lasarga ajualcoipresuparticipa

Entrevista a Rosa Fraj, de l’Escola de Teatre del Principal

• Rosa Fraj, mestra i actriu, ha portat el teatre durant molts anys a les escoles amb la companyia Papallona Teatre • Ara imparteix l'Escola de Teatre per a xiquets en 'El Principal' • [...] La disciplina teatral és tan completa que sempre pense que no está lo suficientment valorada [...]

Rosa Fraj_Alcoi

Rosa Fraj imparteix L’Escola de Teatre per a xiquets de ‘El Principal’ ./ lesmuntanyes

L’Escola de Teatre per a xiquets de El Principal ha passat d’11 alumnes en la primera edició en el 2014 a 40 en este 2015. Rosa Fraj, mestra i actriu, qui ha portat el teatre durant molts anys a les escoles amb la companyia Papallona Teatre, és l’encarregada dels tres grups de xiquets d’edats compreses entre els 3 i els 12. Fraj parla amb passió del seu treball i de la segona edició de l’Escola de Teatre.

  • Qui proposa i per que aquesta escola de teatre dirigida a xiquets? Quin és l’objectiu?

L’Escola és una iniciativa de l’Ajuntament i de la companyia de teatre ‘La Depenent’. Jo vaig presentar una proposta perquè fa molts anys que treballe fent teatre amb xiquets i la van acceptar. L’objectiu és que el teatre siga un instrument per educar i perquè els nens puguen descobrir el seu talent, tant si després van a dedicar-se al teatre com si no, però que puguen aplicar el que aprenguen en qualsevol altre àmbit de la seua vida: Per poder estar més a gust en l’escola, memoritzar, parlar en públic, relacionar-se de millor manera per què saben treballar en equip, etc.

  • Que s’aconsegueix amb el teatre que no pot fer-se amb altres disciplines?

Creativitat. La creativitat en el món en el qual vivim ara és imprescindible per què constantment necessitem imaginar i crear noves formes per enfrontar la vida, i el teatre és una de les coses que t’ensenya a improvisar, a crear, a buscar. Una altra cosa que m’agrada molt del teatre i que m’ha ajudat molt en la vida és a superar les frustracions. En el teatre la frustració i l’error existeix, lògicament, però l’error mai és un final, sinó que és un punt a superar. Els límits els tens però amb el teatre pots treballar perquè eixos límits cada vegada estiguen més lluny. El teatre és una disciplina en una gran capacitat d’incloure moltes altres disciplines i ciències, per què és un art que està relacionat amb la pintura, amb la música, amb la ciència, etc.,

També és terapèutic per què pot ajudar a projectar els problemes d’un mateix cap afora. És tan complet que jo sempre pense que no està el suficientment valorat

  • Alcoi és una ciutat teatral?

Alcoi és una de les poques ciutats on es fa molt de teatre i això a la societat li va molt bé. Ací es fa molt de teatre però en el tema infantil hi havia un buit i no hi havia un espai on els nens també pogueren descobrir-lo i este és el nostre objectiu. No pretenem ser una escola d’actors, que jo pense que sí amb el temps, per què conforme anem creixent tindrem altres necessitats i probablement sí que puguem treballar disciplines més tècniques. Però ara el que fem és treballar des de la base, per això treballem amb nens molt petits des dels 3 anys i fins als 12 anys.

  • Què es pot fer amb xiquets tan petits?

Moltes coses. Jo sóc mestra i des que vaig acabar la carrera vaig començar a treballar amb nens molt petits. Aleshores jo ja tenia una gran vocació teatral i vaig començar a provar per intentar unir les dos coses, la meua vocació teatral amb l’ educativa. Amb nens petits jo treballe tot el tema de la part psicomotriu, l’expressió corporal, els contes… Per a ells vindre al taller de teatre cada vegada deu ser una sorpresa. El joc és la meua base per al més petits, en els altres també, tot és joc i a través de la imaginació i els contes anem fent, però amb els més grans hi ha una part més tècnica i escènica.

El taller de teatre per als més petits és algo complementari al que ells ja fan a l’escola infantil, sols que jo explote més la part lúdica i la part dels contes

  • Quines habilitats faciliten la vida diària aprendre teatre des de tant prompte?

En els nens és molt clar. Es veu molt com quan comencen els costa expressar-se i acaben superant la seua timidesa. Es veu com a vegades la veueta que a penes els ix en l’escena es multiplica per dos.

  • És més o menys fàcil ensenyar als nens teatre?

Per a mi es facilissim, però igual hi ha algú al que li posen un grup de xiquets i s’espanta i no saben què fer amb ells. Cal tindre la capacitat de saber-los motivar perquè els moments de guirigall al moment es puguen convertir en un silenci, utilitzant les paraules màgiques o uns códics que sé que funcionen. Per a mi el codi principal és l’emocional. Si ells t’estimen i tu els estimes, ells fan el que faça falta, però això no sols val en teatre, sinó en qualsevol lloc.

  • Facilita la seua imaginació la posada en escena?

Si, molt. És una de les coses que treballem al taller, la capacitat de vore on no hi ha, que això és genial en la vida.

  • Els xiquets tenen més imaginació que els adults?

Vivim en un món carregat d’imatges, ara el difícil és trobar una imatge diferent. Ells aprenen per imitació, aleshores la imaginació té que vore en trencar ixa imitació. La imaginació és associar coses dispars i que te s’ocórrega alguna cosa que abans no te s’havia ocorregut. Però és complicat per què vivim en un món en el qual totes imatge.

  • Dificulten la tasca imaginativa les noves tecnologies?

Les noves tecnologies hem de tindre molt clar al servei de qui estan. La tecnologia deu estar al teu servei, no tu al servei d’ella. La tecnologia per a mi és imprescindible en el teatre, no puc estar vivint fóra d’ella, però no puc oblidar mai la manufactura, les coses que fem amb les mans per què les mans desenvolupen la intel·ligència. Quan fem alguna cosa manualment desenvolupem connexions neuronals, per això també treballe el tema de fer màscares, de elaborar el vestuari, etc. Sempre que tot açò estiga clar, benvingudes siguen.

Quan fem alguna cosa manualment desenvolupem connexions neuronals, per això també treballe el tema de fer màscares, de elaborar el vestuari, etc.

  • Per què és important utilitzar el cos per expressar emocions?

El cos és el contenidor de la nostra vida. Tot es queda en el cos. En la mesura que tu tingues capacitat de control sobre el teu cos, tant a nivell mental com físic, doncs tens eixa capacitat d’alliberar eixes emocions que si queden enquistades et fan mal. A més de que el cos expressa, tu pots estar dient una cosa però els teus gestos dir el contrari i l’altra persona entendre el que diu el teu cos no les teues paraules. Això en teatre és bàsic, i quan a més estàs representant algú que no eres tu, hi ha que treballar també eixos gestors i postura corporal.

  • Ajuda el teatre a gestionar les emocions?

Sense ningun dubte. Jo el que no entenc és per què en les escoles es té tan clar que el futbol o altres deports són importants per a la salut del xiquet. El teatre també pot ajudar en això, per què ajuda a controlar les emocions no sols de mode físic sinó també mental. El teatre és una eina també que ajuda a controlar les energies dels xiquets, la part física.

Font: Mireia Pascual./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *