Foradia

Entre la indiferència i el granet d’arena

Àfrica i a Àsia encara hi ha xiquets que moren de fam diàriament (...) un anunci publicitari et recomana associar-te a una ONG (...) Vols posar el teu granet d'arena perquè açò no succeïsca (...) És l'única manera d'arreglar el món

Encens la televisió. Nadal, menjars, reis, regals, loteria, premis, diners, consumisme. Mentrestant, a Àfrica i a Àsia encara hi ha xiquets que moren de fam diàriament. Empatitzes amb ells, amb les seues famílies, amb la societat en la qual viuen. I açò succeeix en ple segle XXI. Pateixes amb ells.

Entre la indiferència i el granet d'arenaFent zàping, un anunci publicitari et recomana associar-te a una ONG per ajudar als que menys tenen. Així ho fas. Penses que “si ho férem molts, aquestes desgràcies no succeirien. Que no siga perquè jo no he posat el meu granet d’arena”. Abones 10 € mensuals. Durant 6 mesos. Un any. Dos anys. Tres anys.

No ha canviat res. En la pantalla del teu saló d’estar segueixen apareixent xiquets que moren de fam. La desnutrició mata a 8.500 xiquets de fam al dia. Empatitzes amb ells, però no tant com fa anys. Pateixes amb ells, però no tant. Amb el temps et vas acostumant: “a ningú li agrada, però el món és així”. Al cap dels anys, ho consideres normal. Tothom ho considera normal. Els titulars i les imatges ja no t’afecten. T’has tornat indiferent.

Passen els anys. La crisi econòmica ara s’està encebant al teu país. Ara són els xiquets del teu país els afectats. Un de cada tres xiquets viu en risc de pobresa. La tendència de la xifra està en augment. Empatitzes amb ells, amb les seues famílies. Coneixes famílies que ho estan passant malament. No troben treball. Potser no troben mai més. Pateixes amb elles.

Mentrestant, al teu televisor ixen diàriament històries de polítics i empresaris corruptes que naden en l’opulència. S’enriqueixen amb impunitat. Espremen els recursos públics. Estafen a la gent. Roben el que li falta a un de cada tres xiquets del teu país. T’indignes.

Vols posar el teu granet d’arena perquè açò no succeïsca. El problema no és econòmic (els polítics i empresaris corruptes estan nadant en l’opulència, en el teu país i en els dels xiquets que moren per desnutrició). Tampoc tecnològic (avui som capaços de fabricar en hores el que fa dècades produíem en mesos). El problema és la distribució desigual dels diners i dels recursos. La política s’encarrega d’aquesta distribució. El problema és polític.

Arribes a la conclusió: Si la gent normal no fa política, els empresaris i polítics corruptes ens la fan. I ens la fan en contra nostra. A les famílies d’un de cada tres xiquets espanyols li l’estan fent. A les famílies de cadascun dels 8.500 xiquets que moren per desnutrició en el món també.

Decideixes fer el pas. T’informes dels projectes polítics que estan en marxa. Els compares. Et quedes amb el més just. T’adones que està ple de gent que solament vol, com tu, un món més just. Solament vol posar, com tu, el seu gra d’arena. A partir d’ara decideixes donar suport a aqueix projecte. És l’única manera d’arreglar el món. Amb el teu granet d’arena.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *