Juan Anduix. Sant Jordiet 2016
• Juan Anduix és un xiquet de huit anys que té com a aficions els escacs i el golf, s'ha deixat la melena llarga per a l'ocasió • Enguany encarna la figura de Sant Jordiet 2016 • va saber que anava a ser Sant Jordiet el 4 de juny del 2015
Juan Anduix porta una melena plena de personalitat, pròpia d’un gran Sant Jordiet. Juan és un xiquet de huit anys que té com a aficions els escacs i el golf. Forma part del Club d’Escacs d’Alcoi amb el que ha guanyat alguna que altra competició. Sa mare conta orgullosa que enguany van estar al Campionat d’Espanya en Sub 8. Abans, encara que ara ja no tant, també jugava als Scalextric i participava en carreres.
El menjador de sa casa està adornat d’un ambient fester, amb fotografies de quan son pare va ser Alferes amb la filà Asturianos, també amb medalles d’escacs i com no el cartell que porta a Juan Anduix com a protagonista indiscutible. Estudia al col·legi Montori de Castalla en tercer de primaria.
“M’agrada tot del tratge. Aniré guapíssim”
Juan va saber que anava a ser Sant Jordiet el 4 de juny del 2015. Sa mare, Lydia Martínez, conta que estaven sopant a El Campanar amb dos ties de Juan quan van telefonar des del Casal per a dir-los que havia eixit la bola que corresponia al seu nom. “Es vam posar a plorar d’alegria. Jo em vaig posar molt content, no s’ho creiem”, explica Juan entre somriures. Son pare, Juan Carlos Anduix Calatayud, estava de viatge i va rebre la noticia telefònicament.
Juan comenta que va ser ell el que va proposar als seus pares que volia presentar-se per a ser Sant Jordiet l’any anterior, però no va eixir, pel que no pensava presentar-se de nou enguany, però la setmana d’abans de tancar el plaç va demanar als seus pares que volia intentar-ho de nou. Havia eixit la bola amb el número un de set que es van presentar. “Anàvem pel carrer xillant i la gent ens mirava i quan vam arribar el primer tro ens va dir que havia tocat Juanin perquè ell no encertava ni per a telefonar”, explica la Lydia i conta rient: “el xiquet va estar un mes que quan es despertava per a anar al cole deia: ‘¿de verdad voy a ser Sant Jordiet?’”. El primer acte oficial va ser el 7 de juny del 2015, el Corpus.
Assegura que el que menys li agrada es que vaja a acabar-se: “Lo que més m’agrada és traure la bola que triarà al següent Sant Jordiet”, diu molt segur mentre sa mare afegeix: “Ho va dir el primer dia que va saber que anava a representar a Sant Jordiet” i son pare riu: “el últim és el que més li agrada” i li diu mirant al seu fill: “quan et toque traure la bola ja haurà acabat tot”.
Juan continua pensant i explica que en segon lloc li agrada tindre que tirar les fletxes, de les quals s’han fet 25.000: “També m’agrada que estaré amb la meua família i els meus amics, i de la filà, del poble d’Alcoi i de la gent que vinga de fora”. A la pregunta de sa mare de que hi ha que transmetre, la resposta la té molt clara: “Hi ha que transmetre alegria”.
El tratge ha estat dissenyat per Juanín Climent, que també va crear fa uns anys els de l’alferecia completa i Fermín Velez el que el confecciona: “M’agrada tot del tratge. Aniré guapíssim”, afirma Juan. Alguns han preguntat si és el mateix del cartell, explica sa mare, “però no”.
En quant a la seua presencia en el cartell Juan diu que “ha molat un mogolló ser el protagonista”. Lydia explica que no s’esperaven que anara a eixir en el cartell i que s’ha establit molt bona relació amb els germans Piñero a l’igual que amb Hiroshi Fujii: “Coneixem a Fujii de sempre, de l’any de l’alferecía sobretot, va manar al concert de guitarra de principis d’abril”. Juan diu somriu per explicar que en aquell concert li va dedicar una peça: “em va fer molt il·lusió i vaig pujar correns a abraçar-lo”. Quan va acabar li van regalar el CD, també dedicat per Fujii.
Els pares de Juan i Julia (la germana major de Juan) asseguren que s’ha creat un grup amb molta connexió que no sol ser massa habitual entre els artistes dels cartells, el director de l’himne i altres càrrecs.
ACTES
Lydia explica que Juan porta molt bé el càrrec per a tindre huit anys i que la seua germana sempre li ajuda i li recolza molt en els actes, inclús està centrat quan va al col·legi: “Quan li manen deure diu que va afer-lo enseguida per si per la vesprada té coses que fer”.
Compaginar la rutina i el deures del col·legi ha costat un poc però ho porten tot avant, encara que algun dia deu gitar-se una miqueta tard i dormir un poc menys. Juan conta que el dia anterior a esta entrevista havien estat en l’assaig solidari en Gormaget i que li va agradar moltíssim. “Ho porta bé perquè jo crec que és la mateixa il·lusió la que fa que puga portar-se tot endavant. Inclús el dia que es va provar el tratge, anava per allí com si portara el pijama. Jo crec que és la il·lusió la que fa que les coses vagen fluides”, explica sa mare.
Diu que un dels actes que més li han agradat als que ha hagut d’assistir va ser la presentació que la defineix com ‘l’acte en el que li van donar la bandera’. Va ser en el Tomás Llàcer i va ser molt emotiu: “vam estar molt arropats”. El dia 20 d’abril els alumnes del Tomás Llácer aniran d’excursió a la filà de la família on formaran i els contaran la història de la filà i aniran de visita al castell i el cartell.
El Torneig de Sant Jordiet d’escacs va ser multitudinari, van assistir 120 concursants. A més el dia 16 d’abril faran una Entraeta popular que començarà a les 17:30h en la filà Asturianos, a la qual acudiran els xiquets de la filà i els Glorieros. I més tard a les 20:30h podran participar tots els xiquets d’Alcoi i arrancarà des de davant de l’església de Sant Mauro.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi