Foradia

Decreixement

per Ester Jordà

decroissance

Per primera vegada en dècades la propera generació no tindrà tot allò que hem tingut nosaltres. La crisi actual ha demostrat anar més enllà d’una crisi financera, la crisi actual assenyala un canvi de sistema. Així de clar ho dic, i així de clar, estimat lector@, ho vorà si dedica uns minuts a analitzar la realitat que ens envolta.

El caragol conforme va creixent va fent la seua casa més i més gran, però sempre fins que la puga arrossegar, quan arriba al límit pot parar o pot decréixer, d’ahí ve el nom del projecte de decreixement. Arreu del món i des de fa anys existeixen molts projectes per a frenar la bèstia capitalista (manifest ‘Última crida’, ‘Moviment pel decreixement feliç’, ‘Manifest València’…) Però que és?

Podríem definir el decreixement com un moviment que desitja realitzar una transició del sistema soci-econòmic actual a un altre on estigam dins dels límits físics d’abastiment del planeta i garantisca la redistribució justa dels recursos. Però va molt més enllà d’establir una renda garantida bàsica per cada habitant del món, el decreixement vol plantejar un nou sistema des de cero. Per dir-ho d’una altra manera, el decreixement no busca repartir cap pastís millor que s’ha fet fins ara, busca directament canviar la recepta.

En països pobres pot arribar a ser relativament fàcil la seua implantació en comparació de fer-ho als més avançats, i és que els ciutadans occidentals han d’aprendre a produir valor, llibertat i felicitat reduint la utilització de matèria, energia i, sobretot, residus. En definitiva, es tracta d’aprendre a viure millor amb menys possessions per a passar d’una cultura de la guerra per les matèries primes (Orient medi, Colòmbia, Congo…) a un cultura de pau i repartiment.

Per molt que alguns científics insisteixen que el planeta no té capacitat per a donar-nos de menjar a tots, altres diran que sí es pot garantir el bon viure de 7.000 milions de persones amb una riquesa més distribuïda. El decreixement defèn el intentar-ho i no quedar-se en les xifres.

I és que, nosaltres, els occidentals, que no entenem que vivim en un planeta finit sols mesurem el nostre benestar per la quantitat de coses que posseïm. Canviar la nostra mentalitat és, igual o tant, complicada com parar la màquina capitalista que sols entén de negocis quan cada any duplica, triplica beneficis. L’economia actual cerca la maximització dels beneficis, no els resulta suficient en ‘ser rentables’.

Aquells que estan en contra del decreixement assenyalen que canviant les energies a renovables o reciclant més (i sobretot millor) no faria falta arribar a un canvi de sistema tan dràstic. Encara que la majoria reconeixen que es complicat donar abast al nivell de vida actual.

Així, d’una manera o d’un altra, hem de començar a ser aigua, el ‘be water, my friend’ (sigues aigua, amic meu) de Bruce Lee ha d’interioritzar-se en la consciència col·lectiva i molt especialment en les futures generacions perquè vullgam o no vullgam el nivell de vida actual no podrà continuar. Nostra és la decisió d’adaptar-se, de trobar les coses positives de la vida lluny del materialisme en el que s’hem criat, de substituir vesprades de compres per vesprades d’aprenentatge, de gaudir dels altres, d’observar els cels nocturns… i ser més feliços.

Font: Ester Jordà./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *