, Dante Alighieri i la Chanson de Roland. I més actuals són García Lorca, Dámaso Alonso, Luís Cernuda…i Pablo García Baena”. Però sens dubte “la música em torna boig, si la meua pintura fóra un so serien els cants d’Hugo Wolf, austríac del segle XIX. Frédéric Chopin m’agrada moltíssim, Bach és inigualable. I la música barroca espanyola també m’encanta amb Antonio de Cabezón i Luís de Millán”, ens confessa.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi