Foradia

L’Aikido i com convertir el nostre enemic en amic

• El Club d'AIKIDO d'Alcoi fa 20 anys i per a celebrar-ho entrevistes a Bruno Balaguer • 5ºDan i president i director tècnic del Club • Ens parla de la filosofía de l'aikidoka i d'un esport no massa conegut

Bruno_Balaguer_aikido_alcoiBruno Balaguer és el president i director tècnic del Club de Aikido de Alcoi. Va aconseguir ara fa dos anys la mestria dins del món del aikido, el 5ºDan, el que ha permés que el club és posiciones molt bé en l’esfera nacional, sent el tercer més nombrós d’Espanya. La mestria de Bruno està reconegut per Tokyo, on es troba la sede mundial d’este esport.

Aquest és el seu hobbie, el qual comparteix amb la família, la seua dona i les seues filles. La seua feina és l’osteopatia, té una clínica pròpia que porta oberta 17 anys. Assegura que ambdues disciplines estan relacionades perquè ensenyen a controlar el cos d’una forma o altra per evitar danys.

  • Que és l’aikido?

L’ Aikido és un art marcial que consisteix en utilitzar la força de l’altre i dirigir-la per no fer-li mal. El primer que busquem en l’aikido és una persona que no tinga agressivitat ni busque l’hostilitat en l’art marcial. La persona aprèn a controlar el seu cos i la seua actitud, desenvolupant les seues capacitats locomotores per aconseguir molt d’autocontrol. Aleshores quan hi ha molt d’autocontrol, quan tens una situació d’estrés o de perill màxim, saps gestionar eixe estrés. És a dir, que serveix també per a aplicar-ho a la vida diària y gestionar les situacions d’una manera harmoniosa. És subtil, és suau, és agradable, és una pràctica molt relaxant.

  • Com s’introdueix en el món de l’aikido?

Els meus pares van emigrar a França i jo vaig nàixer allí i allí l’aikido és molt popular. Hui per hui porte 30 anys practicant-ho. És algo que sempre m’ha agradat molt, que m’ha mantés bé físicament i que m’ha ajudat molt a solucionar problemes d’estrés i de perill en la meua vida. I he considerat que era una part de mi que no volia deixar.

És un art marcial que consisteix en utilitzar la força de l’altre i dirigir-la per no fer-li mal”

  • Com arriba a Alcoi?

Quan vaig arribar ací a Espanya, vaig començar a donar classes i en 1996 vam constituir el Club. Primer estàvem en el poliesportiu donant classe i allí estava aleshores Eduardo Latorre que portava les instal·lacions esportives i ell va ser el que ens va recomanar constituir el club per a poder-nos facilitar les instal·lacions millor. A partir d’ahí el Centre d’Esports sempre ens ha recolzat donant-nos cada vegada millor instal·lacions conforme el club anava creixent.

  • Qui conforma el club?

Ara mateixa tenim 89 llicències. Tot el món està federat perquè és necessari per poder utilitzar les instal·lacions municipals. Tenim 3 classes de xiquets (de 5 a 9 anys, de 9 a 12 anys i de 12 a 16 anys) i després tenim classes d’adults des dels 17 anys fins els 62 anys, que és el nostre alumne més major.

  • Que heu fet al llarg d’estos 20 anys del club?

Quan vam començar érem 3 companys. A partir d’ací, el primer que vaig començar a fer va ser que en Alcoi es pogueren fer cursos tècnics. I al llarg d’estos 20 anys el que hem aconseguit és que siguem uns referents a nivell nacional. Som el tercer club més nombrós de tota Espanya i hem creat 26 cinturons negres. I enguany hem aconseguit que es facen ací els cursos d’instructors i mestres, el que vol dir que vendrà gent de tota Espanya. Són actes molt importants dins del món de l’aikido. És com si fóra una competició a nivell nacional,s ols que l’aikido no s’entén igual que la resta d’esports perquè no és tan comercial.

En aikido no es demana forma física ni es demana tindre unes qualitats especials

  • Que es necessita per a practicar aikido?

En aikido no es demana forma física ni es demana tindre unes qualitats especials. A més este esport el que té és que una persona sense pràcticament força física, pot practicar-lo. Al contrari, és a dir, quan menys condició física més fàcil serà. Ara en Japó, per exemple, l’aikido és molt popular entre les dones i està convertint-se poc a poc en un art marcial familiar. Nosaltres tenim unes 10 dones, 4 de les quals son cinturó negre.

  • Com s’avança si no hi ha competició?

Es passen els graus com qualsevol art marcial, però no hi ha competició. Cadascú es prepara, de forma voluntària i quan vol, un grau per a passar de cinturó. I després exposen com si fora un treball de fi de curs. El jurat valora i corregeix i si està per a aprovar és dona el següent cinturó i sinó es recomana revisar algunes coses i es torna a fer una altra valoració després.

  • Qui valora eixos exàmens?

Els passe jo. Jo vaig aconseguir la mestria, el 5ºDan, fa dos anys, reconegut per Tokyo, que és on està la sede mundial de l’aikido i això em permet poder examinar. Açò també ha sigut un punt important en el nostre club perquè passem a tindre un nivell molt important nacionalment. Hi ha capitals que no tenen açò i Alcoi s’ha convertit en un referent i ve molta gent de fora a formar-se ací.

  • Quina espiritualitat va lligada a l’aikido?

L’espiritualitat és molt important. Nosaltres parlem de l’actitud de l’aikidoka, que deu ser en certa forma, una actitud freda i a la vegada de molta compassió. La nostra filosofia és que el nostre enemic es convertisca en el nostre amic. Que comprenga que nosaltres podríem fer-li mal però no li’l fem, sinó que dirigim la seua agressivitat per a que ell retire el seu esperit hostil. Un aikidoka deu ser generós, deu empatitzar en la gent, deu saber controlar la rabia i deu practicar la serenitat per això fem meditació abans de començar a fer aikido.

L’actitud de l’aikidoka deu ser una actitud freda i a la vegada de molta compassió”

  • És cert que l’aikido pretén formar als seus practicant des de la pau?

Sí. A mi la paraula ‘pau’ és una paraula que no m’agrada massa perquè està associat a la guerra. Si entenem la paraula com a ‘pau interior’, com a no agressivitat, com a no voler transmetre un tipus de violència, aleshores sí. Des d’ahí arranca la base de la tècnica. Sinó tens eixe esperit no pots practicar aikido. Quan jo veig algú que és agressiu, l’anime a practicar un altre esport perquè este no encaixa en la seua personalitat. Alguns em fan cas i altres preferixen quedar-se i jo els guie i done unes pautes per a que canvien.

  • Que aporta l’aikido que no aporte altres disciplines?

A nivell físic molta agilitat, molta salut des d’una actitud relaxada, molt poques lesions i dona benestar. Les nostres classes duren hora i mitja i sols mitja hora la dediquem a la relaxació per soltar les tensions de la jornada laboral. I a nivell emocional, com busques la pau, la serenitat, no pretens ser més que l’altre, aporta tranquil·litat i ajuda a aconseguir la pau interior. I a nivell del carrer t’aporta tranquil·litat perquè pots defendre’t sense fer mal a l’altre. Aconseguixes gestionar sense conseqüències perquè no fas mal a l’altre. Ensenye aikido a molt policies i guàrdies jurats i també als professors del Tomás Llácer perque els aporta la tranquil·litat de poder controlar qualsevol situació de descontrol per part dels alumnes sense fer-se mal ells i sense fer mals als xiquets.

foto_aikido_alcoi

AIKIDO: “Es crea en Japó per Morihei Ueshiba. Ell deia que per a poder guanyar sempre havia d’estar molt en forma i així i tot sempre hi ha algú més fort. En un temps de meditació ell va comprendre que l’única forma de no perdre mai, era no lluitar. Aleshores entenia que lluitar era l’oposició de dos forces energètiques, una contra l’altra. Al final va ser capaç de desenvolupar una tècnica que fera entendre al cos com lluitar sense oposar-se a l’energia de l’altre cos. L’emperador va demanar que formara a la seua guàrdia real i el va anomenar Budo, que és el màxim representant de totes les arts marcials de Japó.

Font: Mireia Pascual./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *