Foradia elgrat

Europa, l’oportunitat perduda  

El somni d'Europa es desfà entre els nostres dits (...) El lector dirà... 1 milió de refugiats és una xifra mínima? (...) A nosaltres, a Europa, sols ens arriben el refugiats siris rics, que han pogut pagar a les mafies 1.200 euros (...) La rica Europa no es capaç d'organitzar camps de refugiats decents

El somni d’Europa es desfà entre els nostres dits. Totes les esperances de pau, progrés i solidaritat estan caient. Pensàvem que seria Grècia la responsable, pensàvem que seria Alemanya la que amb les seues polítiques d’austeritat acabaria per enfonsar l’Europa de les persones.

siria_ninosrefugio mirada alcoi

El vell continent sempre s’ha diferenciat dels EE.UU per una política més humana, més racional, més solidària. Amb una creença més firme de l’importància de l’Estat per garantir el benestar dels ciutadans. Així mateix els ciutadans europeus, sempre més dispostos a la filosofia, també ens veiem a nosaltres mateix com més solidaris, amb un esperit de comunitat molt més enrrelat a la nostra cultura.

Però tota la faena feta (el tractat de Maastricht, l’acord Schengen…) està caient poc a poc. Amb unes poblacions de 80.620.000, 8.500.000, 5.600.000, 65.000.000 habitants respectivament, Alemany, Àustria, Dinamarca o Regne Unit han o volen paralitzar els serveis ferroviaris per a penes 10.000 persones. Què són 15, 20, 30.000 persones per a països amb 80 milions d’habitants? El somni europeu cau per unes xifres mínimes.

El lector dirà… 1 milió de refugiats és una xifra mínima? Doncs sí. Països com ara Líban, d’una població de 4,7 milions d’habitants, dona acollida a 1.170.000 siris i no han tallat el servei ferroviari. Jordània té 600.000 refugiats al seu càrrec a un país on, literalment, no hi ha aigua. Turquia manté 800.000 i Iraq vora 300.000 (dades d’ACNUR)

A nosaltres, a Europa, sols ens arriben el refugiats siris rics, que han pogut pagar a les mafies 1.200 euros per creuar la Mediterrània, i molts d’ells tenen un gran capital congelat als seus comptes bancaris a Síria. Són persones que tenien un nivell de vida com el nostre o més elevat. I què fem a Europa per donar exemple? Ens tornem bojos, ens apareix l’esperit nazi i països d’emigrants actuals com Polònia es neguen a ajudar.

La rica Europa no es capaç d’organitzar camps de refugiats decents, de donar un tractament digne a persones que fugen de la guerra… Estem fent les coses molt pitjor que països del tercer món. De vegades, quan veig les notícies, quan veig una periodista pegant una patada a una xiqueta o un dirigent parlant de tancar fronteres… em pregunte: de veres som millor que l’Estat Islàmic?

Font: Ester Jordá./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *