Que parlen les xarxes: consideracions de campanya

Memes que ens ajuden a comprendre la campanya electoral, recopilem els que han circulat per les xarxes i els comentem: que parlen les xarxes!

Segons indiquen les últimes enquestes electorals, les preferències polítiques dels ciutadans i ciutadanes per a les eleccions generals del 26J ja estan més o menys conformades. Cal tindre en compte que les enquestes no són exactes, i de vegades les carrega el diable, i que estem vivint un moment polític en el qual les possibilitats de vot són moltes, i les preferències prou volàtils. Es a dir, l’escenari pot variar en pocs dies significativament. I els debats i les intervencions dels dirigents en els grans mitjans d’informació, seran determinants (això en cas que la desmotivació política no impregne al personal).

En qualsevol cas, segons els últims estudis, les simpaties generals serien aquestes: a Ciudadanos ja no li funciona l’inflador i, deixant més o menys clar que està dispost a ser l’ajuda necessària del PSOE o, quasi indiferentment, del PP, té les seues possibilitats de creixement prou complicades. Pedro Sánchez està preparant el seu bot salvavides de cara a un possible naufragi, possiblement provocat per no haver acceptat a Unidos Podemos (partit amb el qual comparteix, teòricament, ideari i programa) com el seu aliat. Per altra banda, el PP, patint una plaga de batracis (corruptes segons l’argot d’Aguirre) cantant el seu himne, es mostra desesperat per la trajectòria del seu malson, Unidos Podemos, que està demostrant la capacitat de seduir cada vegada a més gent.

Qui pitjor pareix que està portant la situació és el PSOE, que malgrat estar representat en un tercer lloc, i encara que el seu discurs continua sent “anem a guanyar les eleccions”, en els seus mítings les critiques se centren, més que contra el PP, contra Unidos Podemos. No obstant això, com bromeja aquesta vinyeta, sempre que Pedro veu una enquesta en la qual no ix perjudicat, s’ompli d’alegria.

L’important és que tot qui vulga puga votar el 26J amb llibertat, que per això és la festa de la democràcia. Encara que a alguns el costarà més que a altres: amb la llei que van introduir PP i PSOE del ‘voto rogado’ els espanyols residents fora del país si volen votar han de fer nombrosos tràmits. Tants tràmits que en les eleccions autonòmiques i municipals del 2015 a soles van votar un 3’5% dels més de dos milions d’emigrants espanyols (mentre que abans de la llei, en 2008 ho van fer quasi un 32%). Simbòlicament, el procés del ‘voto rogado’ és el que mostra la vinyeta.

Notícies que també el poden interessar

La Policia rep un curs sobre sancions al consum de substàncies

Tots Sants Versus Hallowen

Miquel Gil: “sembla que torna a guanyar el neoliberalisme”