Hiroshi Fugii. Director de l’himne de festes 2016
• Hiroshi Fugii és un japonès que va vindre a Alcoi per estudiar guitarra • Ara és director de l’Himne de Festes 2016 • Serà el primer estranger en tenir aquest honor però en realitat es sent tant alcoià com japonès
Hiroshi Fugii, un japonès que va vindre a Alcoi per estudiar guitarra i ha acabat sent a més d’un gran guitarrista un gran dolçainer, i ara director de l’Himne de Festes 2016. Sempre li havia fet il·lusió dirigir l’Himne, però per a ell era un somni, com el de qualsevol music alcoià, i és que Hiroshi serà el primer estranger en tenir aquest honor però en realitat es sent tant alcoià com japonès; per a ell els càlculs són fàcils, porta entre nosaltres 23 anys i a punt de complir 46, porta mitja vida a Japó i mitja vida a Alcoi.
L’any 1992 Hiroshi Fugii vingué a Alcoi com molts altres estrangers per estudiar guitarra amb el mestre José Luis González. Al poc temps li agafà el fil a Alcoi i a les seues festes. La seua estima pels instruments autòctons de tot arreu el portaren a interessar-se per la dolçaina, i ben prompte estava vestit de masero i tocant la dolçaina a l’Entrà. Hui, vint-i-tres anys després se li reconeix com a guitarrista i com a dolçainer. Per a ell és un honor dirigir l’Himne, i per a nosaltres ho és que ho faça algú tant “dolç” i entranyable.
La major part dels alcoians, i sobretot els musics, saben qui és Hiroshi Fugii, el director de l’Himne de festes d’aquest any. Tots l’hem vist algun any a l’Entrà, l’hem escoltat tocant la guitarra o interpretant la Muixeranga amb la dolçaina, però no tots coneixen el perquè d’estar a Alcoi.
Hiroshi Fugii va néixer a la ciutat japonesa de Kobe el 2 de setembre de 1970. Des de ben petit li agradava la música i als sis anys començà a estudiar piano. Sempre li han agradat els instruments ètnics i autòctons de tot arreu del món i açò va fer que s’interessara per la guitarra, “la espanyola, no la clàssica” com li agrada apuntar, i començà a estudiar-la amb el mestre Shigueru Yamasaki, deixeble de l’alcoià José Luis González als anys 70. Després de molts anys seguint la figura del mestre decidí vindre a Alcoi per aprendre amb ell.
D’aquesta manera l’any 1992 es traslladà a Alcoi. Durant aquells anys centenars d’estudiants de guitarra de tot arreu del món vingueren a la nostra ciutat per estudiar amb José Luis González. La major part tornaren als seus llocs d’origen al finalitzar aquesta època, però Hiroshi es quedà a Alcoi: “Jo també tenia el mateix projecte que tots aquestos que tornaren a Japó, tornar a la meua terra i ensenyar el que jo havia après a Alcoi, però jo vaig agafar un altre camí… em vaig enganxar a la dolçaina”, instrument que també estudià durant uns anys, i si li preguntem: ara mateix ets més guitarrista o dolçainer? Ell ho té molt clar, “music, cada moment té el seu instrument, a mi el que m’agrada és la música”.
També la dolçaina fou la que el lligara a les festes de Sant Jordi, l’any 1993 ja va vore les festes amb els seus companys d’estudis, i el 1994 el convidaren uns amics de la filà Maseros a vestir-se i a tocar la dolçaina a la filà, un anys més tard ja ho feia a l’Entrà.
Amb tants anys com fa que està ací és llogic preguntar-li si es sent més o menys alcoià, però ell ho té molt clar, es sent alcoià, però també japonès, “estic a punt de complir quaranta-sis anys, i ara farà vint-i-tres que estic a Alcoi, i vint-i-tres que vaig viure a Japó, per tant al cinquanta per cent”. I té tant clar que ja forma part dels dos llocs, que treballa en un projecte per intentar portar una representació de les festes d’Alcoi a Kobe pel 150 aniversari del restabliment de les relacions diplomàtiques del seu poble amb la resta del mon i concretament amb Espanya, aniversari que tindrà lloc en poc temps. Per aquest projecte, a Festes l’acompanyaran diversos japonesos, a més de la família estaran amb ell alguns diplomàtics nipons i representants de l’àmbit turístic.
L’acte de festes el que més m’ha agradat sempre ha sigut cantar l’Himne a la plaça”
Mig alcoià i mig japonès, però el proper 21 d’abril dirigirà l’Himne de Festes, un honor que sempre li havia fet il·lusió com a music fins poc abans del Mig Any on es va fer oficial. “Jo estava a Japó però tenia previst tornar a Alcoi per al Mig Any, aleshores des de l’Ajuntament començaren a interessar-se, a parlar amb mi, volien saber com estava, quin dia tornava… Alguna cosa passava, però fou definitivament l’alcalde, Toni Francés, qui m’ho va comunicar amb una videoconferència.”
Com a music i com a fester, “dirigir l’himne és un honor, una cosa sagrada per als musics alcoians i al saber-ho i em vaig quedar sense paraules, creia que era un somni, o una broma alcoiana, però no podia ser una broma, m’ho havia dit l’Alcalde”.
Hiroshi està molt orgullós de dirigir aquest any l’Himne de festes, al mateix temps que està molt agraït. Per una banda “molt agraït al poble d’Alcoi per permetre’m tenir aquest honor”, i per un altra a les persones que més han tingut a vore amb la seua estància a Alcoi: “dedique aquest nomenament al Mestre José Luis González que fou el pont que em va permetre vindre a Alcoi, i als meus pares, sense la seua ajuda no hagués pogut estar tant temps estudiant a ací”. I dintre dels agraïments dir també que Hiroshi Fugii oferí el passat 2 d’abril un concert de guitarra a benefici de l’Associació de Familiars i Amics de Malalts d’Alzheimer per celebrar el seu nomenament, on obsequià als assistents amb un disc propi, “el concert i el CD són un agraïment al poble d’Alcoi per tot el que m’ha donat”. La sorpresa fou també la interpretació de l’Himne de Festes a la guitarra, amb arranjaments del propi music, acompanyat pel cor del Centre de Dia de l’agrupació benèfica.
Sempre viu totes les festes intensament, però té com tots un moment especial: “l’acte que més m’ha agradat sempre ha sigut cantar l’Himne a la plaça”, i aquest any espera viure unes festes molt especials, i ja esta fent-ho des de Mig Any, “hi ha moltes coses que no havia vist mai i aquest any estic gaudint molt, i vull estar present en tot. No tinc por el dia de l’Himne ja em que fa molta il·lusió i estic molt agraït”.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi